Reportatge

L’hotel Pol ja respira art

Els artistes participants a la sisena edició de la biennal, que comença el 19 de setembre, comencen a desfilar per l’immoble lauredià per muntar les seves instal·lacions mentre l’organització també última els arranjaments tècnics

02/09/2025 (18:30 CET)

Les portes de l’antic hotel Pol tornaran a obrir el proper 19 de setembre. Ho faran perquè tothom qui vulgui pugui gaudir, fins al 14 de novembre, de les obres de la seixantena d’artistes internacionals seleccionats pels organitzadors de la sisena edició del L’Andart. Però que ningú esperi trobar-se un hotel rehabilitat. “Aquest no és el concepte”, adverteix el comissari de la biennal, Pere Moles. L’immoble ja ha començat a prendre vida, amb artistes amunt i avall preparant les seves instal·lacions. Es respira art, però també la decadència d’un espai que feia anys que estava tancat i sense activitat. Una combinació, que de fet, lliga a la perfecció amb el lema d’enguany: ‘Pausa per continuar’.

Dimarts de principis de setembre, al tomb de les 12 del migdia. Una dona travessa l’avinguda Verge de Canòlich carregada de bosses i entra decidida cap a l’hotel Pol. És Sam Bosque, una de les artistes que exposarà en la propera edició del L’Andart, que tindrà com a epicentre l’antic establiment hoteler del centre de Sant Julià de Lòria. Fa dies que feineja amb cert avantatge respecte a artistes internacionals que han de fer llargs viatges fins al Principat: ella té l’estudi just al davant. A ella li ha tocat transformar la cuina i la cambra frigorífica. S’hi podrà veure ‘Exstinctio’, amb la qual reflexiona sobre la relació dels humans amb la natura i la destrucció silenciosa de l’entorn. Per a crear-la ha utilitzar la mateixa runa que s’ha anat traient d’altres parts de l’hotel per adequar-lo per a la biennal.

P9020584 — Una de les obres ja instal·lada a l'hotel Pol. // M. P.

I és que el fet d’utilitzar un espai que ja estava mig buit i que ha d’acabar remodelat o enderrocat, dona molta llibertat als artistes, que poden fer forats, destruir objectes o el que sigui. “Estan al·lucinants. Quan han vist l’hotel i les possibilitats que té, els ha agradat molt”, confessa Moles, afegint que “els deixem l’espai i ells poden fer-hi el que vulguin”.

Els visitants recorreran l’immoble seguint un circuit marcat. Només de passar la porta, a l’antiga recepció, els rebrà un muntatge de Reunió de Papaia, que han reaprofitat les caixes fortes de les habitacions. Un cop al hall, hi trobaran l’indret que els permetrà endinsar-se en la història real (i fictícia) de l’hotel. Ludmilla Lacueva completa un time-line amb la recerca històrica que ha fet, però també amb relats ficticis d’algunes èpoques destacades.

P9020591 — La part de relat històric concebuda per Ludmilla Lacueva. // M. P.

La llar de foc està ocupada per un gran televisor i els visitants podran asseure-s’hi al davant per veure el documental fet conjuntament amb Andorra Televisió i on gent que havia estat vinculada amb l’hotel -hi van treballar, hi feien reunions polítiques o potser hi van celebrar el seu casament- desgranaran els seus records. I al fons de tot, una proposta de videoart del sud-africà William Kentridge, cedida per la Fundació Soriguer. Serà també aquí, en un petit racó, on es tindrà un record per a Julio Soriguer, traspassat aquest mateix estiu. El que no hi haurà, de moment, és l’espai que havia d’ocupar la mostra de Faveles de Luxe, però no es descarta que s’hi incorpori unes setmanes més tard.

Al soterrani -únic lloc que queda com a cul de sac i on caldrà entrar i sortir per les mateixes escales- s’hi combinaran propostes d’artistes internacionals amb d’altres del país, com Anna Mangot i Naiara Galdós. És certament un descobrir les entranyes de l’hotel amb una mirada completament diferent. Però no podran despistar-se ni un minut, perquè en el racó més inesperat els pot aparèixer una de les deu peces de ‘Racsoheads’, d’Oscar White.

P9020587 — La proposta d'Alison Jackson al menajor de l'hotel. // M. P.

Toca pujar fins al menjador principal, on les imatges de la britànica Alison Jackson fan badar qualsevol. De debò és la reina Elisabet II d’Anglaterra fent les seves necessitats? No, és una doble, però gairebé impossible de descobrir. Una obra que a dia d’avui la Intel·ligència Artificial faria en un tres i no res. No és una pena, que fins i tot la creativitat se’ns escapi de les mans?

Podran seguir pujant i recórrer els passadissos i les habitacions on trobaran la resta de propostes, entre elles d’alguns artistes de Liechtenstein, país convidat d’enguany. També algunes de les habitacions amagaran el ‘backstage’ de la que segurament serà l’obra més icònica de l’edició: els tentacles del britànic Filthy Luker que decoraran la façana de l’hotel, compartint espai amb les malles protectores perquè, com s’ha dit, de reformes poques, només aquelles intervencions imprescindibles com nova instal·lació elèctrica per il·luminar els espais o l’adequació d’uns lavabos destinats al públic.

P9020598 — Reunió de Papaia ha creat amb les caixes fortes de les habitacions. // M. P.

I si amb tot això no en tenen prou, no pateixin. Els darrers muntatges tindran lloc als entorn naturals de la parròquia i es faran pocs dies abans de l’inici de la biennal. Una dotzena de propostes des de la plaça del Solà, passant pel cementiri, coll de Jou, Fontaneda, el coll de la Gallina, Canòlich (espai reservat per a Toni Cruz), Bixessarri i Aixovall. Hi ha temps, però també imprevistos d’última hora: el Col·legi d’Arquitectes ha comunicat aquest dimarts mateix que no pot assumir el muntatge previst a la plaça del Solà que havia de ser una mena d’estendard de la biennal i que al capdamunt serviria per lluir-hi l’icònic Burro blanc dEmo. I ara què? Tocarà improvisar.