Pel que fa a l’ús del vel, o qualsevol altre element que cobreixi el cap o el rostre, aquest està prohibit, encara que es preveu que, “excepcionalment”, el responsable del departament de Funció Pública pugui autoritzar-lo “quan concorrin motius mèdics degudament justificats”, detalla el codi publicat aquesta setmana al BOPA.
El codi de conducta i ètica també limita l’ús d’altres peces de vestir. Així, es considera inadmissible la roba esportiva, “incloent-ho xandalls, peces tècniques esportives o equivalents”, i tota aquella “pròpia d’activitats de lleure que no s’ajusti als estàndards habituals de presentació professional exigibles en l’àmbit institucional”. Això és: peces que “comportin una exposició corporal incompatible amb el respecte degut a l’entorn institucional” o que “per la seva forma, transparència, ajustament, tall o longitud, resultin manifestament inadequades per a un entorn de treball administratiu o d’atenció al públic”.
Es prohibeixen peces que “comportin una exposició corporal incompatible amb el respecte degut a l’entorn institucional” o que “per la seva forma, transparència, ajustament, tall o longitud, resultin manifestament inadequades per a un entorn de treball administratiu o d’atenció al públic”
La norma, que afecta tant a funcionaris com a treballadors interins com a aquells de relació especial vinculats a l’Administració general i a aquells cossos especials que no tenen codi propi -se n’exclouen els cossos uniformats, perquè aquests tenen codi de conducta propi-, preveu que l’incompliment d’aquestes obligacions pugui ser objecte de les mesures disciplinàries pertinents, doncs s’entén que afecta “el deure general de preservar la imatge, el bon funcionament i el prestigi de l’Administració”.
També busca preservar la imatge i el prestigi de l’Administració l’article 10 del codi de conducta, que estableix que els treballadors públics, siguin funcionaris, interins o de relació especial, “han de vetllar perquè la seva participació en activitats polítiques i públiques no comprometi la imatge de neutralitat i imparcialitat que ha d’imperar en l’exercici de les seves funcions”. Un article que, més directament o menys, limita el dret de participació política d’aquests treballadors, per molt que se circumscrigui “sota la reserva del respecte pels drets fonamentals i constitucionals”.
En aquest sentit es planteja el dubte que un funcionari pugui lliurement militar en un partit polític, ocupar càrrecs orgànics dins d’organitzacions de diferent naturalesa, i fins i tot concórrer en unes eleccions, doncs bé es posicionarà d’una o altra manera, i per tant es pot comprometre la seva imatge de neutralitat i imparcialitat.
S’han d’exercir les funcions atribuïdes “amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la seva funció, honradesa, austeritat i integritat, respectant els drets i obligacions establerts en la Llei de la funció pública vigent”
Més enllà d’aquests aspectes, el codi de conducta i ètica professional estableix els principis habituals. Així, subratlla que s’han d’exercir les funcions atribuïdes “amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la seva funció, honradesa, austeritat i integritat, respectant els drets i obligacions establerts en la Llei de la funció pública vigent”.
En aquest sentit, també s’estableix que “en cap cas no poden sol·licitar ni acceptar” cap tipus de regal, favor o qualsevol altre avantatge, sigui personal, per a la família o professional com a recompensa per les funcions exercides. S’exceptuen aquells “obsequis rellevants de relacions protocol·làries habituals o tradicionals d’un valor estimat de com a màxim 150 euros” i els que relacionen amb festes i celebracions oficials o tradicionals. També es regula que si no es pot refusar o retornar, cal avisar el superior jeràrquic “el més ràpidament possible”.
“EXIGENT, PERÒ NECESSARI”
Des del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag), el seu president, Salustià Chato, ha explicat que aquest codi de conducta es va tractar en el marc de la comissió de personal, des de la qual es van fer “algunes aportacions”. En termes generals “el vam trobar bé”, explica, afirmat que és “una mica exigent” però necessari: “realment també s’hauria d’haver fet des que es va aprovar la nova llei de la funció pública i és una miqueta marcar les regles del que és adequat o no adequat en base al comportament del treballador públic”. En aquest sentit, Chato valora que l’Administració és molt gran, amb unes 3.000 persones treballant-hi, “i si no poses les línies clares, és difícil”, i el codi serveix per “evitar, sobretot quan la gent està cara al públic, que no hi hagi segons quin tipus d’indumentària”.
Comentaris