Sinaloa és, suposadament, símbol de narcotràfic, i per aquí l’entorn judicial andorrà està intentant traçar tots els camins que portarien a la malèvola BPA. Sinaloa apareixia en la nota del FinCEN que va servir per obrir la caixa dels trons. Però mai les autoritats americanes han investigat res que tingui a veure amb un vincle entre aquell càrtel de la droga i el banc andorrà. De fet, en deixar sense efecte el ‘notice’, els americans van deixar de tenir el més mínim interès en el banc andorrà. Mai més se n’ha sabut res.
Tampoc a Mèxic investigaven, almenys fins ara, cap vinculació entre anomalies de dirigents polítics i empresarials d’aquell país, ni tan sols de la regió de Sinaloa, amb Andorra, amb BPA. Però a falta de pa, la fiscalia impulsa el denominat ‘lawfare’, la creació de causes judicials a través de la creació d’informacions periodístiques. A França i sobretot a Espanya ha estat a l’ordre del dia els darrers anys. Primer es crea la bola mediàtica i després s’investiga.
‘El País’ publica a tota pàgina dita informació -amb tot luxe de detalls i de documents que formen part de sumaris judicials andorrans- que es replica amunt i avall (fins i tot a cop de traducció ‘googleriana’ i fent un copiar i enganxar ràpid per per dels mitjans afins)
Certament, a BPA hi havia clients mexicans -de fet, també en tenia Andbank, alguns, potser, fins i tot de compartits-. I alguns d’aquells clients tenien la residència i fins i tot el seu centre d’interès a la zona de Sinaloa. Havien tingut càrrecs de responsabilitat política molt abans que acudissin a l’entitat bancària a obrir comptes. Però sí, eren clients. I això serveix a l’entorn judicial andorrà per fer embolicar al troca. En el cas del fiscal general, d’Alfons Alberca, hi ha moments que sembla fins i tot actuar com una mena d’‘influencer’.
No és la primera ocasió que investigacions incipients, prefabricades al Principat, casos que a tot estirar podrien lligar-se a l’evasió fiscal que a Andorra no era delicte, acaben derivant en grans titulars sempre al mateix diari espanyol. Suposadament, ‘El País’ té credibilitat. I influència en l’entorn llatinoamericà perquè hi té una edició específica. I és aquí on rau la clau de volta de tot plegat.
Andorra fabrica una investigació que acaba sent una causa judicialitzada. Oh, sorpresa, ‘El País’ publica a tota pàgina dita informació -amb tot luxe de detalls i de documents que formen part de sumaris judicials andorrans- que es replica amunt i avall (fins i tot a cop de traducció ‘googleriana’ i fent un copiar i enganxar ràpid per els mitjans afins). I, amb una mica de sort, les autoritats mexicanes, que mai no havien prestat atenció a les activitats d’aquells clients de BPA, ara, de cop, potser, i en base a retalls de premsa acabaran, també, investigant la qüestió. I s’arribarà, per tant, a la quadratura del cercle. A criminalitzar tot plegat.
Que per això durant temps, poc després de l’esclat del ‘cas BPA’, Alberca va recórrer diverses fiscalies de països llatinoamericans buscant l’empatia dels seus col·legues. Empatia i suport. No sempre li ha sortit bé. Però el màxim responsable de l’acusació pública, ja al final de la seva carrera com a fiscal general, ho prova. A mode d’‘influencer’ o del que vulgui que sigui.
Comentaris (9)