Aquesta realitat andorrana pel que fa als drets sexuals i reproductius és ben complicada. Cortés ha assenyalat que al país hi ha certs drets, com la pastilla de l’endemà o l’anticonceptiva. Però també ha posat sobre la taula la dualitat que suposa el fet que l’avortament estigui penat, però que es permeti “inscriure nens i nenes comprades per maternitat subrogada”. Ha remarcat que “el dret canònic prohibeix específicament la maternitat subrogada i permet l’avortament en alguns casos”.
Així mateix, s’ha remarcat el fet que hi ha diversos drets que encara s’han d’aconseguir, i tots ells relacionats amb la decisió de la dona sobre el seu propi cos. D’una banda, Cortés ha assenyalat el nombre elevat de cessaries que es realitzen al país, sent el 41% dels parts al 2020 sota aquesta tècnica, mentre que l’Organització Mundial de la Salut recomana que siguin entre el 10 i el 15%. També el fet d’escoltar el batec fetal quan s’indica que es vol avortar o les maniobres perilloses que es realitzen durant un part. Totes elles conseqüència de no tenir una llei que especifiqui clarament les violències obstètriques.
Sobre aquesta situació a Andorra han tingut molt a dir les convidades d’aquest divendres. Justyna, de Polònia, ha intervingut de forma telemàtica. Es tracta d’una activista que ha estat condemnada a tres anys de presó acusada de donar pastilles d’avortament. Mina Namazi, de l’Iran, tot i viure a Barcelona participa de forma activa en la lluita pels drets de les dones que es realitzen al seu país, fent cada dissabte protestes a la capital catalana. Namazi ha assenyalat que “no som una organització oficial, però intentem ser la veu del nostre poble”. En aquest sentit, ha assenyalat que “a Iran les dones són eliminades, no es parla en públic, no es canta en públic, no es posen fotos de dones en públic, així que jo intento fer servir la meva cara per fer visibles les seves”.
Namazi s’ha pronunciat també sobre el fet que a Andorra sigui il·legal l’avortament, i la seva opinió ha estat contundent i precisa. “Em va sorprendre molt que, estant a Europa i envoltat de països que son pioners en els drets de les dones es tingui aquesta visió, que és semblant al que fa una dictadura”, ha explicat. Ha concretat, a més, que “crec que ningú hauria de decidir sobre el cos de les dones, el que el Govern està fent aquí és ridícul”. Ha finalitzat llençant un missatge i remarcant que les dones, al seu país, estan sotmeses a una opressió sistèmica des de fa 43 anys, però que continuen lluitant i inspirant a tot el món. “Si aquell govern les mata, els dispara al cap per lluitar pels seus drets, per cantar per la seva llibertat, crec que en aquest país, que es té més llibertat per fer-ho, les dones poden inspirar-se en les iranianes i fer el mateix”, ha puntualitzat.
Comentaris (5)