La comissària de la mostra, Anna Mangot sap que “arran de la proposta d’acollir l’exposició, vam descobrir que no sabíem quasi res”. Llavors s’ha encetat un procés d’investigació -encara no culminat- en què sí se sap que va ser una idea de la Comissió d’Educació del Consell General de mitjans dels 80 presidida pel llavors conseller general, Albert Pintat.
També s'ha pogut esbrinar que el Consell General va decidir destinar una part de la despesa en obra pública a objectes de decoració artística. Igualment, Clio va ser la primera obra i, contràriament al que estableix el protocol d’ordre de parròquies, es va començar per Sant Julià de Lòria. El que no se sap encara si el projecte va continuar instal·lant obres d’art a la resta del territori.
“Independentment que l’exposició tanqui les portes el dia 5, continuarem investigant perquè ens agradaria molt saber més coses”, ha explicat Mangot que assegura que “el comú només conserva una acta del dia la col·locació de l’estàtua, però no hi hem trobat res més”. Pintat i el conseller encampadà de la comissió de Cultura, Roc Rossell van anar a Barcelona a fer l'encàrrec a l'artista que vivia a la Sagrada Família. on estava treballant en les escultures de la Façana de la Passió – a la part del temple que dona al carrer Sardenya- que Gaudí va deixar esbossades en els seus dibuixos i que va culminar després de més de dues dècades.
L'escultura destaca per la rara tècnica utilitzada, el relleu enfonsat, per traçar el rostre
Segons la pàgina web oficial subirachs.com, l'escultura va ser realitzada el 1989. Pel gestor cultural massanenc, Josep Maria Ubach, l'escultura destaca per "la rara tècnica que va utilitzar, el relleu enfonsat, per traçar el rostre de la deessa grega de la història". L'any 1989, el cònsol major de Sant Julià de Lòria era Ricard Tor de cal Tito, ja mort. Havia guanyat els comicis celebrats el desembre del 1987 amb Joan Santamaria. L'altre candidatura estava formada per Joan Travesset i Maria Rosa Fàbrega.
De l'any 1989, el de la confecció de l'escultura, queda en el record cultural d'Andorra, el cinquè Festival de Jazz d'Escaldes-Engordany amb Miles Davis; l'actuació dels Cors de l'Exèrcit Roig de l'ara exUnió Soviètica, amb interpretació inclosa de l'himne andorrà; la conferència de la novel·lista Isabel Clara Simó, o la publicació del llibre 'Aproximació a la història d'Andorra' de Lídia Armengol Vila. Caldrà continuar investigant per trobar més informació sobre Clio.
Comentaris (1)