La seva creació va ser una iniciativa del comú d'Andorra la Vella, que sempre hi ha estat al darrere, que hi injecta cada any una subvenció i que el 2015 el va incloure al llistat d’entitats culturals d’interès públic de la parròquia, al costat de la Gresca Gegantera, de l’Associació de Fallaires i de l’Orfeó. Abans de l'inici, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha entregat la vara al capdanser de l’esbart per poder marcar la zona de ball. Aquesta tradició es va recuperar l'any 2018.
Just abans d'iniciar-se la dansa, primer oferta per l'esbart i, després, amb les autoritats -com la pròpia Marsol o el cònsol menor David Astrié, o el cap de de Govern, Xavier Espot, i diferents ministres (Albert Font, Ester Vilarrubla, Sílvia Riva)- i aquells assistents a l'acte que s'hi han volgut afegir, com els membres de dos grups de dansa de Mèxic i Perú, les dues dissenyadores del nou vestuari, Anna Mangot i Maria Solsona, han explicat els detalls dels nous vestits, que més enllà del canvi de teixit i d'altres, també modifiquen la tonalitat cromàtica de les prendes, amb unes faldilles on s'hi reprodueixen diversos elements de la cultura popular d'Andorra la Vella i del Principat.
Marsol ha explicat sobre la vara que "és una cosa molt simbòlica per la parròquia i pel comú", i ha afegit que només es treu en ocasions especials com la d'aquest dioumenge. De fet, la parròquia és l'única que la conserva. Havia estat sota la custòdia d'un particular durant molts anys i això ha fet que s'hagi mantingut en molt bon estat. Ho diu Teo Armengol un autèntic especialista en el Contrapàs i autor d'un llibre sobre el tema. A l'hora de ballar-lo, ell i la seva colla sempre se situen en el mateix lloc on no hi falten altres habituals com l'excònsol i exministre Manel Pons i la seva esposa Francina. Armengol reitera que la vara "és una peça de museu".
No hi ha dubte, amb vara o sense, que el contrapàs és una de les expressions més pures del folklore andorrà. Ho és per diverses raons: només es balla un cop l'any, el diumenge de festa major; convida el poble a ballar i no en un escenari; sempre es comença a ballar amb el peu esquerre i totes les figures que es fan es desfan. La primera i l'ultima parella manen durant tota la coreografia. Consta de 13 tirades (16+12 compassos), es balla amb una cobla que toca en directe i té una durada de sis minuts.
L'any 2012 va arribar a una de les semifinals del concurs 'La dansa més viva dels Països Catalans' del programa 'Mans' de Catalunya Ràdio. Amb el Contrapàs hi competien el Ball Cerdà de la Seu d'Urgell, la Gala de Campdevànol, les Gitanes de l'Arboç, la Disfressada de Sant Vicenç dels Horts i el Parado de Valldemossa. El Contrapàs ha tornar a demostrar aquest diumenge el seu poder de convocatòria. Marsol ha indicat que "cada vegada vol ballar-lo més gent i es fa difícil fer-ho entre tots" a causa de l'espai disponible a la plaça del Poble.
Les creadores del nou vestuari, Maria Solsona i Anna Mangot, donant explicacions en presència de la directora de l'esbart, Maria Àngels Velando.
El vestuari amb el qual es va ballar per primer cop el Contrapàs.
El vestuari amb el qual es va ballava fins ara el Contrapàs.
Quatre de les parelles de l'esbart amb el nou vestuari.
Les altres quatre parelles de l'esbart amb el nou abillament.
Un moment del ball.
Xavier Espot intentant seguir els passos al costat d'Ester Vilarrubla i Alain Cabanes.
El ministre Albert Font al costat de l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré.
Els cònsols David Astrié i Conxita Marsol en ple ball del Contrapàs.
La directora de l'esbart, Maria Àngels Velando, i al fons a l'esquerra la consellera de la minoria socialdemòcrata Lídia Samarra.
Comentaris (1)