Reportatge

Un menjador de cara a la paret

Els funcionaris de policia reclamen que d’una vegada per sempre, aprofitant la reforma del despatx central, s’adeqüi un espai digne per poder fer descansos i, sobretot, poder fer-hi els àpats amb tranquil·litat i dignitat

05/09/2021 (17:31 CET)

Si fa anys ja era una necessitat, ara, amb la Covid i alguns canvis d’hàbits derivats, per exemple, de la centralització de patrulles i el fet que cada vegada més funcionaris de policia decideixin dinar al despatx perquè el descans interjornada cada vegada és més curt, disposar d’un menjador en condicions apareix, asseguren molts funcionaris, com una urgència. L’espai és lúgubre, fosc, i molt sovint gens agradable donat al fet que la concentració de personal comporta certs efectes col·laterals.

Esperaven, i de fet alguns esperen encara, que en el marc dels treballs de reforma de la façana s’hi pugui incloure la remodelació interna d’alguns espais per poder gaudir d’un lloc on prendre els àpats amb certa comoditat. Amb més lluminositat de la que hi ha ara i, també, sense haver d’estar en moltes ocasions amuntegats. Malgrat l’espera, poca confiança hi ha, indiquen les fonts consultades, que lamenten que les promeses fetes per la direcció en aquest sentit semblin lluny d’acomplir-se.

L’edifici va posar-se en funcionament amb un espai notable destinat a menjador, però es va transformar en la Batllia de guàrdia i el racó provisional habilitat a mitjan dècada de 1990 continua més o menys igual

Quan a l’inici de la dècada de 1990 l’actual despatx central es va posar en funcionament, l’edifici disposava d’un menjador prou digne i lluminós. Però la direcció encapçalada per Xavier Sopena ben aviat va fer canvis. I allí s’hi va ubicar la Batllia de guàrdia alhora que es muntava en un racó una mena de menjador provisional. La voluntat abans de l’any 2000 ja era trobar un espai definitiu. Lluny d’això, van anar apareixent per la casa, com bolets, petits punts on alguns funcionaris es reunien per fer ús de les carmanyoles.

La sala provisional, poc acollidora, va anar agafant galons. I s’hi van posar taules, màquines expenedores de begudes, la cuina de la qual només funciona la pica i un sector per a les escombraries… A més, és l’únic espai de descans que hi ha a l’edifici per als tres-cents funcionaris en xifres rodones que hi treballen. Sense ventilació. Sense llum natural. I tot sovint en ‘overbooking’. De fet, molts dies s’hi han de fer torns.

I això que semblava que la idea de la direcció era aprofitar una terrassa que queda molt a prop d’aquella sala per reconvertir-la i dotar l’edifici d’un espai més digne per a menjar-hi i per descansar-hi si fos el cas. De moment, però, la cuina haurà d’esperar. I caldrà continuar dinant de cara a la paret. Les obres apunten a una reforma de la façana, del mur cortina, per intentar aturar, almenys de portes en fora, la degradació que pateix el despatx. En alguns punts cau a trossos. Literalment.

Etiquetes