Certament, d’espòilers opta per no fer-ne gaires. Evita parlar de quins noms l’acompanyaran a la llista, tot argumentant que la decisió l’ha de prendre el partit. En canvi, sí que avança propostes en àmbits importants, com ara l’habitatge o com afrontar la necessitat de racionalitzar el creixement que viu el Principat. Sobre l’acord d’associació, remarca que Concòrdia veu més punts negatius que positius i insisteix que, ara, el que cal és posar el text a consulta perquè la població decideix. És a dir, celebrar el referèndum.
I no es pot negar que és optimista. Es veu, d’aquí a un any, governant. I, lògicament, posant en pràctica polítiques que considera clau per revertir la situació. Amb l’habitatge té clar que cal aturar la inversió estrangera i l’especulació i també aposta per posar nou producte al mercat via rehabilitació d’edificis ja existents, sense oblidar la culminació del parc públic. La seva creació és un dels pocs mèrits que li concedeix al Govern de Demòcrates.
La legislatura s’apropa al final; quin balanç es pot fer?
Ha estat una legislatura en la qual s’han aprovat moltes lleis i s’ha parlat molt sobre habitatge, poder adquisitiu, l’estat del territori; sobre immigració i, en canvi, el país ha continuat pràcticament igual. Les grans dinàmiques que operen a Andorra has estat les mateixes i no hi ha hagut una diferència perceptible de mirada real sobre aquests problemes.
“Les eleccions són una oportunitat històrica perquè les mirades d’interessos que han governat Andorra, almenys els darrers setze anys i m’atreviria a dir que, fins i tot, molt abans, deixin les institucions per altres alternatives polítiques”
És evident que durant aquesta entrevista parlarem molt de les eleccions generals; em farà més espòilers que la seva companya Núria?
Sobre candidats, no. S’han de validar. Ens prenem molt seriosament el debat intern. Per a nosaltres és molt important que hi hagi aquest diàleg. Els noms els parlarem primer internament i després els alliberarem tant pel que fa als candidats com a les coalicions. Sí que puc avançar que estarem presents a totes les parròquies, participant de candidatures de canvi, i específicament, perquè el benestar i la qualitat de vida pugi per a la majoria de les persones que viuen al país. Això ha de ser la mesura d'èxit econòmic: que qui viu al país ho faci millor, i no pas el simplement creixement quantitatiu. Llavors, en base això, farem candidatures de canvi a les parròquies i a la nacional concorrerem en solitari.
Amb vostè com a cap de llista; per què tornar-se a presentar?
Per servei públic. De veritat. Perquè és una oportunitat històrica de canvi, anava a dir de canvi de model, però està molt suat. És una oportunitat històrica perquè les mirades d’interessos que han governat Andorra, almenys els darrers setze anys i m’atreviria a dir que, fins i tot, molt abans, deixin les institucions per altres alternatives polítiques. És una molt bona oportunitat per governar el país i per acabar també amb el règim d'obertura que ha dominat els darrers set anys. En el fons, l’obertura econòmica és DA i DA és l’obertura econòmica; és l’element que ha vehiculat tota la resta de polítiques al nostre país. I això s’ha de revertir.
L’enquesta política de l’estiu canvia alguna? Els fa variar algun plantejament?
Indica dues coses. La primera és que Concòrdia obtindria el 38% dels vots sobre la circumscripció nacional, Demòcrates, el 29% i Andorra Endavant, el 22%. I, després, a les parròquies, ara mateix, guanyaríem a totes menys a Canillo, si es mira lloc a lloc el resultat. És encoratjador, però no hi ha res fet. Això es defineix el dia de les eleccions. Per tant, seguirem treballant molt fort, però és veritat que tenir bones xifres electorals ajuda a sumar més gent al projecte i ha generat també, dins de Concòrdia i al nostre voltant, molta il·lusió i molt optimisme per tenir una Andorra més cohesionada, on els pressupostos familiars arribin més enllà i on les empreses del país se sentin més escoltades.
Ha dit a totes les parròquies, és factible? En eleccions anteriors hi ha hagut circumscripcions amb una sola llista...
Concòrdia, ara mateix, en solitari podria tancar llistes a les set parròquies. És a així amb els seus afiliats. Però, a més a més, anirem acompanyats de forces locals i nacionals que orientin les seves polítiques cap a un tancament de l’obertura al capital estranger per les activitats que ens fan mal, contra la massificació que viu el país i a favor d’un urbanisme més amable i d’una població més estable, on les persones ens coneguem entre nosaltres. L’altre dia va arribar la meva filla amb un dibuix típic d’una casa, amb el sol, el papa i la mama i ella. I jo pensava que això és mentida. Una persona que arriba al país i es deixa la pell treballant això no ho tindrà, a no ser que ja disposi de patrimoni. I aquesta és la gran diferència entre les famílies que tenen la sort de tenir patrimoni, la meva el té, i la gran majoria que no en tenen. S’ha espatllat l’ascensor social i això és terrible per a les persones que treballen i per als empresaris i emprenedors. Les úniques històries d'èxit al nostre país, en aquests darrers anys, són de ‘youtubers’ i ‘onlyfaners’. I això no pot ser, diu molt del nostre caràcter moral i d’allò en què el nostre país s’està convertint. Penso en el meu avi. Va arribar al país per treballar de ferrer, va obrir la seva pròpia empresa i es va guanyar molt bé la vida, treballant això sí quinze hores al dia. Va acabar tenint una empresa amb una vintena de persones a càrrec. Això ara mateix ja no és possible pels costos de lloguer de la nau, pel col·lapse del mercat i perquè s’instal·len empreses multinacionals que gràcies a les economies d’escala tenen uns marges que els permeten fer molt més. Ara et respondre a la pregunta d’abans: em presento per això, perquè històries com les del meu avi tornin a ser possibles.
“Andorra està en una cruïlla molt important: dir que volem ser de grans. Volem ser Dubai, que és el camí cap al qual intentem anar, sense el petroli, o volem ser Suïssa? Nosaltres tenim clar que volem ser Suïssa”
Tot això pot ajudar a mobilitzar el vot dels abstencionistes? Concòrdia aspira a aconseguir-ho?
Cada vegada hi ha més persones que viuen fora del país i, amb les traves actuals que hi ha amb el vot per correu, que hauria de ser molt més àgil, la participació és més difícil. S’hauria de facilitar més. I, després, evidentment tenim la nostra responsabilitat, que és la d'oferir propostes que encoratgin. Venen unes eleccions en les quals ens hi juguem tant... Andorra està en una cruïlla molt important, dir que volem ser de grans. Andorra vol ser Dubai, que és el camí cap al qual intentem anar, sense el petroli, o volem ser Suïssa? Nosaltres tenim clar que volem ser Suïssa i no Dubai. Això es decideix també en les eleccions. I també quin és l’encaix europeu i com la gent pot decidir sobre ell. La gent ha de poder votar ràpidament sobre l’acord que Govern ha negociat, al nostre entendre, negatiu.
El pacte amb el PS és un fet ja?
No hi ha pacte amb el PS. No hi ha pacte amb Som Veïns. No hi ha pacte amb cap força local concreta. El que hi ha és una candidatura nacional nostra i llistes territorials progressistes on les idees passen per damunt dels partits i on la preparació i la proximitat de les persones passen per sobre dels partits. Hi ha això: candidatures progressistes molt obertes, amb persones independents, algunes afiliades a partits. Això és el que hi haurà a les eleccions.
Així doncs, a les parròquies s’aniria sense sigles?
Veurem.
Fa temps que es parla d’un acord amb el PS, com estan les negociacions?
Ja ho he dit. El que hi haurà és un bloc de canvi en què participaran molts actors i on, per davant dels partits, fins i tot Concòrdia, passarà el projecte i les persones més ben preparades. Hi haurà una trentena de punts programàtics compartits a totes les parròquies. Està molt avançat. Aquest és el plantejament. Els partits nacionals, sobre el territori, hauran de fer un pas al costat.
Què li sembla que Demòcrates encara no tingui candidat?
No opinem mai dels altres partits. Esperem que escollin un candidat que es presenti pensant en allò bo que pot fer per al país. La militància de Demòcrates o l’executiva és qui ha de prendre aquesta decisió i ja veurà què és el que més li convé. A nosaltres el que no ens agrada és com han governat i pensem que ho ha de deixar de fer. Amb tot el respecte per les persones que componen el partit, Andorra està pitjor i ha perdut molt. I no ho dic només com a qüestió econòmica, sinó també ètica sobre qui som quan ens mirem al mirall. Volem ser això? Pel que som coneguts a fora, com a un supermercat ‘low cost’ i com a un lloc de luxe per a les grans fortunes? Volem això? La pregunta és aquesta. Evidentment, penso que no i, per tant, cal centrar les prioritats urgentment cap a una oferta de qualitat, prioritzant les activitats que proporcionen salaris i dividends elevats i amb una aposta molt més forta que la feta fins ara Govern.
Si el candidat de Demòcrates és finalment Ladislau Baró, és un problema per a les relacions entre Desperta Laurèdia i Concòrdia?
No ho serà. Tenim clara quina és l’aposta política i la proposta que es fa a nivell parroquial i nacional i sabem que comptem amb els suports necessaris a Sant Julià com a tota la resta de parròquies. Aprecio en Ladislau, però si es presenta ho fa envoltat de molts altres grups polítics i d’interès econòmic. Aleshores, no és una qüestió dels noms de qui liderarà les candidatures sinó també de les propostes. El que hi haurà les properes eleccions serà un bloc progressista i de canvi, un de continuïtat i Carine Montaner, que també es presentarà, imagino, a moltes parròquies.
“Aprecio en Ladislau [Baró], però si es presenta ho fa envoltat de molts altres grups polítics i d’interès econòmic. Aleshores, no és una qüestió dels noms de qui liderarà les candidatures sinó també de les propostes. El que hi haurà les properes eleccions serà un bloc progressista i de canvi, un de continuïtat i Carine Montaner”
Andorra Endavant pot ser un rival pels vots del canvi?
Penso que no ens faria cap bé mirar-ho això. No ho crec. De fet, confiem que la nostra proposta serà prou articulada. Evidentment, la visió de canvi de la Carine no és la que defensem nosaltres; és molt de liberalització del mercat i està molt centrada en aspectes puntuals. El que ens correspon és fer la nostra feina i ocupar-nos de casa nostra.
A Escaldes, Rosa Gili quin paper pot ocupar? Pot ser un problema a l’hora d’embastar aliances?
No ho serà, en cap cas. Amb la Rosa ens coneixem molt i tenim bona relació. És una persona que aprecio molt i també el paper que ha jugat sempre que hem parlat de les eleccions generals, que és el d’una cònsol compromesa amb la seva parròquia. Estic segur que no hi haurà cap problema.
Des del PS s’ha posat alguna línia vermella?
No, no hi ha hagut això en cap moment. A mi ningú m’ha dit res.
De moment...
De moment, ningú m’ho ha plantejat i crec que ningú ho fa.
Del grup parlamentari, han parlat ja de qui repetirà a llistes?
Crec que tots ho tenim bastant clar. Tothom que ens ha acompanyat fins ara en càrrecs institucionals i que vol seguir aportant ho podrà continuar fent. Seran decisions individuals d’aquestes persones. En algun cas hi ha qui té propostes professionals atractives O sigui, hi haurà algun canvi, però la majoria de gent continuarà. Estem satisfets del nostre projecte.
“És evident que signar l’acord d’associació amb una majoria de la gent en contra, és una decisió antidemocràtica i que compromet a posteriori. No ens agradaria que el discurs del Govern sigui el de fer molts passos avançant perquè després la gent tingui por de no dir que sí”
Núria Segués tornarà a ser la número 2?
No parlaré de noms. Això ho ha de decidir el partit i s’ha de comunicar de forma conjunta amb aquestes persones. Ja arribarà el dia de fer-ho.
Vostè demana que el referèndum sobre l’acord d’associació es faci com més aviat millor, però pinta que ja serà la propera legislatura pel que diu el cap de Govern. Com ho valora?
Per a nosaltres, el referèndum s’hauria d’haver fet tan bon punt s’entén el tipus d’acord que es vol negociar; és a dir, per obrir la negociació. El 2015. Ho hem dit des de la infantesa de Concòrdia. Després, no havent-se fet llavors, s’hauria d’haver fet quan la negociació es va acabar, el desembre del 2023. Des de llavors, el text està clar, sense pràcticament cap diferència. Alguna coma ha canviat de lloc, potser, però res de rellevant. S’hauria d’haver fet llavors i, per tant, caldria fer-ho com més ràpidament millor. És evident que signar l’acord amb una majoria de la gent en contra, és una decisió antidemocràtica i que compromet a posteriori. No ens agradaria que el discurs del Govern sigui el de fer molts passos avançant perquè després la gent tingui por de no dir que sí. A banda d’això, Concòrdia considera que hi ha dues coses importants: hi ha més punts negatius que positius en l’acord i això és el que ha de valorar la ciutadania. És un acord d’obertura econòmica, que elimina, per als ciutadans europeus, la majoria de les barreres que s’han creat per evitar que s’incrementin els preus de l’habitatge, que significa un increment migratori i una pèrdua de controls pel sistema andorrà i que fa que els petits empresaris i els autònoms pateixin perquè la competència serà molt forta des de fora. Aquestes són les qüestions principals que fan que Concòrdia sigui contrària a l’acord. I també que es perd molt control del tema legislatiu. Tal com s’ha negociat, no compensa. S’ha de seguir negociant. No es pot tancar la porta a la cara de la Unió Europa. Ha de ser un no vinculat després a una predisposició a tornar a parlar d’aquí a uns anys. I després hi ha un tercer element: el Govern no ha de fer campanya. Ha de presentar els arguments. No ha d’intentar convèncer com ha fet fins ara. S’ha gastat centenars de milers d'euros en comunicació i assessoraments clarament per intentar convèncer del sí. I això és molt poc legítim, una mala despesa dels diners públics. Si Concòrdia governa farem dues coses immediatament. La primera és, juntament amb les forces polítiques i actors empresarials que pensen que és un bon acord, fer una llista conjunta del que és el conveni, amb gent del sí i del no, una llista neutral del que hi ha a dins. La segona és convocar el referèndum i la gent decidirà. El Govern no ha de fer campanya. El partit, evidentment, pensa que és un mal acord i així ho defensarà. I una cosa no ho treu l'altra. Des del Govern es parla d’ambigüitat i ambivalència quan és responsabilitat democràtica; de com ha d’actuar si s’és responsable respecte als seus ciutadans, si s’és un govern que governa per a tothom i que respecta la pluralitat d’idees polítiques. Penso ara en Islàndia. Cert queés diferent, que votaven una altra cosa, però van fer-ho abans, que és el que hauria d’haver fet Andorra.
Que el referèndum quedi pendent dificulta algun pacte de cara a les generals?
Al revés. Penso que l'acord d'associació pesarà poc en la propera campanya electoral, en realitat.
Ho diu perquè potser els interessa que pesi poc?
No. Ho dic perquè al país el que l’ha d’importar es si votarà en un referèndum i tots tenim clar que s’ha de fer. Per tant, que es faci la consulta i que es decideixi. I si surt que sí, ho acceptarem; si surt que no, també. Pactarem des de Concòrdia només amb persones que facin una campanya neutral des del Govern i, després, si algun dels grups té una opinió diferent, com passa en molts temes, són lliures d’expressar-la. Això no crea cap dificultat ni incompatibilitat i ho tenim bastant clar tots els partits.
Li genera incomoditat el fet de defensar el no a l’acord juntament amb altres partits com Andorra Endavant o amb sectors propers a l’extrema dreta?
De vegades hem estat alineats amb els sindicats; de vegades amb la patronal, altres cops amb associacions de defensa del medi ambient o amb empreses promotores d’habitatge. El que és important és ser honestos respecte a les nostres propostes sempre, independentment de qui pensi igual. Nosaltres no farem manifestacions diferents pel que pugui semblar o per l’altra gent que pugui sortir a la foto. Intentarem ser lleials a les nostres idees i constants, independentment de les circumstàncies.
Vostè anirà a la concentració de dilluns?
Sí. Pensem que és molt bo que sigui una iniciativa de la societat civil, que es convoqui sense que vingui d’un partit o d'una organització amb interessos concrets. A aquestes iniciatives sempre els hem donat suport. A més, cal tenir present que el que es demanarà és votar, no és un acte contra l’acord, que aquí també s’ha intentat confondre.
“Amb l’habitatge, primer: s’ha acabat la inversió estrangera immobiliària. No pot ser que estiguin comprant les nostres cases persones que no viuen al país per invertir o per passar-ho bé en una segona residència. I, com segona mesura, ss’ha acabat l’especulació. Comprar un habitatge i vendre’l en pocs anys creant plusvàlues no ha de ser possible, punt”
Un altre dels grans temes és l’habitatge. Quines propostes portaran al programa per resoldre la crisi actual?
Primer: s’ha acabat la inversió estrangera immobiliària. No pot ser que estiguin comprant les nostres cases persones que no viuen al país per invertir o per passar-ho bé en una segona residència. Ara mateix, el país està patint i estem creant una assistencialització massiva de la població i això afecta la dignitat de les persones que vivim a Andorra. Aquesta és la primera gran mesura i de les més clares, que de cop impactaria molt en els preus del mercat. La segona mesura és que s’ha acabat l’especulació. Comprar un habitatge i vendre’l en pocs anys creant plusvàlues no ha de ser possible, punt. Has de poder recuperar la teva inversió per seguretat jurídica, però, és igual que siguis resident o estranger: comprar un pis sense donar-li un ús i tornar-lo a posar al mercat a més preu i vendre’l no es permetrà.
Legalment es pot vehicular això?
Evidentment. Després, també hem d’apostar més per la rehabilitació d'immobles que per noves construccions i el parc públic d’habitatges, que ha estat una bona mesura de Govern, s’ha d’acabar de consolidar. Jo diria que aquestes són les mesures principals.
El programa d’ajudes que s’ha llançat ara i amb el qual ha estat molt crític, el mantindrà?
El que està fent el Govern ara és finançar directament el preu de l’habitatge de les persones que tenen ingressos baixos i estan de lloguer. És un programa absurd. Persones que cobren fins a 5.000 euros tindran una ajuda i, al nostre entendre, augmentarà considerablement el preu de l’habitatge. És el que s’ha vist a pràcticament tots els llocs on s’ha fet. És la resposta més fàcil i la pitjor al problema: pagar directament els lloguers des del Govern. Això ho pot fer qualsevol. No és innovar, sinó agafar com a referència polítiques fracassades dels anys vuitanta i noranta. A França es va fer i els estudis posteriors el que demostren és que el 80%. de la inversió pública, va servir directament per augmentar els preus. Va acabant que realment no s’ajudés al llogater i després provocar que la dependència de l’ajuda sigui molt forta. Després no és possible aturar el programa perquè si es pugen els preus del lloguer i es canvien els contractes i de sobte la subvenció de Govern deixa d’existir, la gent no podrà pagar. És evident que això es continuarà governi qui governi, però és probablement la pitjor política que es pot fer.
És a dir, Concòrdia ho mantindria tot i no estar-hi d’acord?
Concòrdia pensa que s’haurien d’aturar immediatament, però si augmenten els preus, aquestes ajudes no es podran retirar governi qui governi. Sí. Fins que el mercat no es torni a compensar, i poden passar anys, seran molt difícil de treure.
“La pregunta que tots ens haurien d’estar fent no és si serà possible despenalitzar l’avortament, sinó per què no s’ha fet; al principi de legislatura la despenalització per la dona, per al facultatiu mèdic i la inclusió dins la cartera de serveis era una possibilitat real i només calia executar-ho”
Arribarà la despenalització de l’avortament?
La pregunta és bona, però jo em demanaria per què no ha arribat encara, amb un Papa que era progressista i que ha estat manant durant deu anys. I que va dir directament, i això ho sabem pel Govern, perquè se’ns ha dit així, i també des de la mitra, que es podia tirar endavant. La pregunta que tots ens haurien d’estar fent no és si serà possible sinó per què no s’ha fet. Al principi de legislatura la despenalització per la dona, per al facultatiu mèdic i la inclusió dins la cartera de serveis era una possibilitat real i només calia executar-ho; no s’ha fet. A partir d’aquí, com s'ha de negociar en els futurs anys, perquè el Papa ha canviat i ara és molt més conservador és un dossier al qual ens dedicarem i que portarà directament el cap de Govern.
S’entra la llei aquest mes, en teoria...
El que no sabem és el punt d'aquesta llei. El que temem, per la informació que tenim fins ara, és que parlarà solament de la despenalització de la dona, però això vol dir que a nivell real d’accés a la interrupció de l’embaràs per a les dones que han estat violades, que tenen una malformació al fetus o que tenen recursos insuficients i sense una derivació mèdica no poden anar a l'estranger i tenen por, en aquestes situacions que són realment dures, l’única diferència és que no aniran a la presó. Estem parlant d’això, eh?
Quedarà coixa, doncs?
Temen que quedi coixa, però, evidentment, esperarem a veure la proposta.
A nivell de creixement, quina idea tenen? Com es pot conjugar la necessitat de frenar i la de no provocar una aturada econòmica que pugui generar altres problemes?
Ens hem de fer dues preguntes. La primera és créixer, com? i la segona és créixer, per a qui? Els darrers anys, hem crescut per aquelles persones que es venien al patrimoni. Estem o no per això? L’allau de ciment que estem tenim a parròquies altes i el col·lapse de serveis és que ens hem venut el país. I qui se l’ha venut? Una part del patrimoni andorrà. Tornant al “créixer com”, el que cal és prioritzar aquelles activitats que donen valor diferencial. Si es tracta de venir a treure un bar i posar un Starbucks, això no s’autoritza i ja està. Es protegeix qui regenta el bar, perquè, si no, no es pot competir i es desingularitza l’experiència andorrana. Quan un mira el projecte del mirador de la Capa o el roc del Quer, això és el que volem? Volem ser Port Aventura? Volem aquest tipus de creixement? El màxim de persones amb experiències ‘low cost’, que després tornin a marxar i que ens deixin la pol·lució i els residus? Aquest no és el nostre model. Ara bé, s’ha d’actuar de forma assenyada i pensant que no serà una transformació del dia a l’endemà i s’haurà de seguir permeten les activitats que ja existeixen. El que estem parlant és que, a partir d’ara, tot allò que s'autoritzi, que es faci pensant des de la qualitat de vida de les persones que viuen a Andorra. I repeteixo: l’exemple és Suïssa.
On es veu Cerni Escalé d’aquí a un any?
Espero que estiguem governant, portant el timó del país. Potser queda malament que ho digui, però és així.
Comentaris (12)