L’interès comunal no és pas d’aquest mandat, no. Ja venia, com a mínim, del mandat anterior. De fet, l’equip llavors liderat per Josep Àngel Mortés va parlar tant amb la propietat directa com amb l’intermediari que l’hereva de l’immoble va situar en l’operació. Es van fer alguns peritatges i fins i tot algunes ofertes. Segons les fonts consultades, el comú va oferir al tomb de mig milió d’euros per adquirir l’antic hotel. Potser una mica més. Conscient, però, que per poder-lo reaprofitar hi caldria fer una bona inversió.
Les fonts consultades no han indicat a què pretenia destinar el comú d’Ordino, si n’hagués pogut disposar, el cèntric i alhora històric hotel tancat des de fa temps. Però, certament, calia fer canvis importants per anivellar planxers i finestres, per exemple. L’estat de la fusteria de l’immoble tampoc no era el millor que es podria esperar. En fi, que tractant-se de diners públic, es van fer propostes que es consideraven alineades amb el mercat però, alhora, ajustades, conservadores, atès que caldria invertir-hi posteriorment.
L’interès per l’immoble que es va iniciar amb ofertes en ferm el mandat passat va continuar aquest mandat actual, amb Àlex Gaspà de conseller major de la corporació
Tot va quedar en l’aire el mandat passat però el comú actual, amb una part d’integrants que repetia vist l’equip de Mortés, va mantenir l’interès per l’antic Hotel Quim. Es van tornar a demanar alguns estudis més i s’hauria fet alguna altra proposta. De fet, també hi havia hagut interès per part d’altres eventuals, potencials, hipotètics compradors. L’edifici i el preu que se’n posava sempre estava al tomb d’una forquilla que anava del mig milió fins als 800.000 euros, més o menys.
La majoria comunal va anar temptant l’intermediari fins que aquest va contactar amb el comú per dir-li que no s’hi escarrassés més. Que l’operació de compravenda s’havia tancat. I que la proposta comunal no era pas la triada. El malestar vindria després. Quan va transcendir que casa Saboyano era qui havia fet fira. Que era qui es quedava l’antic hotel. A ningú no se li va escapar que l’actual conseller major, Àlex Gaspà, és integrant de la família en qüestió. Durant un temps almenys, la situació va tensar la majoria.
I és que hi va haver qui va sospitar que tot plegat feia olor de sofre. Que potser algú havia jugat amb informació privilegiada per molt que el conseller en qüestió deixés clar que la compra no era cosa seva i que a casa hi havia altres membres que haurien decidit fer l’operació. Una compra o una venda, que sense que se n’hagi aclarit el preu oficialment, s’hauria fet per força més del que oferia el comú. Vaja, que si l’oferta es va duplicar no hauria de sorprendre ningú. El que sí va sorprendre va ser el comprador. I no pas per bé. ‘Quim’ embolic, vaja.
Comentaris (20)