Ningú no dubta ni de la qualificació tècnica del jurista ara magistrat del Tribunal de Corts ni, encara menys, de la seva capacitat de treball i implicació. Com a fiscal general, per exemple, mai no va tenir problema en assumir guàrdies, ben al contrari, era el primer en fer-ne si calia, una circumstància diferent a la que es viu, aparentment, en la fiscalia actual. Però també és cert que la incidència d’Alberca és des de fa anys condicionadora. I si com a fiscal controlava el ministeri públic i tenia molts batlles, afirmen les fonts, atemorits, la seva arribada al Tribunal de Corts ha portat la divisió a aquesta instància clau en el sistema penal andorrà.
Ja no és només que el Tribunal de Corts vagi coix i sigui com una mena de segona fiscalia, és que en aquesta instància s’hi estan començant a reproduir les diferències que ja hi havia hagut al fiscal. Hi ha bàndols. De fet, al ministeri públic hi ha gairebé tantes corrents com adjunts, encara que Alberca hi continua tenint molta ascendència. Segons les fonts consultades, el seu principal deixeble, Borja Aguado, ja és qui mana, per sobre en molts cops que el propi fiscal general, un Xavier Sopena que defugint la jerarquia intenta buscar el consens. O deixa la presa de decisions i de directrius en mans dels adjunts amb més pes.
I aquí Aguado -amb el permís d’Iván Alís- s’hi està fent fort. Quan va caldre cercar fiscal general, l’exintegrant de la UIFAnd no reunia les condicions de renovació per poder accedir al càrrec. En cas contrari, Alberca hauria collat fort perquè l’adjunt Borja fos l’hereu. L’últim capítol que està enverinant les relacions internes deriva d’un cas de presumpte blanqueig que afecta tres advocats. La fiscalia, en un moviment poc habitual, va proposar la recusació d’una de les magistrades del Tribunal de Corts. I no pas una qualsevol: la presidenta, Núria García Val.
Suposadament, García Val té molt bona relació amb un dels advocats processats. Però en lloc diu que l’amistat manifesta sigui causa d’abstenció o recusació. Una altra cosa ben diferent seria l’enemistat manifesta. Sia com vulgui, la fiscalia ha empès per deixar fora de la causa la president de Corts. I s’obren aquí dues vies: la fiscalia podria entendre que la magistrada seria més difícil de tòrcer davant les seves pretensions -García Val va sortir de la fiscalia per mals entesos ja amb Aguado, amb Alberca…- o novament és pugna personal de l’exfiscal general.
I per què? Doncs més enllà de les diferències que haguessin tingut en el ministeri públic, quan Enric Anglada va comunicar la seva jubilació i es va haver de triar president hi van optar García Val i Alberca. I el Consell Superior de la Justícia va optar per la primera, perquè la cúpula judicial també s’ha sentit en certa manera traït per l’exfiscal general en promoure juntament amb l’ara jutge d’Andorra a Estrasburg, Canolic Mingorance, una acció per impedir l’accés al Tribunal de Corts d’una jutgessa catalana que havia guanyat la plaça.
Aquesta acció contra el procés de selecció el signa la batlle Alexandra Terés i es justifica per la suposada necessitat constitucional d’andorranitzar la Justícia. El rerefons, indiquen les fonts, és no donar peu a què entri en la jurisdicció un vers lliure, una magistrada forana no contaminada i que segurament Alberca no podria controlar. Entre altres coses, perquè si la magistrada de fora tenia contactes era amb l’esmentat Anglada i amb el també magistrat jubilat Josep Maria Pijuan.
Alberca, asseguren les fonts, intenta teixir tentacles. Fins al Constitucional, si cal, o fins i tot a Estrasburg amb la citada Mingorance, amb qui ja van fer equip en moltes causes. I podria fins i tot ser que la nissaga ‘alberquiana’ anés més enllà. Un dels fills grans de l’exfiscal general, que va optar sense sort a la plaça de notari, ha estat darrerament treballant com a eventual a la fiscalia. I ara que s’obren places de nou fiscal adjunt… la justícia serà ‘alberquiana’ o no serà. Encara que hi ha esquerdes i ‘equips’ que s’hi oposen. De moment, però, sense massa sort.
Comentaris (3)