Manolos (Mar)sol

De la recuperació n’ha parlat l’actual cònsol major, David Astrié, que només s’ha arrencat a fer moure l’esquelet -l’actual mandatari comunal més aviat se n’hauria anat a l’altre extrem de la plaça, on s’hi aixoplugava una prova esportiva sota el paraigua del certamen Ironman- quan sa mare l’ha agafat per banda i l’ha fet seguir un dels molts ‘hits’ de Los Manolos. A Marsol, Conxita, li ha costat molt menys. De fet, l’actual ministra de Presidència i tantes coses més ha arribat a l’espai urbà, com aquell qui diu, ballant.

La cònsol va ser la impulsora definitiva de la recuperació de la Festa del Poble. Astrié ha donat la festivitat “recuperada del tot” després que “s’hagués perdut”. Entre els anys que va viure en l’ostracisme i la crisi sanitària, ara tot hauria d’anar rodat. El que no està clar és si serà amb Los Manolos o sense. L’actual mandatari comunal seria partidari de… Com ho sàpiga sa mare, potser no li fa cap més dia el dinar. Com s’esbombi gaire que Astrié voldria…

Los Manolos han fet ballar alguns centenars de persones tot i la solana que queia al punt del migdia a la Plaça del Poble. Sense cap para-sol. Sense res per atenuar, aquest Sant Joan sí, un sol de justícia. L’any passat, els músics van gaudir de la protecció de la glorieta. Enguany, ni això. Però la rumba no ha faltat. Ni les versions rumberes de temes tan populars com l’‘All my loving’, ‘El ventilador’ o els ‘Amigos para Siempre’ i tants i tants d’altres. Himnes musicals, de la seva espècie, que Los Manolos han passat i passen encara pel seu sedàs personal.

La calor s’ha mirat d’atenuar amb ventalls. I encara, uns quants més, amb els ‘packs’ de vermut que el comú ha anat repartint entre els assistents al ‘concert manolístic’. N’hi havia tants al mig de la ‘pista’, al sol, com asseguts intentant buscar una ombra. Això sí, tots tots tots, ha passat una estona entretinguda. Seguint el ritme de na Marsol. Ai, perdó, el ritme de la rumba de Los Manolos. Al sol. Ara. Això sí. Així, també.