“L’ai al cor l’hauríem de tenir per patir una malaltia i no per pagar el lloguer”

La Delia Jiménez va haver de marxar el pis, on feia 16 anys que hi vivia, perquè no podia fer front als 1.500 euros de lloguer que li demanaven La testimoni relata les problemàtiques existents que viu el Principat i que afecten moltes famílies, però que per part del Govern no s'hi imposa "cap solució"

Comentaris

La Delia ha viscut durant setze anys de la seva vida a l'Avinguda Meritxell número 104, a sobre de les perfumeries Júlia. Fa dos anys, però, va haver de marxar del seu pis perquè els preus del mercat augmentaven i l'immoble li passaria a costar d'una mensualitat de 600 euros a una de 1.500. Una quota impossible de pagar perquè amb "un salari normal" no pot fer-hi front. "No pots destinar tot el teu sou a l'arrendament d'un pis perquè sinó tens una vida que no et permet gaudir de res". En el seu cas, se sent molt indignada i decebuda davant la situació "vergonyosa" que viu el país.

El 2016 va rebre una carta certificada en què se li deia que tenia un any per deixar el pis on vivia, sempre quan no pogués fer front a l'augment del lloguer. A les oficines de l'immoble li van dir que malgrat que "havien estat bons llogaters" i que no tenien "cap queixa d'ells", els preus al mercat s'havien revalorat i en lloc de pagar 600 euros, n'haurien de pagar 1.500 amb despeses a part.

Ella i el seu home tenen un sou "molt normal" i "el que no poden pretendre els arrendadors és que dediquis 2.000 euros a pagar únicament el pis i les despeses que se'n deriven". "Els preus poden pujar i no m'hauria queixat si hagués estat en una quantitat de 200 euros". Però, en el seu cas els hi van augmentar en 900 euros. "Al final, només treballes per pagar un lloc en poder viure i no et queden diners per donar a la teva filla allò que vol, per poder viatjar i gaudir del que també és vida".

"L'edifici on vivia és propietat de la família de l'actual ministre d'Afers Socials, Xavier Espot, qui hauria de començar a canviar el què passa a casa seva" i d'aquesta manera, poder fer política per a tothom, declara. "No sé si Espot coneixia aquest cas, però en qualsevol cas ara ja sabrà el que va passar". En l'edifici hi havia aproximadament vuit habitatges, i gairebé "totes les famílies, menys una o dues, han marxat perquè els hi era impensable poder fer front a aquesta quantitat".

Molts ciutadans viuen amb autèntica desesperació l'augment desorbitat dels preus del lloguer

La Delia no vol criticar a ningú, sinó que només pretén explicar la realitat. Una situació, que viuen molts habitants del Principat i que amb els pas dels últims tres anys s'ha convertit en la preocupació del dia a dia de moltes famílies, que no saben com poder pagar el seu habitatge i tirar endavant la seva vida. "Conec a tanta gent que desgraciadament no poden portar la nena a la guarderia perquè amb el salari només poden pagar el pis, però si no la porten, no poden treballar i tot es converteix en una cadena" i en aquesta línia afirma, que al final només tenim angoixa per pagar l'arrendament i deixem de banda altres qüestions com ara la nostra salut.  

Canvis en la praxi del Govern

La testimoni es pregunta el motiu pel que Andorra encara no ha establert un topall en els preus dels habitatges. "La situació s'està convertint en insostenible per a tothom, però quan es farà aquest topall, quantes reunions els hi calen?". "Al Principat hi cal un canvi en la forma de fer govern, es podrien fixar amb el patró que segueixen als països nòrdics i que funciona", explica. 

La Delia és perfectament l'exemple d'indignació davant les actuacions de l'executiu sobre el cost dels arrendaments

"Es vol vendre que Andorra és un país de luxe, però darrere d'aquest país hi apareixen molts draps bruts i problemes: les famílies que no poden arribar a final de mes, la gent que ha d'anar a Càritas... Ens estan extorsionant". "El que està passant em sembla pèssim, deplorable. Se'n riuen de tu, que ets un treballador i a sobre tenen la cara d'augmentar-te el preu del lloguer".

I no és només un problema per als habitants, sinó que tal com exposa la Delia també ho està sent per als temporers. "Ells també són persones que venen a fer la temporada d'esquí al país, però si es troben amb aquestes condicions qui tirarà de les pistes d'esquí?", s'ho pregunta perquè s'adona que precisament els temporers no troben lloc on viure i afirma que "haurien de ser ells qui decideixen on i com volen viure" i no pas, que "hagin de compartir pisos que al final semblaran pateres".

El seu testimoni identifica la indignació que contenen molts habitants. La seva família de moment ha tingut sort i ha pogut trobar un pis a Escaldes – Engordany pel que paguen 750 euros al mes i que es poden permetre. La realitat, però, és que aquesta sort no la poden tenir molts altres ciutadans, motiu pel qual ella mateixa reivindica que cal trobar una solució a aquesta problemàtica que afecta a tothom.

 

Comentaris (20)

Trending