L’ossa es vacuna amb Sputnik

El popular i tradicional acte del Carnaval d’Encamp salva aparentment amb nota les limitacions imposades per la pandèmia però malgrat tot evidencia la necessitat de reinventar-se: l’aposta ha de ser el muntatge de l’Esbart Sant Romà

Benvinguda sia la vigorositat i empenta dels joves. Que per molts anys puguin continuar organitzant el Carnaval. Encamp és un dels epicentres, potser l’epicentre total, de la disbauxa carnavalesca del país. I enguany ha salvat de la millor manera possible les limitacions imposades per la pandèmia. ‘El Ball de l’Ossa’ ha tornat a la cita. Sense interactuar amb el públic i amb menys ‘actors’ dels habituals. Les ruqueries dels seus protagonistes han tornat a aixecar els somriures d’un públic que no s’ha volgut perdre l’acte.

Les dues-centes cadires que, amb la distància corresponent, estaven disposades a l’aparcament del Prat de l’Areny s’han omplert totes. Ni una n’ha acabat quedat buida. La gent té ganes de gresca per molt escàs que sigui la qualitat d’un espectacle, per dir-ho així, que enguany ha evidenciat que té recanvi i una opció clara per reinventar-se. L’aposta ha de ser, sense dubte, el muntatge que aquest dissabte va escenificar l’Esbart Sant Romà. La disbauxa juvenil és això: disbauxa.

La pandèmia ha marcat totalment l’acte. No només per les mesures que s’han hagut d’adoptar. També pels comentaris. Pels diàlegs. Enguany, els dallaires han cobrat amb vacunes. Ni euros ni pessetes. En concret, el tracte s’ha tancat amb nou vacunes… Sputnik. Que els joves d’Encamp són comunistes i no acaben de veure l’eficàcia del vaccí de Pfizer i tampoc del d’AstraZeneca. Tot l’espectacle ha girat entorn a les mesures del coronavirus.

 

Que si PCR anals, que si distància, que si… la trama és la de cada any. Animadversió vers els de Canillo, ironia en relació amb algunes de les grans famílies encampadanes. Fins ‘el Rubius’ ha fet acte de presència en ‘El Ball de l’Ossa’ encampadà, que ha advertit que el turista comença a ser una raça en perill d’extinció. En fi, que el popular i tradicional acte del Carnaval d’Encamp ha salvat les limitacions. I tot i la pandèmia, ha permès als joves rebolcar-se per la palla. Llançar-se per sobre ous, vi, farina o tomàquet.

L’ossa ha mort com no podia ser d’una altra manera. Per molta vacuna russa que haguessin negociat els dallaires amb el terratinent. I ara que la pandèmia obliga a reinventar i repensar tantes coses, queda clar que és l’hora de donar un gir definitiu a l’espectacle. Que visquin els joves i la seva ossa. Però si alguna ha de ser declarada patrimoni d’alguna cosa, que pugi dalt l’escenari el muntatge de l’esbart. Segur que la Unesco ho agrairà.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending