Poc més que una falta, vaja. Ni detenir-lo, no hi cabria. I, de fet, per això fins i tot quan el podrien enxampar, com a molt el que fan és espantar-lo, evidenciar-li que l’han sorprès i que procedeixi, amb la mateixa suposada discreció que es posava el producte a la bossa o entre la roba, amb el mateix ànim de despistar, que deixi novament la colònia, el perfum o el que vulgui que sigui, al prestatge. Que el torni a allà on l’havia agafat.
I què en fa? Doncs tot sovint, el destí dels productes pispats és el ‘mercat negre’ andorrà. És una llicència. La seva ‘clientela’ solen ser ‘ni-nis’ d’aquests que volten pel Parc Central i que, de tant en tant, causen algun que altre incident, també. Però els agrada anar ben clenxinats
L’home en qüestió saben perfectament qui és, poc o molt, tots els vigilants de totes les perfumeries del país. No és que actuï en totes. Les seves ‘víctimes’ solen ser les principals de l’artèria comercial per excel·lència entre Andorra la Vella i Escaldes. Per dir-ho planerament, no és un ‘pispador’ qualsevol. És el jove que per la vigília de Nadal es passejava pel carrer, ben vestit, però amb una pistola, que va resultar ser d’aire comprimit, a les mans. L’home, de poc més de trenta anys, pateix algun trastorn mental que també evitaria segons quina mesura.
De fet, després d’aquell incident amb la pistola que va mobilitzar diverses patrulles, ha tornat a protagonitzar algun altre incident que el va fer passar per un nou ingrés, d’uns pocs dies, a l’àrea de salut mental de l’hospital. Però el jove sap el que es fa. Sap que si s’endugués molts productes de cop, sí que podria ser detingut. Optant pel degoteig, optant per l’avui un, demà passat dos, s’estalvia segons què. I hi ha alguns vigilants que estan desesperats. Encara que des de fa un temps ja saben que si desapareixen alguns perfums, segurament l’autor és el mateix.
Perquè les càmeres de seguretat d’alguns dels establiments l’han captat clarament. És a dir, està enregistrar agafant allò que no és seu. I què en fa? Doncs tot sovint, el destí dels productes pispats és el ‘mercat negre’ andorrà. És una llicència. La seva ‘clientela’ solen ser ‘ni-nis’ d’aquests que volten pel Parc Central i que, de tant en tant, causen algun que altre incident, també. Però els agrada anar ben clenxinats. I si pot ser amb un perfum de marca, millor encara. Paguen quinze o vint eurets per un producte que potser en val vuitanta o cent i tant pinxos. El lladre de perfums ja els fa la feina.
Comentaris (3)