La identificació d’ADN caní funciona a Catalunya (?)

Un dels principals arguments per part dels comuns és que a molts municipis de la comunitat és un procediment que funciona, però no sempre és així

A Catalunya, són moltes les poblacions que apliquen o han aplicat el procediment d’identificació d’excrements mitjançant l’ADN. Perquè a certs llocs la iniciativa no ha funcionat. I als que sí que ho ha fet, s’ha portat endavant amb molts detractors i molt de temps per poder començar seriosament amb les sancions. Les implantacions han sigut de fins a dos anys, sobretot, per la lluita continua amb el cens dels canins.

A Sant Joan de les Fonts es va abandonar completament el procediment. No sols per la gent que hi estava disconforme, sinó perquè els càlculs entre ingressos i despeses no sortien per enlloc. Ara, dos anys després, tracten de tornar a reiniciar el procediment de cens dels gossos i, a poc a poc, tornar a implantar la identificació. Però és un projecte totalment en l’aire i que no té dates previstes.

A la Seu d’Urgell i a Parets del Vallés, la identificació dels excrements s’ha portat endavant amb èxit.

A la Seu d’Urgell i a Parets del Vallés encara hi continuen amb la identificació i les sancions, amb bastant èxit. De fet, en aquesta darrera població l’empresa al darrere és Can-ID-Vetgenòmics, la mateixa que han nomenat en nombroses ocasions els veterinaris. El procediment en ambdós llocs és similar, es va iniciar amb el cens dels animals i després continuen amb l’anàlisi dels excrements que es troben pel carrer per procedir a la denúncia. Per descomptat, existeix gent que és contrària, però això no ha frenat que es continuï amb el procediment. A més, compten amb la col·laboració dels veterinaris.

Tot i això, hi ha llocs en els quals la implantació està sent bastant eterna. En Alcanar encara no han arribat a la fase d’identificació perquè estan ancorats en el cens. Amb l’inici de la pandèmia es va frenar tot i ara, quan han pogut recuperar les campanyes, la gent ja s’ha relaxat. Des de l’ajuntament comenten que, al principi, els veïns estaven bastant implicats amb la causa, però ara mateix encara els queden molts gossos per registrar el seu ADN. Les intencions són arribar fins al final, però de moment sembla lluny.

La ciència de la identificació dels excrements és, com a mínim, incerta. Si estan xafats, no s’analitzen. Si els propietaris no censen els gossos, és impossible identificar-los. Si la gent no s’implica, el procés s’allarga fins a l’eternitat. Si les despeses superen els ingressos, no funciona. Hi ha moltes variables i molts punts de vista i és ben cert que a moltes poblacions catalanes, va endavant amb èxit. Però, en definitiva, la fórmula perfecta per saber la seva viabilitat, encara no s’ha inventat.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.