Les amistats (i els negocis) perilloses de l’exdirector de la presó

El Tribunal de Corts jutja l’anterior màxim responsable del centre penitenciari per suposadament haver filtrat informació a un antic reclús en relació a una investigació que s’havia obertLa vista evidencia la debilitat de l’acusació però posa de relleu que el funcionari intentava fer de comissionista en una operació de compra-venda d’or promoguda per un antic intern

El Tribunal de Corts resoldrà. Però l’exdirector del centre penitenciari ja ha hagut de passar, després d’un parell d’ajornaments, per la denominada pena de banqueta. L’oficial de presons està acusat d’un delicte menor de revelació de secrets. Suposadament hauria informat a un antic reclús que la Batllia tenia oberta una investigació contra ell i un altre exintern. La vista ha evidenciat la debilitat de l’acusació, però també ha posat de relleu que el comandament penitenciari intentava fer de comissionista en una operació de compra-venda d’or procedent del Senegal que promovia just l’expres a qui hauria presumptament avisat de la causa oberta en seu judicial.

L’acusació, com ha reconegut la fiscalia, es basa en indicis. En una coincidència de dates, de reunions, d’amistats i de negocis. Cap prova directa que el funcionari hagués facilitat ell directament la informació que suposadament va filtrar. Alhora, però, segons el fiscal general, “no hi ha altra fórmula versemblant” per la qual dos investigats relacionats amb el xantatge que s’estava fent a Banc Sabadell el 2013 sabessin que, efectivament, estiguessin sent investigats. “No hi ha altres persones que tinguin ple coneixement”, ha assegurat Alfons Alberca, que ha parlat de “prova indiciària suficient”.

La qüestió sintèticament resumida vindria a ser: a principi de desembre del 2013 Banc Sabadell, tant a Andorra com a Espanya, alerta que està sent víctima d’un xantatge i una extorsió per part d’un ucraïnès que havia estat empresonat a la Comella per un delicte de falsificació documental. El xantatge s’intentava fer amb uns documents que la policia andorrana va corroborar que havia comissat en un altre cas. Un afer de blanqueig de diners procedents del narcotràfic. Aquells documents els tenia un directiu bancari que també va estar empresonat.

L’embolic que afecta l'oficial de presons deriva d’un cas de xantatge i extorsió a Banc Sabadell que encara s’està instruïnt

Així les coses, la batlle que investigava el cas del xantatge, envia el 23 de desembre del 2013 un ofici al director de la presó perquè se li aclareixi si els dos homes -qui suposadament fa el xantatge i l’exdirectiu bancari- havien coincidit internats al centre penitenciari. Si havien tingut alguna relació. La direcció penitenciària respon el 30 de desembre amb un petit informe després de fer les indagacions d’arxiu corresponents. El cas s’estava investigant a Andorra però també a Espanya. I els dos sospitosos d’estar conxorxats per ‘espantar’ almenys un banc tenien els telèfons intervinguts.

D’aquí es va saber que el 14 de gener un dels dos homes, l’exdirectiu bancari, havia de mantenir una trobada amb el llavors director de la presó en un restaurant de menjar ràpid de Santa Coloma. Tres dies després, el 17 de gener ja del 2014, l’exdirectiu bancari i l’extorquidor ucraïnès es troben a l’aeroport de Barcelona. I el 21 de gener la policia espanyola té coneixement que l’ucraïnès (ho diu amb el contacte de Banc Sabadell Espanya amb qui està negociant una compensació per no revelar detalls sensibles, el que no sap l’expres al Principat que el negociador és agent policial) ja sap que està sent investigat a Andorra. Per una jutgessa o per un jutge. I el detall no és del tot menor atès que la instructora de la causa al Principat era una dona, just la germana del director del centre penitenciari.

Les sospites de la fiscalia

¿D’on ha sortit que els dos homes estan sent investigats? Hi ha sospites. I la fiscalia ho té clar malgrat que l’acusat ha explicat que per elaborar el seu informe com a mínim va haver de demanar dades a una dotzena de persones. Alberca no es creu aquesta versió perquè, admet, sap que l'alt funcionari és molt curós i discret en la seva feina i no hauria procedit facilitant dades de manera àmplia a tanta gent. Però en aquest cas, el ministeri públic considera que el processat s’hauria mogut “per un interès econòmic”. I és aquí quan surt a la palestra el fet que l’exdirector de la presó i l’exdirectiu bancari, amb un cosí polític del primer com a intermediari i alhora també agent penitenciari, haurien intentat fer negocis.

Mentre la defensa demana l’absolució del funcionari, la fiscalia, segura de la qualificació i amb una qualificació “molt generosa”, demana la inhabilitació de l’oficial per al càrrec de director

El comandament penitenciari coneixia uns empresaris tarragonins que estaven interessats a comprar or a bon preu per refinar-lo en una de les seves empreses. L’agent penitenciari, el cosí polític de l’exdirector de la Comella, abans que comencés suposadament l’extorsió al banc, hauria trobat de casualitat l’exdirectiu de Banc Sabadell i li hauria comentat que ara es dedicava a importar materials del Senegal, com per exemple or. I és aquí on tots tres comencen a interaccionar amb la idea de fer una operació de compra-venda. Els dos funcionaris de presons obtindrien una comissió si el negoci funcionava.

Just el 14 de gener, la trobada hauria estat perquè el promotor de la importació dels metalls preciosos havia vist avortat el negoci. Havia perdut o li havien pres els lingots d’or i necessitava uns diners que cap dels dos funcionaris no va pas accedir a facilitar-li. No hi hauria més trobades. Però el fet, simple o no, que els investigadors sospitessin que hi havia aquell contacte va fer encendre les alarmes i va acabar posant en marxa la investigació contra l’exdirector de la presó. La fiscalia no té dubtes: el considera responsable d’haver revelat secrets. Una “qualificació molt generosa”, segons Alberca, i una petició de pena “ineficaç”. Perquè ‘només’ se li demana inhabilitació per al càrrec de director de la presó. Com que no ho és, no se’l podrà inhabilitar ni en el cas que sigui condemnat. Això sí, si fos el cas, no podrà aspirar al càrrec.

El cap de Govern, Xavier Espot, estava citat com a testimoni però no ha pogut acudir a la vista en ser a Nova York; en canvi sí que ha defensat la professionalitat del processat l'extitular d'Interior Víctor Naudi

La defensa de l’oficial d’institucions penitenciàries, que s’ha mostrat “penedit” d’haver estat immers en els negocis que pretenia fer, ha assegurat per activa i per passiva que ell mai no va facilitar la informació que se l’acusa haver filtrat. Tampoc el seu contacte, l’exdirectiu bancari, avui fora de l’abast de la Justícia andorrana, diu haver tingut mai coneixement que se l’estava investigant. Ho deia l’estafador ucraïnès. Un home de dubtosa credibilitat tal i com ha recordat l’advocat defensor del processat. La defensa ha manifestat, entre altres, que “no hi ha indici provat”. I que és probable que la informació, si realment va arribar a l’ucraïnès i no se’l va inventar, que arribés “d’un altre costat”.

La defensa de l’alt funcionari de presons -que, per cert, havia convocat com a testimoni l’actual cap de Govern, Xavier Espot, perquè declarés sobre la bona professionalitat de l’acusat pel coneixement que en tenia quan era titular d’Interior, un càrrec que també va ostentat Víctor Naudi, que sí que ha declarat en la vista- ha incidit en la manca de fiabilitat de tot plegat i en el fet que aquell 14 de gener ja no hi havia cap interès de res perquè el negoci se n’havia anat en orris. Alhora, i tot demanant l’absolució del seu client, ha recordat que l'acusat ja no va voler acceptar una condemna en el marc d’un judici ràpid. “No pot admetre un veredicte de culpabilitat; una culpa que no té. Si ho hagués acceptat, s’hauria estalviat la pena de banqueta. Però quan és no és no. I no s’ha fet”.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.