Benazet no hauria hagut ni de passar per les urnes per ser ministre. Només la dificultat per tancar una candidatura taronja a Ordino de consens i amb força suficient per vèncer va fer que el pneumòleg hagués de concórrer als comicis com a candidat. La història posterior, fins a l’aterratge del projecte de Grifols a la parròquia ordinenca, és de sobra coneguda. I també, a priori, la sortida de Martínez Benazet del gabinet ministerial. El desgast de la pandèmia en allò polític i mental i les repercussions físiques que li va deixar el coronavirus al pneumòleg.
Però el ministre tenia clar el seu recanvi, fos com a ministra o com a secretària d’Estat sense superior directe. Per a Martínez Benazet, el relleu tenia nom i cognom: Helena Mas. Però la psicòloga laurediana -que també va concórrer a les urnes, en aquest cas a la llista nacional demòcrata- no va acabar de fer el pes en totes les faccions taronges. En certa manera, se la va posar a prova amb un munt de compareixences públiques aprofitant absències del seu valedor ministerial.
Finalment, Mas va continuar, i continua, on estava i per sobre seu, com a ministre, s’hi va situar un Albert Font que després de deixar la presidència de la CASS ja ha deixat clar en diversos fòrums que de carpetes complicades no pensa tocar-ne ni una. Que amb prou feina farà treball de manteniment al ministeri i que, a priori, no té la voluntat de continuar en el proper mandat ni en el cas que els demòcrates tornin a vèncer i puguin governar. Font, doncs, pot ser que només estigui uns mesos al ministeri.
Però hauran estat suficients perquè la relació entre Espot i Martínez Benazet, que continua tenint el seu pes en la sanitat andorrana i la planificació hospitalària, s’hagi refredat. I que, ara per ara, Helena Mas, que hauria pogut format part d’una llista territorial laurediana en les properes generals, no tingui intenció de continuar en la primera línia política. Tant és així, que, si no canvien molt les coses, ja té lloc reservat. A l’hospital. I com a psicooncòloga. D’aquí que, en certa manera, es maregi la perdiu respecte el recanvi per a la vacant deixada per la dimissionària Eva Baillès.
LA MARXA DE BAILLÈS
En efecte, quan al seu dia es va convocar la plaça de psicooncòloga al SAAS, Baillès i Mas van ser les millors posicionades. Primera i segona. Fins i tot i va haver alguns moviments perquè la candidata andorrana passés al davant de la psicòloga catalana avalada per la llavors cap del servei de Salut Mental Gemma Garcia. Baillès, asseguren les fonts, tenia el millor currículum, malgrat que Mas gaudeix d’un bon reconeixement professional a nivell nacional i, per exemple, en el tracte de joves i adolescents.
Baillès, per raons personals i familiars -volia tornar a prop de la família i li va aparèixer l’oportunitat d’exercir a la Vall d’Hebron-, va plegar fa uns mesos del SAAS. I des de llavors que la plaça està buida i no hi ha una clara intenció de cobrir-la. En fi, que es guanya temps. Helena Mas, com a segona en el concurs que es va convocar al seu dia, té una mena de reserva de plaça. Ara mateix, si es convoqués un nou concurs no s’hi podria presentar i perdria qualsevol dret. Mentre es desfulla la margarida política, la plaça seguirà vacant. I tot indica que si Mas vol tornar a la psicologia, ja té lloc reservat. Ep, en qualitat de segona al concurs.
Comentaris (8)