En l’aute que s’ha donat a conèixer aquest dimecres, s’explica com l’home va presentar “personalment” el recurs d’empara. I és que, com ha dit, més enllà dels diferents processos judicials que ha d’afrontar, entre els quals una denúncia per assetjament laboral o una altra contra, justament un bufet d’advocats al que acusa de “negligència professional” i “d’incompliment de deure deontològic i contractual”, el principal problema, per ara, és que no troba cap lletrat que vulgui exercir la seva defensa.
I això que, segons la seva versió, ho ha intentat. Ha anat a fins a set professionals. Cap d’ells va acceptar. Davant aquesta “impossibilitat material”, va optar per intentar la via de la justícia gratuïta. Aquesta, però, està pensada per a persones que no tenen prou recursos econòmics. Aquest, però, no és el seu cas. Sense que pugui dir que li sobren, sí que tindria prou diners per pagar els serveis d’un advocat. Si és que el troba. I la demanda va ser refusada.
Vista la situació, va optar per recórrer ell mateix al TC. L’acció, però, ha estat tallada de soca-rel. En un aute publicat aquest dimecres, es refusa la petició. I es fa per dos motius. En primer lloc, es recorda que al Col·legi hi costen inscrit 230 advocats. I, en tot cas, l’home ha demanat a tot just set. Per tant, li venen a dir que segueixi buscant. A banda, s’entén que l’Estat tampoc pot obligar a cap lletrat a agafar un client, especialment si aquest vol interposar procediments que no tenen cap possibilitat d’èxit. En aquest sentit, es recorda la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
En segon terme, s’entén que les decisions per les quals se li denega la justícia gratuïta són correctes. “Es fonamenten en la superació dels topalls per gaudir d’aquesta”, indica l’aute. Per tant, són ajustades a dret i tampoc suposen cap vulneració. Per tant, intent fallit. L’home haurà de tornar a buscar advocat.
Comentaris