Joan Martínez Benazet va ser el ministre de la pandèmia. Des de la cartera de Salut li va tocar gestionar una situació insòlita fins llavors, prendre decisions difícils que no sempre tothom entenia i respondre preguntes, moltes preguntes de periodistes i ciutadans. Va patir la Covid-19 en primera persona més d’una vegada i las seva salut se’n va ressentir. Cinc anys després de l’inici de la crisi sanitària encara es mossega menys la llengua que llavors, i si ha de tornar a assenyalar els antivacunes ho fa, sense dubtar-ho. Un flagell impecable. Potser un maldecap pels assessors de comunicació que mai sabien com controlar-lo.
Cinc anys després de l’inici de la crisi sanitària encara es mossega menys la llengua que llavors, i si ha de tornar a assenyalar els antivacunes ho fa, sense dubtar-ho
Agafa com a base un dels capítols del llibre de Brufau, directora de Comunicació i Responsabilitat Social Corporativa de l’Institut Català de la Salut. “Només la vacunació salva vides”, es titula i parla del cas d’un nen de 6 anys que va morir de diftèria perquè no estava vacunat. “El volia titular una vacuna no salva vides, però la doctora Campins em va demanar de canviar-lo”, ha explicat Brufau. Patia perquè els antivacunes fessin la foto del titular interessat, i ella, veient les possibles repercussions, li va fer cas. “Però és que el titular és veritat, perquè una vacuna no salva vides, és la vacunació global”, ha remarcat Benazet, que ha recordat que si al Principat no es va superar el 86% de població vacunada contra la Covid va ser “per un moviment molt estructurat d’antivacunes” i s’ha preguntat “quina responsabilitat tindrien ells amb algunes conseqüències que han patit altres”.
L’autora ha destacat, per exemple, el canvi en l’estratègia de vacunació que va fer Andorra abans de l’arribada de la variant Delta. Mentre a Catalunya la cinquena onada va esclatar a l’estiu amb molts joves afectats, aquí s’havien prioritzat els joves a partir de 16 i no va ser fins a la tardor, quan Delta va ser protagonista. “Per què no li vas dir a l’Arigimon?”, ha bromejat.
‘Desafiant l’invisible’ s’estructura en deu capítols, deu històries diferents relacionades amb amenaces a la salut pública de Catalunya. I relata, en format ‘true crime’ -“t’ho passes bé i alhora adquireixes coneixements”, ha dit Benazet- el que passa entre les bambolines d’un sistema de salut a l’hora de respondre a aquestes amenaces.
I quin millor dia per parlar d’amenaces sanitàries que un 13 de març? El dia que es compleixen cinc anys de l’inici de la pandèmia. Però la Trenca no s’ha omplert, per indignació, i amb raó, de la llibretera, Haydée Vila. Que fos la tarda abans del dia de la Constitució, amb un cap de setmana llarg de tres dies per davant, segur que tampoc ho ha afavorit.
Benazet ha recordat que si al Principat no es va superar el 86% de població vacunada contra la Covid va ser “per un moviment molt estructurat d’antivacunes”
Benazet ha elogiat una proposta literària “dirigida a la població en general, amb molt contingut, molta informació i molt treballat”, i ha fet un paral·lelisme entre la salut i la comunicació: “un metge que no comunica no és un bon metge i un sistema de salut que no comunica no és un bon sistema”. Entre les diferents històries que s’hi relaten es poden descobrir també les estratègies de comunicació utilitzades, com per exemple posar anuncis en una aplicació de cites per advertir sobre la verola del mico, o una campanya a favor de la vacunació per la Covid a través de Tinder. ‘Fes match amb la vacuna’ va ser l’eslògan escollit, “i és una de les campanyes que ens va funcionar millor. No sé si s’arribaven a vacunar, però com a mínim clicaven i s’informava”, reconeix Brufau.
Benazet ha recordat que alguns dels casos que s’expliquen en el llibre els va viure com a professional mèdic en primera persona, com una onada de crisis d’asma simultànies a Barcelona, l’aparició de la legionel·la, o els primers casos de VIH. Però d’històries i curiositats n’hi ha moltes més. 10 relats emocionants que segur que no deixaran indiferent a ningú i que a més, van acompanyats d’un comentari científic d’un expert, i embolcallats amb pròleg de Carmen Cabezas, secretària de Salut Pública de Catalunya durant la pandèmia, i epíleg de l’exconseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, de qui l’exministre andorrà també n’ha volgut ressaltar la figura i l’ha recordat, “esfereït”, en una trobada a la Seu d’Urgell, a les portes de l’arribada de la variant Òmicron de la Covid. “Em deia és un mur, ens ve un mur!”, ha rememorat. Cinc anys després el mur s’ha superat. Les reticències a la vacunació, en canvi, potser han anat en augment.
Comentaris (11)