El (mal) exemple de l’adolescent amb trastorns addictius

Consumidor d’estupefaents des dels tretze anys, el menor que aquest dimarts se’n va endur la bossa de mà d’una dona al Prat del Roure havia protagonitzat dos incidents més el mateix dia i la policia el va localitzar després en mal estat

Ell no és ni millor ni pitjor. És un de tants adolescents amb molts problemes adaptatius. De trastorns. D’arribar a la infradeliqüència, per dir-ho d’alguna manera, a partir de comportaments anòmals o a causa d’addiccions. El menor, setze anys, gairebé disset, que dimarts a la tarda se’n va endur la bossa de mà d’una dona que passava la tarda amb el seu fill al Prat del Roure d’Escaldes consumeix estupefaents, segons persones properes al seu entorn, des dels tretze anys, i dimarts, quan el succés de la bossa, ja havia protagonitzat dos incidents més abans. El mateix dia.

No es tracta de generalitzar. Però sí que les fonts consultades asseguren que el cas d’aquest noi, nascut ja al país, no és aïllat ni excepcional. Que n’hi ha molts d’altres. Només els professionals podrien raonar, potser, què està passant, i concloure, o aproximar-se a algunes conclusions, sobre la possibilitat que la pandèmia hagi alterat encara més el comportament d’aquests joves ja complicats abans de l’esclat de la crisi sanitària. Perquè si aquest noi, que dimarts no era el primer dia que feia mobilitzar la policia, va començar a consumir drogues sintètiques o el que fos als tretze anys, això és abans del coronavirus.

Asseguren alguns consultats que no és que hi hagi ara més violència juvenil que altres temps. Però sí que és més visible, és diferent, i com que els marcs normatius també han evolucionat, la resposta també ha variat. Per bé o per mal

Segurament hi ha una part de cert en què no s’estan afrontant al país de forma adequada els trastorns que pateixen alguns joves. Potser no hi ha els mitjans, potser no hi ha l’encert. Asseguren alguns consultats que no és que hi hagi ara més violència juvenil que altres temps. Però sí que és més visible, és diferent, i com que els marcs normatius també han evolucionat, la resposta també ha variat. Per bé o per mal. Això va a gustos. De joves conflictius, amb addiccions o sense, menors d’edat fins i tot, sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà, recorden les fonts.

Però cal posar-hi remei per evitar que la situació es desmarxi, encara més, i no es pugui controlar. Perquè aquest adolescent va mobilitzar en un mateix dia fins a tres vegades. De bon matí, ell mateix va requerir el cos perquè se sentia perseguit o quelcom similar. Després, a primera hora de la tarda, passades les 4 més o menys, acabaria accedint, molt espitós i agressiu segons testimonis presencials, en una botiga de tabacs que hi a la zona de Carlemany-Clot d’Emprivat i d’una revolada va agafar, furtant-los, tot un seguit de paquets de paper de tabac.

Vigilància policial al Prat del Roure.

Relacionat

Roben una bossa de mà a una dona al Prat del Roure d'Escaldes-Engordany

Anava suat, sense mascareta, sense samarreta. Sols amb un pantaló curt i molt, molt accelerat. Tant, que si algun dels testimonis li hagués posat el peu s’hauria estampat contra el terra als pocs segons. De fet, la majoria dels paquets de paper de tabac que va prendre, li van caure. Tal era l’ennuvolamenta que portava al damunt. Altres clients de la botiga van avisar la policia. Però el noi ja havia marxat. Just quan la patrulla arribava a l’establiment del tabac, poc després, es requeria el cos pel furt de la bossa de mà. Que no va ser estrebada.

La propietària de la bossa l’havia deixat al cotxet de la seva criatura, i el jove no va tenir cap altra idea que agafar-lo. I endur-se’l. I la dona el va perseguir uns metres desprenent-se’n d’una revolada i amb un cop que l’hauria fet caure el jove. I encegat, ennuvolat o el que fos, el noi va marxar. I la policia el va acabar controlant en un camí per sobre de l’avinguda del Pessebre. Presentava prou mal estat. Rascades, ferides. Se’l va dur a l’hospital. Per sotmetre’l a la pertinent revisió i perquè se li administrés, si calia, el tractament escaient. Un exemple que no és únic ni malauradament cada dia menys excepcional. Per prendre’n nota i mirar de posar-hi remei.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.