Però qui a parer d’alguna de les acusacions particulars o representacions lletrades de les víctimes, qui més ha ‘cantat’, així, entre cometes, durant la sessió judicial d’aquest dimecres hauria estat la companya -de vida i de despatx, de consulta- de l’acusat. Quan arribin els informes finals, situació que es preveu que sigui divendres, un dels punts en què furgaran els defensors de les víctimes, els advocats de les noies que van denunciar haver estat agredides sexualment, serà la relliscada de la dona del massatgista.
I especialment ho podrà fer la representació d’una d’elles. Rebobinant lleugerament, les versions de les dones, de les suposades agredides, que s’han reproduït o s’han dut a terme a porta tancada, haurien mantingut allò que han anat sostenint durant la investigació dels fets. Les seves sensacions, les seves reaccions, les seves percepcions. No sempre és fàcil, reconeixen les fonts, que hi hagi un element de prova concloent. I en algun cas, tot plegat acaba sent la paraula de l’un contra la paraula de l’altra. Per això una ‘relliscada’ d’alguna de les parts pot ser definitiva.
Com, aparentment, molt decisives poden ser les aportacions que facin durant la jornada judicial d’aquest dijous els perits convocats a la vista. De diferent procedència i naturalesa. De la seva capacitat de convèncer, de les seves explicacions i raonaments, pot dependre en gran part la sort del massatgista cantaire. Cantaire ben entès. Perquè entre aquells pacients que n’han defensat totes les bondats professionals, també s’ha ressaltat la seva proximitat. I la seva sociabilitat mostrada, entre altres coses, en el fet que era membre, el processat, l’empresonat, de la coral del comú d’Escaldes, on la seva detenció i empresonament va posar-se molt malament.
En fi, que els pacients, a desenes, parlen meravelles de les tècniques del massatgista. I del seu compromís amb la coral i amb els pacients. Però la seva parella, la seva companya de consulta i de vida, hauria comès una relliscada, segons les acusacions, que almenys en un cas, pot donar força al testimoni d’una de les víctimes. Sempre hauria mantingut que va ser a la tercera visita quan es va cometre la presumpta violació. L’acusat sempre havia negat que hagués estat ell qui hagués atès aquella dona la tercera vegada. El cop que s’haurien produït els fets delictius. I contra el que sempre havia mantingut l’acusat, la seva companya ha dit just el contrari. Que sí, que la tercera consulta l’havia fet ell.
I en aquesta ‘relliscada’ s’agafarà l’acusació particular. I caldrà veure fins on anirà el rèdit que se li pot donar a aquesta explicació. A aquesta ‘contradicció’ entre el que sempre havia mantingut suposat agressor i el que deia suposada víctima. L’exposició de la testimoni privilegiada, per dir-ho així, dona força a la veu de l’agredida. Els pèrits poden acabar de decantar la balança. O potser no. En joc setze anys de presó o l’absolució. Les peticions dels uns i dels altres. Poca broma.
Comentaris (2)