Stop Violències ha donat suport a 30 dones durant el 2022 per a avortar

L’associació feminista ha aconseguit acompanyar fins a 27 d’elles a través de la xarxa la Meri, mentre que tres d’elles, en ser menors, han hagut de ser derivades al SIAD

Presentació de les III jornades sobre drets sexuals i reproductius.
Presentació de les III jornades sobre drets sexuals i reproductius.

Stop Violències ha recuperat les jornades sobre drets sexuals i reproductius aquest divendres. En aquesta tercera edició es tornarà a parlar sobre les vulneracions i les manques que hi ha a Andorra en aquest aspecte. La presidenta, Vanessa M. Cortés, ha assenyalat que durant el 2022 s’ha donat suport a 30 dones que han necessitat avortar al llarg de l’any. D’elles, 27 han pogut ser acompanyades a través de la xarxa la Meri, mentre que tres,en ser menors, han hagut de ser derivades al Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD).

Són 27 les dones que han marxat d’Andorra aquest any per poder avortar, amb diferents situacions i gràcies al suport d’Stop Violències. Malgrat això, han estat 30 les que han acudit a l’associació per poder rebre ajuda i assessorament. Tres d’elles eren noies menors d’edat que, per aquest motiu, Cortés assenyala que s’han hagut de derivar al SIAD, “i no sabem què ha sigut d’elles”. D’aquesta manera, des d’Stop Violències es reclama l’opacitat del servei, “no tenim legislació, no sabem què fer amb elles, i no sabem què ha passat amb elles”.

Pel que fa al perfil de les dones que s’ha rebut, la tendència ha canviat el darrer any. Abans, segons ha indicat Cortés, es tractava principalment de temporeres, però durant el 2022, la majoria de les dones que ha acudit a Stop Violències han estat nacionals i residents. La presidenta de l’associació ha remarcat “la greu clandestinitat que estem vivint a la Seu d’Urgell”. Ha explicat el cas de diversos professionals que faciliten pastilles abortives “sense responsabilitat a les dones, perquè avortin a casa i si tenen algun problema, que corrin a l’hospital, això és un delicte de salut pública a Catalunya”. En aquest sentit, ha indicat que s’estan realitzant avortaments farmacològics “a preus aleatoris, i això són conseqüències de tenir un avortament prohibit a casa”.

Aquesta situació, unida a les dificultats econòmiques que està patint cada cop més la societat, amoïna a l’associació. “Ens amoïna també que tothom estigui fent avortament farmacològic amb una nefasta informació i nefasta responsabilitat”, ha remarcat Cortés. En aquest sentit, i relacionat amb la informació que es facilitarà aquest divendres durant la jornada, ha indicat que “hem de saber que encara que a Andorra l’avortament estigui prohibit, continuem tenint drets, podem anar a l’hospital amb una hemorràgia”. Per tant, s’analitzaran els drets sanitaris, “perquè la desinformació i la negativa del Govern posa en risc a totes les dones que volen optar per vies segures”.

Aquestes jornades, amb una finalitat pedagògica, s’havien celebrat al 2018 i al 2019, i s’han pogut recuperar amb l’estabilització de la pandèmia. El que es busca és parlar de tots els drets i manques que hi ha a Andorra a nivell de salut sexual i reproductiva, “no només és l’avortament que ens falta a Andorra”. Com a exemple, Cortés ha assenyalat la violència obstètrica, “no hi ha lleis per tenir parts, i és important donar veus a altres defensores”. En aquest sentit, una de les convidades serà l’encarregada de campanyes sènior d’Amnistia Internacional, Monica Costa.

Durant la presentació de les jornades, Costa ha remarcat que Andorra està a la cua d’Europa pel que fa als drets sexuals i reproductius, així com d’accés a l’avortament. “Hem vist com la tendència general, i per exemple a Malta, on s’estan donant converses per poder presentar una proposta, és poder obrir l’accés a l’avortament, però a Andorra no està passant”, ha indicat Costa. Aquest fet suposa, segons indica la representant de l’organització, “conseqüències per a les dones i les nenes andorranes, sobretot aquelles que no es poden permetre viatjar”.

 

Comentaris (6)

Trending