Osorio, doncs, va instal·lar-se a Andorra sense grans projeccions i va acabar quedant-s’hi la resta de la seva vida “per amor i per amor a la ràdio”. El veterà periodista –delicat de salut avui– va treballar a ‘La Mañana’, ‘La Vanguardia’, ‘Ràdio Andorra’, ‘EFE’, ‘Ràdio Valira’, ‘Ràdio Nacional d’Andorra’, etc. “El destí va voler que Andorra acabés sent el seu lloc, del qual no se’n va moure mai més”, ha dit Rodríguez durant la glossa, que ha tancat destacant la passió del guardonat pel vi i la bona taula (“una altra manera de fer periodisme: tastar, esperar i compartir”). El d’Osorio, doncs, ha estat un periodisme d’aquells que “mira, contrasta i explica”, una manera d’entendre la professió “clàssica, però imprescindible”. El premiat ha rebut el guardó acompanyat de la seva filla, que ha agraït breument el reconeixement al seu pare, que també ha sobresortit per la seva implicació en la cultura esportiva a través de la Federació Andorrana de Natació i els Special Olympics.
El d’Osorio, doncs, ha estat un periodisme d’aquells que “mira, contrasta i explica”, una manera d’entendre la professió “clàssica, però imprescindible”
El d’Osorio, però, no ha estat l’únic reconeixement d’aquesta edició, és clar. Àgora Cultural també ha volgut posar en valor la tasca de Pilar Cortadella, qui va ser la primera presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (entitat sorgida l’any 2000) i impulsora de la galeria d’art Art Al Set, que avui comanda juntament amb la seva filla. Des d’Àgora Cultural s’ha destacat el treball de Cortadella en favor de la igualtat i la reivindicació dels drets de la dona: “Va obrir camí en un temps en què calia valentia per fer-ho”. També, però, s’ha volgut destacar la feina de democratització de l’art que ha dut a terme a través de la galeria.
La contribució a la cultura musical del país ha estat el mèrit sintètic que ha permès a Oriol Vilella ser un dels altres guardonats. Membre de Madretomasa, Hysteriofunk o Likantropika, el músic també ha sumat virtuts per la seva feina en el món de l’ensenyament i la formació (pioner en la proliferació d’escoles de música, com ara la d’Andorra la Vella), la força que tingut per tirar endavant projectes com ara el Jambo Street Music o el Canillo Escènic Arts o l’impuls de crear un segell discogràfic arrelat al país. “Tut ets cultura, Oriol”, han resumit els companys d’Hysteriofunk. I ell ha dit que el que fa ho fa per “tenir-ho i posar-ho a disposició”.
“És més complicat treballar aquí per la cultura que treballar en una cova al Sàhara durant deu anys”
Els últims reconeguts han estat Elisenda Vives i Eudald Guillamet, parella que, cadascú per la seva banda, ha contribuït en el reconeixement internacional d’Andorra en matèria diplomàtica i cultural. D’ell, se n’ha distingit “l’aportació a la cultura global” com a restaurador de pintura rupestre i mural arreu del món. També s’ha recordat que fou el primer conservador del servei naixent de Patrimoni Cultural als anys setanta. Professora, antropòloga i ambaixadora d’Andorra (a l’ONU, als Estats Units, a Itàlia…), Vives ha estat una figura “excepcional en el reconeixement i el servei públic del nostre país”. La projecció d’Andorra, doncs, des d’un “profund sentit de la responsabilitat” i amb “estil propi”. “He tingut sort perquè les institucions per les quals he treballat sempre m’han acollit amb calidesa i hospitalitat i he pogut construir una vida a Andorra”. Guillamet ha assenyalat que “de vegades, al Principat, sembla que la no-cultura és una forma de cultura” i, precisament, per això és “tan important la difusió”. “És més complicat treballar aquí per la cultura que treballar en una cova al Sàhara durant deu anys”.
Per tancar, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha recordat que la cultura és “una xarxa de veus dialogant que construeixen el país”. Ara bé, un missatge d’alerta: “No es manté viva per inèrcia”.
Comentaris (1)