Sí que alguns dels seus membres, del patronat, ha rebut informacions que, per ara, “no sostenen cap eventual actuació dràstica”. Aquest dimarts hi va haver trobada de l’òrgan col·legiat de direcció i, segons algunes fonts, el suposat mal ambient que hi ha a la fundació “no arriba”. Cert que l’enllaç entre el patronat i el dia a dia de la institució és la directora-gerent, Carme Padreny, contra qui versen les crítiques. Cert que alguns dels integrants del patronat hi han perdut certa confiança. Però ni ultimàtum ni tibada d’orelles. Com a molt, demanar algunes, poques, explicacions de què està passant si passa alguna cosa.
L’únic clar i rotund és que més aviat que tard Josep Rodríguez deixa l’ens i els ministres d’Afers Socials i Justícia es repartiran la presidència
I Padreny té clar que no passa res. Que tot són invencions mal intencionades d’alguns mitjans de comunicació -amb els quals hauria verbalment prohibit als treballadors parlar- o fruit d’un personal que no accepta que s’hagi posat ordre a la fundació. Els empleats estan atemorits. I segons alguns d’ells, l’actitud repressiva de la gerència només ha contribuït a enrarir més l’ambient. De fet, des del canvi de direcció el degoteig de baixes entre el personal ha estat una constant. Hi hauria hagut vuit sortides. Però fonts del patronat asseguren que a ell ningú s’ha adreçat per exposar què passa. Ni dels treballadors que encara hi són ni dels que n’han marxat.
Però no és ben bé cert del tot. Sí que s’han enviat senyals inequívoques de que alguna cosa està passant. Però es mira de fer passar la cortina. Que no es vegi res. Però són diversos els integrants del patronat que han rebut missatges de com està la ‘casa’. Una fundació que, això és un fet, en breu es queda sense president. Josep Rodríguez plega. En aquest sentit no hi ha marxa enrere. I seran els dos ministres amb representació al patronat, la d’Afers Socials, Judith Pallarés, i el de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, els que assumiran una mena de presidència rotatòria fins al final de la legislatura política.
GUERRA A DUES BANDES
Tan certa és la marxa de Rodríguez com l’enfrontament que hi ha hagut, en certa manera, entre Padreny i qui va ser un dels col·laboradors més propers a ella, el televisiu en altres èpoques Héctor Quintana. Aterrat a la fundació de bracet d’Ester Fenoll, Quintana es va convertir durant temps en mà dreta de Padreny, assumint diverses tasques. Inclosa la comunicació de la fundació. La gerent es recolzava també en Quintana pels fils que aquest té. I per les tecles que després s’han girat suposadament en contra de Padreny. Fins a quin punt tot plegat és una pugna entre dues persones que ho ha acabat enverinant tot no està clar.
El que sí és clar que en un moment donat el col·laborador de la fundació, que formalment hi feia mitja jornada fent tasques de suport als tutelats, abandona el projecte i comença a denunciar les suposades males praxis de Padreny. És possible que Quintana se sentís enganyat. O el que sia. Però el fillol d’Ester Fenoll comença a fer contactes i reunions. Amb el bisbat d’Urgell -que manté oficialment silenci tot i que l’Altaveu ha demanat el seu posicionament en relació amb la situació que es viu a la fundació-, amb ministres, amb responsables polítics de la majoria i de l’oposició.
I aporta les suposades proves de les males praxis o les anomalies que presumptament estaria cometent la directora gerent. Aquestes proves o com se li vulguin dir, segons les fonts consultades properes al patronat, “no sustenten res de prou calat com perquè s’hagi d’intervenir”. Més encara, allò que suposadament hauria desaparegut -almenys, tothom a la fundació ho va tenir clar en un primer moment que així havia estat- en relació amb una rifa de Nadal, la gerent hauria acreditat que no és cert.
“Ja caurà pel seu propi pes”, és ara la única resposta que es dóna al tomb dels qui porten setmanes denunciant el clima suposadament insostenible que es viu a la fundació
I sobre si la màxima responsable alimenta una empresa privada de teràpies naturals (Natural Jovid) en hores que suposadament està dedicant a la fundació (aquest hauria estat un punt de fricció que hauria portat Quintana a posar en l’aire tot plegat, entre altres coses perquè s’hauria sotmès a alguna teràpia o perquè ell o algú del seu entorn hauria feinejat per l’empresa en qüestió) n’hi ha convicció però el patronat ni ho sap ni ho vol saber. Almenys, aquells que més bacallà disposen per tallar i més possibilitats de fer-ho tindrien.
El que sí que preocupa a alguns integrants del patronat és la suposada deixadesa amb què s’està gestionant la situació dels usuaris. Dels tutelats. I si des de la fundació no s’està donant la resposta adequada a les necessitat d’aquestes persones i a les exigències de la Batllia. Sobre aquesta qüestió s’haurien queixat alguns dels tècnics que treballen a la fundació, alguns dels tutelats -que fins i tot haurien exposat queixes al batlle competent- i tampoc a la Seu de la Justícia estarien molt contents. Però aquí la gerència de la fundació també tindria un enfocament diferent. Sempre escudant-se, és clar.
“Ja caurà pel seu propi pes”, és ara la única resposta que es dóna al tomb dels qui porten setmanes denunciant el clima suposadament insostenible que es viu a la fundació. Per al patronat, almenys formalment, no hi ha cas. Es mira que el temporal amaini sense més. I els qui cridaven, per por o pel que sia, ara fan silenci
Comentaris (36)