Mossegada per imprudència?

El Tribunal de Corts absolt la propietària d’un gos que va clavar una queixalada a un home, ja que entén que no se li pot culpar de l’acció de l’animal, que estava ben lligat amb corretja

Una trobada casual al portal entre dos propietaris de gossos ha acabat davant dels tribunals. El motiu? Un dels animals va acabar mossegant l’amo de l’altre. El cas ha arribat al Tribunal de Corts, ja que la fiscalia entenia que hi havia hagut una imprudència per part de la mestressa de la mascota atacant. La justícia, però, entén que no és així i ha decidit absoldre-la.

Els fets es remunten a març del 2019, al portal de l’edifici de la Massana on vivien tots dos propietaris dels gossos. El lloc no era gaire gran i els dos animals es van intentar apropar. La víctima va voler posar-se en mig i, llavors va rebre la mossegada a la cama esquerra.

La víctima va intentar evitar que la seva mascota i l’altra s'apropessin, moment en el qual va rebre l’atac per part de l’animal de la processada, tot i que aquest es trobava lligat amb corretja

Tot plegat va acabar davant la justícia. Des del ministeri fiscal es considerava que l’ama del gos atacant havia comès una imprudència lleu que havia acabat provocant lesions a un tercer. Per això, reclamava que se la condemnés com a responsable d’una contravenció penal de lesions a una multa de 600 euros a banda d’abonar a la CASS la part proporcional de les despeses mèdiques.

Abans d’analitzar el cas, la sentència posa en relleu que perquè es pugui considerar que hi ha una conducta punible cal que es donin tres elements. El primer, “una acció o omissió comesa amb infracció lleu del deure objectiu de cura”. El segon, que s’hagin produït les lesions en qüestió. I el tercer, una relació de casualitat entre l’acció imprudent i el resultat.

El Tribunal de Corts considera acreditada la mossegada, negada per la defensa de la processada. El dany va quedar constatat pels informes mèdics de l’hospital de Meritxell, on va ser atesa la víctima, que patia una mossegada d’entre dos i tres centímetres de diàmetre a la cuixa esquerra. Aquesta, a més, va requerir tractament posterior per a la seva curació. Per això, s’entén que es compleixen els dos darrers requisits.

En canvi, la magistrada que ha analitzat el cas entén que no es dona el primer. “No es desprèn en el comportament de l’acusada el dia dels fets, cap acció o omissió comesa amb infracció, encara que sigui lleu, al deu objectiu de cura”. I és que, remarca la resolució, el gos estava lligat amb corretja i no es pot pas considerar de raça perillosa -és una barreja de podenc amb labrador-. Tampoc havia tingut mai cap incident d’aquest estil.

La resolució recorda que “no sempre la conducta humana, manifestada en accions o omissions que originen un resultat objectivament típic, és susceptible de ser sancionada penalment, ja que sols les accions més greus que infringeixen el deure objectiu de cura mereixen l’aplicació de l’ordre jurisdiccional penal”. A banda, “la imprudència, per a ser castigada a títol de delicte o falta, requereix una certa entitat”.

Per això, s’entén que no es pot condemnar la processada. La sentència l’absolt i, de fet, no hi ha hagut recurs. Per tant, ha esdevingut ja ferma.

 

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.