Durant la seva intervenció, Pol remarca que la globalització és un nou model d’ocupació del territori. La globalització ha arribat com una obertura al món, dels mercats, de la competència, de la tecnologia. D’una manera, que desdibuixa les línies i fa confondre les delimitacions. No hi ha contenció. En aquest sentit, Pol assenyala que “només la vertebració d’espais, àrees o zones, territoris, comunitats o estats funcionals amb un esperit de complementarietat entre els mateixos pot posar fre i contenció a aquest nou model”.
Actualment, Andorra es troba inclosa dintre de l’Àrea Funcional Pirineus Est. Sota la visió de Pol, “massa gran”, que té una extensió que “incorpora una complexitat que no pot ser resolta a nivell plurilocal i, per tant, ha de subdividir-se en parts gestionables i assumibles des del territori, des de baix cap a dalt i no al revés”. De fet, el nivell plurilocal és un dels menys treballats a la zona pirenaica, i uns dels més importants, segons Pol, a ‘hora d’aconseguir resultats que defineixin i puguin solucionar els problemes que té l’espai. I aquí entra l’Espai Funcional Andorra-Pirineus.
“Aquesta és la talla adequada, la plurilocal, si es vol realment tenir alguna possibilitat de reanimar els territoris abandonats o de difícil activació després d’haver estat marginats pel canvi de model d’ocupació del territori”, remarca Pol. Es tracta de la millor manera de poder gestionar la coordinació entre diferents àmbits i zones. “La creació d’aquests espais són una evident oportunitat per als territoris de poder participar a dotar-se d’eines i dissenyar una contenció als efectes desintegradors i negatius de la globalització sobreposada”, assenyala durant la seva intervenció.
Aquest és el repte més important, segons Pol, que engega el Pirineu per al futur. El de combatre la globalització al contrari a com ataca ella, de baix cap a dalt. Assenyala Pol que és “ambiciós i complex, però realista i possible”. I no només depèn de les altes esferes, de la Unió Europea, de França, Espanya i Andorra. “Depèn en primera instància de tots els pirinencs que ens hi sentirem implicats al nord, al centre i al sud, cadascú des del seu territori, país i estat”, indica. En aquest sentit, remarca que “la gent de muntanya sabem per experiència que sols, sense solidaritat amb els veïns, no som res ni podem sobreviure”.
Comentaris (1)