La política té raons que la raó no entén. Ens havíem cregut que el debat de Sant Julià de Lòria amb tres candidats seria gairebé com un combat de boxa d’Ivan Drago contra Apollo Creed a ‘Rocky 4’ o una mascletà per la presència d’un candidat d’origen valencià. N’hi ha hagut de mascletà i amb molta pólvora, però poc soroll.
Potser perquè quan són tres com Emerson, Lake and Palmer o Crosby, Stills and Nash (abans de l’arribada de Young), la voluntat és no desafinar. Ha començat Miralles definint Sant Julià “com una gran abandonada” i cal que la gent “sàpiga que existeix”. Majoral ha dit que han complert el 90 per cent del programa amb la reducció del deute sense oblidar les inversions que han estat de 18 milions.
Cairat ha presentat un projecte fet des de la reflexió i l'ha qualificat de “guanyador”
Cairat ha presentat un projecte fet des de la reflexió i l'ha qualificat de “guanyador”. Ha criticat la majoria per estar més preocupada pel titular i la foto que per l’acció política i ha sentenciat que amb el suport rebut “avui ja no ens sentim minoria”. Ha mostrat la seva preocupació per l’habitatge i s'ha referit al projecte que dotarà la parròquia de 70 pisos de lloguer assequible per la gent gran.
Aquest projecte ha estat fruit de la col·laboració amb la majoria, segons Cairat, una cosa que Majoral no ha acabat d’acceptar en considerar que el representant de Desperta Laurèdia n’assumia la titularitat. A Miralles el que no li he agradat és la ubicació dels pisos, lluny del centre en la seva opinió.
Un altre aspecte relacionat amb l’habitatge ha estat el de la residència universitària “un pol de joves a l’Hotel Pol” (Majoral). Després de parlar de gent gran i de gent jove, el ‘senyor Cerni’ (segons Miralles) ha apuntat la possibilitat d’adquirir immobles o terrenys en desús per desenvolupar-hi, conjuntament amb Govern i el sector privat, habitatges a preu assequible. “Incentivarem la col·laboració publicoprivada per posar al mercat habitatges de lloguer a preu accessible”, ha afirmat.
Majoral s'ha referit a un terreny a la Riberola per fer pisos de lloguer assequible
Des del suport d’una tarima alçadora que el feia més alt, Majoral, per la seva part, s’ha referit a uns terrenys a la zona de la Riberola per fer una promoció d’habitatges i Miralles ha lamentat la manca d’aparcaments i ha reclamat espais per la família.
I el debat ha entrat en una fase semblant al laberint de l’escriptor francès Alain Robbe-Grillet (el del ‘nouveau roman’) o el de Jorge Luis Borges: complicat i enrevessat. Miralles ha demanat la creació de la figura d’un conseller per barri o el ‘matí del cònsol’ i que tothom tingui el número de telèfon i el correu del màxim mandatari per intercanviar i opinions i punts de vista amb els ciutadans. D’aquí han anat a la xarxa de calor i a la descarbonització dels edificis públics, passant per l’embelliment de l’avinguda Verge de Canòlich, les jardineres i la participació popular, un aspecte aquest que ha provocat la discrepància entre Majoral i Cairat.
El candidat de Desperta Laurèdia ha lamentat que no es tingui en compte l’opinió dels ciutadans en temes més importants com la plaça Rocacorba, un aspecte que Majoral ha negat. A propòsit d'això, Miralles que es mostrava capaç de vendre al teleespectador llanternes amb bateria solar, bosses de te impermeables o assecadors de cabell submergibles, tornava a la gent gran i als seus problemes. En el debat havien sorgit temes transcendents, però sobre els quals es passava de puntetes, cosa que portava els seguidors a estar abandonats al nihilisme, injectant-se absenta, recitant poemes de Leopoldo María Panero i bevent licor de foc verd Valyri de 'Joc de trons'.
Era com si una caixa de valium hagués caigut al damunt dels candidats, o com si l’esperit de Marujita Díaz s’hagués ficat en el cos d’aquests polítics i s’haguessin convertit tots en fans de ‘Dowton Abbey’ i de les novel·les de Jane Austen. Així les coses ni l’afirmació de Majoral en el sentit que “Naturland comença a ser un motor econòmic de la parròquia” ha escalfat el debat. Miralles creu que el parc “ha portat molts dolors de cap’. Petita revifada amb l’enfrontament entre Majoral i Cairat. “El seu projecte polític ha estat el que ha portat Naturland als números vermells” per Cairat, mentre que Majoral ha replicat assegurant que “la millora no ha estat per les seves aportacions [de Cairat] al consell d’administració”.
Posats a parlar de Naturland ha sortit el tema de l’abocador per una qüestió d’ubicació a la Rabassa. “No pot ser l’abocador de terres d’Andorra i sense rebre cap contrapartida”, ha comentat Cairat. Per Majoral, però “és responsabilitat d’una administració poder solucionar els problemes de nivell nacional”. Ha lamentat que el candidat de Desperta Laurèdia no hagués donat resposta a una ordinació que li havia enviat l’actual cònsol.
Miralles pensa que l'avinguda Verge de Canòlich pot convertir-se en una mena de la barcelonina Portal de l'Àngel
Miralles, que jugava una altra lliga i que “he venido a hablar de mi libro” com Paco Umbral treia el tema del comerç, proclamant-se com a salvador de la parròquia i plantejant un eix comercial a Sant Julià de Lòria amb una artèria com la barcelonia de Portal de l’Àngel. Per Cairat, el futur del comerç passa per una millora de l’entorn urbà i més aparcament sense descartar la recuperació de l’Associació de Comerciants i Empresaris Lauredians (ACEL). Majoral ha reconegut que el plantejament de Miralles “és un somni” i proposa una opció per potenciar la dinàmica econòmica de la parròquia. Ha explicat que “es tracta de fer una plataforma digital de pagament per a tot el comerç. El que perseguim és oferir mitjançant uns descomptes, pactats prèviament amb el comú i en el marc del desenvolupament del projecte, que el comú assumeixi la despesa i que es reverteixi en el client final que ve a comprar”.
Majoral ha llançat la idea de comprar l'edifici de Catsa per destinar-lo a activitats culturals. És el lloc on es va ubicar L'Andart amb la cafetera que no s'ha quedat a Sant Julià. "Havia d'estar en un espai tancat" (Majoral) però "a Andorra la Vella està en un lloc obert" (Cairat) encara que "està a l'espera d'anar a un lloc tancat" (Majoral). Ha arribat el moment de les preguntes dels ciutadans amb la possibilitat de fer arribar el quart bus a Fontaneda i d'aixoplugar els usuaris del d'Aixirivall "perquè quan plou em mullo a la parada" (Miralles).
Fins aquí no ha entrat en escena el Prat Gran. Cairat ha explicat que “aquest és un dels nostres projectes estrella com un espai que doni molt més servei a la parròquia. Entenem que per qüestió de desenvolupament comercial i per serveis al ciutadà falten places d’aparcament. El nostre projecte proposava 180 places d’estacionament soterrat, un espai multifuncional semicobert i un parc a l’alçada de l’avinguda Verge de Canòlich. Tot això serviria per a unir les dues parts del poble”. Majoral ha avançat que es disposarà d'un terreny a la part alta del poble per aparcaments i ha recomanat a Cairat que "vostè és jove i ha de saber que cal calcular les inversions i com es podran pagar".
Ha estat un debat sense excessos, de nedar i guardar la roba, en part degut a la rigidesa del format. Però ja saben els polítics que no han de ser excessius com Lambert Hillyer, un dels pioners del cinema mut que es va trencar un braç després de llançar-se daltabaix d’un segon pis per ensenyar-li al seu doble com havia de saltar. Els excessos en política poden ser perillosos quan no són necessaris.
Comentaris (18)