Una màquina de fer diners

(AMB VÍDEO) El pont tibetà de Canillo no ha deixat d’estar ple a vessar des que es va posar en marxa i aquest estiu, a banda d’impulsar retencions de trànsit i evidenciar algunes deficiències de logística, també ha rellançat alguns establiments que només feien temporada hivernal i ha portat elevades ocupacions hoteleres

Caldrà veure si és flor d’un estiu o es consolida com a atracció de llarga durada. Serà convenient saber si la caixa de facturació serà de només un parell o tres de mesos l’any o permetrà omplir Canillo de turistes bona part del període no esquiable. El que és clar és que des de que va entrar en funcionament, el pont tibetà de la Vall del Riu no ha deixat de fer el ple. Els turistes ho tenen clar: “Això és una màquina de fer diners.” Els hotelers i comerciants canillencs també en semblen encantats. Retencions a banda.

Perquè les cues són, en gran part, fruit d’una deficient planificació. Segurament ni el comú s’esperava morir d’èxit tan aviat. I això s’ha notat en la presa d’algunes decisions. Però qui viu estrictament de fer caixa hi veu, per ara, més avantatges que inconvenients. Potser el sol fet que els busos que pugen cap a Montaup, cap a l’Armiana i fins al Roc del Quer fossin més petits ja s’hi guanyaria. Certament, tot sovint es fa cas omís als senyals que impedeixen fer el punt rodó en direcció a l’altura de l’encreuament amb la carretera del coll d’Ordino als vehicles de més de 3,5 tones. I les maniobres comporten un tall de trànsit important.

Trànsit per Canillo aquest dilluns.

Les darreres setmanes, el gran problema ha estat la massificació. Centenars de persones per la parròquia. Cotxes estacionats arreu. Aparcaments exteriors pràcticament plens. Tots. Turismes aturats on no haurien. Caldrà veure fins quan durarà. Els ciutadans francesos ben aviat tornen a l’activitat ordinària. Les escoles es posen en marxa. I això es notarà. Els estudiants catalans tampoc no trigaran massa més a engegar el curs escolar.

De fet, aquest dilluns s’ha retrobat una fluïdesa que no hi va ser durant la setmana passada. El fet de ‘suprimir’ alguns passos de vianants també ha ajudat. El gran inconvenient és haver de travessar el nucli urbà canillenc ple de gom a gom i amb busos i vianants creuant constantment la carretera. Un maldecap.

FINS A LA BANDERA

Els sis-cents metres de pasarel·la metàl·lica amb enormes tirants que sobrevolen la Vall del Riu -ep, l’impacte ambiental hi és; hi ha enmig d’una vall pràcticament verge fins ara una infraestructura que no hi era- no deixen de veure passar excursionistes o visitants o com se li vulguin dir amunt i avall des que s’obre fins que tanca. Pocs dies no han ascendit fins al pont tibetà les 900 persones projectades de màxim diari. Potser algun dia més i tot fent la vista grossa per compensar jornades de menys afluència. Però pocs casos han estat fins ara de baixa ocupació.

pont tibetà canillo vall del riu
Una passant ja pel pont i, els altres, arribat-hi.

Si el pont es mou més o es mou menys depèn de les sensacions subjectives de cadascú. Sempre queda no mirar avall, tirar endavant i veure-les venir. Certament, això impedeix veure una part important del paisatge, que és un reclam immens. Com immenses són algunes de les cues que es fan -res de greu, quedi clar- per passar els controls de passi a l’arribada del pont. El fet que des de la carretera fins a l’atracció hi hagi deu minuts, potser un quart d’hora a peu, fa que cadascú pugui anar al seu ritme i les possibles cues es dilueixin en bona mesura.

Cal veure si algun dels propietaris de les enderrocades bordes de l’Armiana aviat projectarà qualsevol establiment per complementar l’oferta. Un restaurant, una cafeteria… Si la normativa ho permet, que ningú no se sorprengui si alguna d’aquestes construccions que estan més aterrades que no pas en peu més aviat que tard ressuscitin i recobrin vida. Els passavolants que no havien vist en anys els han recuperat tots aquest estiu.

ACTIVITATS

No seria l’únic que remuntaria. Els dos darrers mesos, molts dels establiments hotelers i de restauració de Canillo s’estan fent un fart de treballar. I treballen, en bona mesura, ‘a causa’ de la posada en marxa del pont tibetà. L’ocupació hotelera a la parròquia ha augmentat considerablement. I els restaurants treballen a base de bé (almenys la majoria). Hi ha hagut alguns establiments que han decidit obrir quan tot sovint eren sols establiments de temporada. És a dir, allotjaments hivernals lligats a l’esquí.

guixeta taquilla pont tibetà
Control de passis en arribar al pont.

A més a més, s’han posat en marxa algunes activitats lúdiques i alhora comercial -és a dir, des del sector privat- preveient el bon funcionament de l’atracció de la Vall del Riu i l’Scenic Arts, per exemple, si ha tingut més èxit, o si ha tingut èxit, ha estat en gran part per l’increment de turistes allotjats a la parròquia al tomb del reclam en què s’ha convertit el pont. Que això no vol dir que no hi hagi detractors, que hi són i de ben segur que tenen arguments per mantenir la crítica (per exemple, les masses no casen amb la natura i els visitants, alguns, no tots, no són tant respectuosos com caldria amb l'entorn). I també hi ha disfuncions que caldrà avaluar i mirar de resoldre.

I el principal dubte és si l’atracció serà capaç de consolidar-se i ser prou referent amb el temps per tal que -més enllà de l’impacte ambiental- es pugui amortitzar. Per ara, la passarel·la és una màquina de fer diners (cert que també n’ha costat molts) i ha esdevingut un clar competidor del mirador solar de Tristaina. Deu ser per mantenir viva la pugna entre Ensisa i Saetde. Coses que passen.

Comentaris (11)

Trending