L’APAP és una mena d’esqueix del més històric Andorra Club Gel. En un moment donat, persones involucrades en aquesta segona entitat que tenien al cap una altra forma de funcionament van decidir agafar els trastets i els patins i posar en dansa un nou club. Salvant les distàncies, així va sorgir la nova entitat degudament reconeguda però que fa temps que s’esquinça les vestidures perquè no pot aconseguir les condicions mínimes perquè els patinadors puguin entrenar-se. Fins al punt que ha demanat la mediació del ministeri d’Esports. Sense resultat. Fins al punt que es planteja demandar per tracte discriminatori el comú de Canillo.
L'Andorra Patinatge Artístic Pirineus es va constituir el 2018 i ara té una trentena d'esportistes, majoritàriament infants, que no tenen on poder-se entrenar en condicions
El club novell va arribar tard, per dir-ho d’alguna manera, a demanar estones perquè els seus esportistes poguessin entrenar la temporada 2018-2019. I va fer com va poder. Se’ls acabarien donant alguns espais en hores intempestives tenint en compte que la majoria d’afiliats que de l’APAP són infants. Podien disposar de la pista a 2/4 de 7 del matí, una horeta, algun dia, o també poc abans de les 10 de la nit, també alguns dies, una estoneta. Sí que se’ls permetia que els patinadors del club accedissin al recinte en horaris públics, però evidentment, quan hi ha usuaris de pagament extern, determinades piruetes, per perilloses, no es poden realitzar.
Per al curs 2019-2020, els rectors del club ja van anar amb temps, però tampoc no van obtenir una resposta adequada. El Palau de Gel, la seva direcció, sempre els ha menystingut, els ha ignorat, se n’ha fotut a la cara directament. I encara recentment, algunes de les poques concessions que havien obtingut, sempre en aquelles hores intempestives, els hi van ser retirades. La junta de l’entitat va demanar al cònsol menor i president del consell d’administració del Palau de Gel, David Palmitjavila, que intercedís per poder disposar d’un parell d’horetes a la setmana. Encara que fos de forma compartida amb algun altre club. Les fonts consultades asseguren que tot sovint altres clubs entrenen… però la pista està mig buida perquè hi ha pocs esportistes practicant.
El cònsol, formalment, no ha donat cap mena de resposta. Per escrit de ben segur que el comú no s’ha dirigit als responsables de l’APAP. També es va dirigir el club al ministeri d’Esports perquè, a partir del que estableix la normativa vigent, fes un paper d’arbitratge i mediació. Al club, segons les fonts consultades, els consta algun gest, algun moviment. Però cap resultat. I davant d’això, tampoc el Govern ha donat cap resposta a l’entitat que reclama que els seus nens puguin entrenar-se, que no hagin d’abandonar la disciplina esportiva que els agrada o no hagin d’anar a la Cerdanya, per exemple, a entrenar-se. Ni una concessió.
Fins i tot s'han 'retirat' les hores que s'havien concedit a 2/4 de 7 del matí o a 3/4 de 10 de la nit; la direcció de l'equipament fa i desfà com millor creu, generant una crispació que va més enllà d'aquest cas
De ben segur, afirmen algunes fonts de manera irònica, que el fet que a l’Andorra Club de Gel hi hagi tot de vincles amb mandataris de l’actual majoria comunal no té res a veure amb aquest menyspreu. Segurament tampoc, el fet que la directora del Palau de Gel -“al país només n’hi ha un; si n’hi haguessin més ja ens espavilaríem per altres cantons”, recorden alguns dels pares consultats- faci i desfaci com li ve de gust, i gestioni com gestioni a l’empara i aixopluc de la Federació d’Esports de Gel que tan bé coneix -millor encara en coneix el president- no té cap incidència en el fet que l’APAP no aconsegueixi ni dues tristes hores setmanals per entrenar-se. O que els seus socis tinguin descomptes inferiors que la resta de clubs per poder usar les instal·lacions del recinte canillenc.
D’aquí que veient el silenci, a voltes aparentment còmplice del comú canillenc, l’Andorra Patinatge Artístic Pirineus està estudiant interposar una demanda a la Batllia per discriminació i vulneració del principi del tracte igualitari. No seria la primera vegada que les autoritats judicials acaben condemnant la corporació comunal de Canillo perquè nega als uns el que regala (o almenys facilita) als altres. Ben recentment, els tribunals van tocar la cresta al comú en relació a unes compensacions derivades pels perjudicis causats per les obres de l’aparcament de Prat del Riu. A uns veïns se’ls va indemnitzar, i a d’altres no. Una altra patinada, vaja. Una més. Com si realment al comú s’entrenessin a fer-ho. De pràctica els en sobra. Suposadament sempre, és clar.
Comentaris (13)