La magistrada enutjada

Marie Conte, del Superior, recrimina una advocada que porti fins al final un recurs d’apel·lació per demanar la llibertat del seu client, condemnat per presumpte tràfic de drogues, quan aquest va sortir de la Comella a l’agost; la lletrada defensa que cal corregir la vulneració de drets que al seu entendre s’ha produït

No es pot negar que, per moments, la tensió a la sala de vistes del Superior ha estat elevada. La responsable ha estat la magistrada Marie Conte, que ha recriminat a una advocada que presentés un recurs d’apel·lació demanant la llibertat condicional del seu client, condemnat per un afer de drogues, quan aquest ja fa dies que es troba fora del centre penitenciari. La lletrada ha mantingut la necessitat de la seva acció, tot argumentant que hi havia hagut una vulneració de drets del seu representat que calia corregir, malgrat que s’arribés tard.

L’home va ser enxampat a inicis d’any en un local nocturn amb cinc grams de cocaïna a sobre. Tot i que la quantitat no és elevada, la policia va considerar que no eren únicament per consum propi, sinó que, almenys una part, tenia la intenció de vendre-la. I, per això, se’l va acusar de tràfic.

Un cop posat a disposició de la Batllia, a l’home, que llavors residia a la Seu d’Urgell però no pas al país,  se li va proposar un judici ràpid, tècnicament una ordenança penal. Si acceptava, se’l condemnaria a set mesos de presó. La seva defensa li va recomanar que no ho fes, ja que entenia que en un procés davant el Tribunal de Corts es podria o bé esquivar la condemna per tràfic o bé obtenir una pena inferior, però davant el temor de quedar en presó provisional i sense saber fins quan, va preferir donar el vistiplau, tot sent conscient que, com a màxim al setembre, quedaria en llibertat.

El ‘no’ de Corts s’havia rebut al juliol i la defensa va presentar el recurs, que no s’ha jutjat fins ara; el seu client, havia acabat de complir els set mesos imposats via ordenança penal a l’agost

El passat juliol, vist que s’havien complert cinc sisenes parts de la condemna, la defensa va demanar que se’l deixés sortir ja del centre penitenciari. El Tribunal de Corts, però, la va denegar. Per això, es va presentar el recurs d’apel·lació, que ha estat analitzant aquest dijous pel Superior. Només començar la vista, l’advocada ha explicat que el seu client no podia ser present a la sala perquè estava treballant. Ara, a Saragossa. I és que a mitjan agost va quedar, llavors sí, en llibertat, un cop acomplerta la totalitat de la pena.

I això ha provocat l’enuig de la magistrada Conte. Amb un to, si més no, excessivament pujat, i visiblement enutjada, ha recriminat la lletrada que hagués portat el cas fins al Superior quan ja fa dies que el client ha quedat en llibertat. La jurista no ha amagat el seu malestar en una escena poc habitual a qualsevol tribunal.

Davant aquest estirabot, l’advocada no s’ha arronsat. Ha volgut deixar clar que “tenim tot el dret a fer aquest recurs”, tot esgrimint que, al seu entendre, els drets del seu patrocinat havien estat vulnerats. I calia que així es fes constar. Fins i tot ha posat en relleu que, si hagués calgut, hauria estat disposada a celebrar la vista a l’agost, fet que no va ser possible per la manca de disponibilitat en l’agenda dels membres del Tribunal. Malgrat les seves paraules, l’expressió de Conte ha deixat clar que no variava el seu posicionament.

Ja sobre el recurs, l’advocada ha volgut posar en relleu que Corts havia acceptat reduir lleugerament la pena -fet pel qual va quedar lliure a l’agost- però no pas la llibertat. I s’al·legaven tres motius: que no fos resident, que no hi havia voluntat resocialitzadora i que no havia pagat la multa de 400 euros que també se li havia imposat. Aquest tercer punt, ha recordat, era incorrecte i va ser esmenat en un aute posterior que, però, mantenia el ‘no’ a deixar-lo sortir, al juliol, de la Comella.

La lletrada ha rebatut aquests punts, tot recordant que el seu client havia treballat, fins i tot fent hores extra a la presó, fet que evidenciava la voluntat de reconduir el seu camí. A banda, ha remarcat que, justament, si no es trobava aquest dijous al país era perquè ja tenia una feina. “El meu client no havia d’haver sortit al setembre o a l’agost, sinó al juliol”, ha assegurat.

Des de la fiscalia, s’ha volgut rebatre, en primer lloc, que el recurs ja no tenia objecte. I, més enllà d’això, s’ha argumentat que, al juliol, “no es va acreditar la reinserció social o laboral” del processat. Per això, la petició ha estat que no s’anul·lés l’aute del juliol.

Comentaris (1)

Trending