Per parlar dels museus de casa, Marta Planas (excap de museus i monuments del Govern), Eduard Tarrés (cap d’area del Bici Lab) i Charline Bony (responsable de projectes artístics i educatius del Museu Carmen Thyssen d’Andorra), amb Aurora Baena (directora del CAEE) com a moderadora.
No ha fet falta avançar massa en el debat perquè sorgís una de les problemàtiques més clares: “Hi ha espais que treballen de forma precària quant a personal”. Eduard Tarrés ha estat el primer a llançar-se a la piscina. Com es vol complir amb la definició estrica de museu i parlar d’investigació i recerca si en alguns casos una sola persona s’encarrega d’obrir, tancar, netejar, atendre al públic... I aquí ha coincidit tothom, calen més recursos i segurament, per poder estructura bé tot plegat, un altre imprescindible: un marc legal. És l’única manera de definir què és un museu i què no ho és, delimitar competències i establir maneres de treballar i per què es fan unes coses i no unes altres. “No som irrellevants, però cal que les institucions vegin la rellevància que tenim”, ha reivindicat Marta Planes. Voler créixer sense saber què es vol ser o cap on es vol anar, no ho veuen massa clar.
“No som irrellevants, però cal que les institucions vegin la rellevància que tenim”, ha reivindicat Marta Planes
I per aconseguir aquest suport, també s’ha reivindicat la implicació del sector privat. Costa trobar complicitats, fins i tot entre les parapúbliques ha assenyalat Planes, si bé Tarrés ha reivindicat que cal “treure’ns la mania d’anar a picar la porta d’empreses i provar-ho, però anar-hi amb unes regles del joc clares i unes línies vermelles perquè no ens haurien de poder dir què diem o perquè ho diem o com ho diem”.
Elements que no deixen de lligar per poder disposar, també, d’un sector més professionalitzat. Planes creu que cal més formació, sobretot dels guies i que les places de guies culturals estiguin més ben pagades. “Sinó és una plaça trempolí per accedir a altres llocs de l’administració”. Però també recursos per fer manteniment. Sinó sempre es corre el risc de veure com un espai emblemàtic com la Farga Rossell acaba tancat a l’espera d’una reflexió de cap on ha d’anar.
TURISME
Un altre element de debat ha estat el paper turístics dels museus i monuments. Hi ha bons ponts amb Turisme?, preguntava Baena. “Ha millorat amb els anys. Fa 15 anys era picar ferro fred, però ara que amb la neu comencen a veure les orelles al llop estan fent accions per desestacionalitzar el turisme i el turisme cultural està allà, com l’aneguet lleig, però queda camí per recórrer”, ha exposat Tarrés. Segons Planes, però, des d’Andorra Turisme la percepció del turisme cultural és massa diferent: “Per ells és el Cirque du Soleil i grans esdeveniments i els museus són petites coses a les qual no donen la suficient rellevància”.
Reconeixen que les xifres de visitants ara mateix no són per tirar coets, però la part positiva és que hi ha camp per créixer. Ara bé, sense passar-se, que potser no cal massificar les esglésies romàniques i trobar-te que perds el privilegi de poder visitar una exposició amb tota la tranquil·litat del món.
Reconeixen que les xifres de visitants ara mateix no són per tirar coets, però la part positiva és que hi ha camp per créixer
L’opinió dels experts és que d’oferta seductora n’hi ha, però també creuen que hi haurà quelcom que podria fer de trampolí: l’anhelat Museu Nacional. Amb un projecte ben treballat, podria ajudar a crear consciència de “què som com a país”, ser un pol d’atracció turística i alhora ajudar a derivar visitants a la resta de petits equipaments. Perquè fer xarxa entre uns i altres es veu, també, d’allò més necessari. Fins i tot més enllà de les fronteres, i aquí, el Thyssen, és qui hi té més experiència.
I abans d’acabar la pregunta del milió. Com atraure els joves? Hi ha qui pensa que és una causa perduda perquè no consumeixen aquest tipus de cultura, altres hi veuen l’oportunitat de repensar l’oferta d’exposicions o canviar relats perquè els joves se sentin interpel·lats i hi vagin. Un repte majúscul que de ben segur no es veu afavorit per la marxa del país d’aquells joves en edat universitària, però que alhora es considera imprescindible perquè tota aquella gent que ha vingut de fora pugui arrelar i sentir-se integrat.
Comentaris (1)