L'infern blanc

Vint-i-cinc anys de l'allau d'Arinsal que va destruir 18 hectàrees de bosc, va causar danys molt importants a vuit edificis i 322 persones van perdre les seves propietats.

Comentaris

La tarda del 8 de febrer,  només una hora i mitja després d’evacuar una part de la població d’Arinsal ,una allau de neu pols d’entre 4 i 5 segons l’Escala de Mides d’Allaus va recórrer 1200 m de desnivell arribant al fons de la vall i remuntant l’altre vessant uns 200 metres més. Al seu pas va destruir 18 hectàrees de bosc i va causar danys molt importants a vuit edificis i 322 persones van perdre les seves propietats. Va ser una de les allaus en zona habitada més gran d'Europa

Un mantell previ a cotes baixes inexistent, dos dies de nevada intensa amb vents forts i una baixada progressiva de les temperatures van ser els responsables de les dimensions i dels danys excepcionals de l’allau. La clau del seu potencial destructiu va raure en la baixa densitat de la neu mobilitzada. L´allau d´Arinsal va reunir unes característiques que la van convertir en motiu d’estudi per part dels especialistes. Es va construir un enorme dic per desviar l’allau i es va instal·lar un sistema per desencadenar-ne de controlats quan l´acumulació de neu és excessiva.

La magnitud de l’allau van plantejar moltes preguntes a l’entorn d’aquest fenomen i de la preparació d’un país de muntanya com Andorra davant la climatologia extrema. El Centre d’Estudis de Neu i Muntanya, el CENMA, de l’Institut d’Estudis Andorrans, va promoure  una exposició sobre aquesta allau, i per mostrar com han canviat els mitjans dels quals disposen ara les autoritats andorranes per fer front a un fet tant extraordinari com aquest. Ha estat objecte de nombrosos estudis que s’han publicat en revistes científiques com Geosciences.

Aquell matí, cap a dos quarts d’onze havia baixat l’allau de Percanela, que va provocar talls a la carretera 

Tot i que es podria tornar a  produir, cal tenir en compte que aquests fenòmens , normalment, tenen una periodicitat de centenars d’anys entre cadascun. Els testimonis del 8 de febrer de 1996 recorden, que en un principi molts no creien que es produís una allau i molt menys d’aquella magnitud. Aquell matí, cap a dos quarts d’onze havia baixat l’allau de Percanela, que va provocar talls a la carretera i va encendre totes les alarmes. Portaven dos dies de nevades intenses, acompanyades d’un vent fort.  Al vespre, la neu acumulada baixava a gairebé 300 quilòmetres per hora per la canal de les Fonts, del solà d'Arinsal que s'arrutlla pels Prats Sobirans i pel torrent Rival. Les imatges són dantesques i esfereïdores encara avui, 25 anys després. 

Les allaus són una constant en la vida d'Arinsal. L'any 1936 van baixar totes com la de la Costa de l'Avier i la de l'Alt de la Capa.  Tres anys més tard, el 1939 ca l'Areny d'Erts hi va perdre la borda de la Coruvilla i el març del 1949 l'allau del Roc Gros que venia de les canals de la Burna es va emportar la borda que cal Joan Rull tenia als Prats Nous, situats a la zona de Percanela.

El 1971 una altra allau des de l'Alt de la Capa va arribar a tocar de l'Hotel Comapedrosa. Una recopilació més exhaustiva de les allaus, des de l'any 1642, està detallada en el llibre 'Arinsal i el Mas de Ribafeta' de Rosalia Pantebre Trasfí. S'ignora si alguna d'elles va tenir la força del de 1996. Aquest ha marcat sens dubte la història perquè va ser l'infern blanc.

 

 

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending