Màxima cura per salvar Sant Vicenç d’Enclar

El concurs deixa clar que es vol recuperar la identitat i singularitat del monument i que també caldrà garantir el futur establint un pla de protecció i conservació

L’ensorrament del campanar de Sant Vicenç d’Enclar va causar un gran impacte a Andorra. El  fet que hagués afectat una de les joies del romànic del Principat i la constatació que un dels problemes havia estat el cert abandonament sofert va fer mal. Ara, el Govern ha tret el concurs que ha de permetre la reconstrucció del temple i a la vegada garantir la seva conservació. El plec de bases deixa clar que es vol que qui se n’encarregui sigui molt curós amb els treballs i que es faci un pla de protecció de cara al futur del monument.

De fet, ja es deixa clar que el que es busca amb el concurs és un equip “multidisciplinar” que asseguri el futur d’un bé immoble que “té una doble consideració”. Per una banda, és un document històric clau al Principat. Per l’altra, un objecte arquitectònic únic. Entre altres punts, es recorda que el desaparegut campanar, de forma circular, conferia una singularitat a l’església.

Es vol que qui sigui un equip multidisciplinar qui agafi les regnes d'un projecte que ha de permetre recuperar un monument de gran singularitat per la forma rodona del campanar ensorrat

“De tots elements constructius, el campanar-torre, de 3 metres de diàmetre exterior i de 9,50 metres d’alçària des del punt més baix, n’era l’element més significatiu”, indica la documentació del plec de bases, que apunta especialment a la “planta circular”, un model que “tingué una certa difusió a Catalunya als segles XI i XII”. Entre altres exemples, recorda el de Santa Coloma, el de Sant Martí d’Ars o el de Sant Serni de Tavèrnoles.

Es té clar, doncs, que es tracta d’un monument que cal recuperar sigui com sigui. Per això, es reclama que els professionals que guanyin el concurs divideixin els treballs en tres fases. En la primera, hauran de presentar els estudis preliminars i l’avantprojecte, amb un “document pilot de diagnosi” que detalli “la forma d’actuació arquitectònica i constructiva”. Caldrà fer un “diagnòstic tan precís com sigui possible de l’estat de conservació de les ruïnes”.

Després caldrà presentar un projecte arquitectònic de l’execució de la reconstrucció. Aquest tindrà com a premisses la “reinstauració de l’ús significatiu del campanar” i garantir la “conservació del testimoni històric amb la màxima fidelitat possible”. I és que, es remarca, “totes les accions redundaran en benefici de conservar la identitat nacional, la història i, molt especialment, els materials originals amb la màxima autenticitat que les circumstàncies i el deteriorament permetin”.

Per últim, caldrà fer un “pla de protecció i conservació preventiva” del bé immoble. Aquest ha d’incloure “el disseny d’un model organitzatiu i de coordinació, la definició de mètodes de seguiment i control i la planificació i priorització de les mesures que s’han d’adaptar per controlar els factors de risc”.

Comentaris (1)

Trending