Per aquest concepte, una quarantena llarga d’agents -excepte els de les dues darreres promocions, i heus aquí una gran part del problema- cobren uns 450 euros mensuals, en xifres rodones. Potser una mica més. 450 euros cada mes que són consolidables en vista a la jubilació. Molts diners. I si fos pels mandataris de l’SPA, haurien de ser 600. O això més o menys és el que han reclamat al ministre, una actualització del complement. Una prima, és clar, que només puguin cobrar els funcionaris uniformats que haurien ingressat abans del 2017 al cos.
Però la mare dels ous de tot plegat és, abans que l’increment del complement salarial, del plus, que aquest es blindi per als veterans i que es tanqui la porta als més joves, que també han deixat en aquest cas per escrit, i a Funció Pública, una mena de reclamació que ve a dir allò del ‘per tots o per ningú’. I au, un altre enfrontament en un centre penitenciari fracturat de dalt a baix i de baix a dalt. Allò del “mitja plantilla no es parla amb l’altra”. I des del ministeri es va fent la viu-viu. Qui dia passa any empeny.
Quan es va modificar la normativa legal que regula el cos penitenciari, el 2017, el llavors titular d’Interior i avui cap de Govern, Xavier Espot, va fer incloure-hi una disposició addicional per tancar en el temps aquell complement. Funcionaris anteriors a aquell any, el continuarien percebent. Els que vinguessin posteriorment, ja no
Però els darrers dies, representants sindicals de l’organització que ha tingut durant temps l’actual director adjunt de la presó com un dels caps visibles, han acudit a veure el ministre i el seu lloctinent, el secretari d’Estat Joan Antoni León. La demanda és que d’alguna manera o altra la disposició addicional segona de la Llei del cos penitenciari es traslladi a la vigent Llei de la Funció Pública. Més encara ara que s’està treballant en la seva modificació. I, ¿què diu aquella disposició?
Doncs quan es va modificar la normativa legal que regula el cos penitenciari, el 2017, el llavors titular d’Interior i avui cap de Govern, Xavier Espot, que dit de passada no té la millor de les relacions possibles amb l’actual director adjunt de la Comella per algunes enganxades del passat, va incloure la disposició addicional per tancar en el temps aquell complement. Funcionaris anteriors a aquell any, el continuarien percebent. Els que vinguessin posteriorment, ja no. Però hi ha alguns vigilants penitenciaris que consideren que aquella disposició, vist el redactat de l’article 77 de la Llei de la Funció Pública, pot no donar prou garanties.
I voldrien que aquesta llei inclogués una clàusula similar amb un doble objectiu: garantir-se que els veterans cobraran la prima i tancar del tot la porta a percebre-la a les noves generacions, no sia que el pastís s’hagi de repartir entre més gent i s’acabi enxiquint. Rossell hauria respost, ara per ara, que no s’està en condicions d’incorporar a la Llei de la Funció Pública el redactat que els agents reclamen. Però que poden estar tranquils que és un dret adquirit que no han adquirit les noves promocions.
I aquí és quan s’obre la fractura. Que si les paraules se les emporta el vent, que si els joves collen potser s’acaba la bicoca per tots… i un reguitzell de presumpcions, amb base o sense, que caldegen més encara un ambient que està molt deteriorat. I se sap, és obvi, que les dificultats pressupostàries hi són i hi seran. I que duraran anys. I que això de cobrar per les especialitats, que és l’altre pas que busquen la majoria dels funcionaris de presons, no és el millor moment perquè es doni encara que es pretén. Tampoc no sembla el millor moment per fer pujar el suflé. Però l’escalada de tensió interna no s’atura.
Comentaris (10)