Una excompanya de feina de la víctima ha recordat un incident el juliol del 2021: “Ell no parava de mirar-la, vigilant-la amb la mirada fixa des del parc”. Segons la testimoni, tot i anar acompanyades de menors com a element de seguretat, l’acusat es va atansar i va arribar a agafar la jove pel braç. El desenllaç va ser una crisi d’ansietat tan severa que la víctima va acabar sent traslladada a l’hospital pels agents de policia. “Mai havia viscut una situació així; ella no parava de tremolar i no era capaç de parlar”, ha relatat la companya, confirmant que la por de la noia era tangible i constant.
Aquest relat ha estat ratificat pels agents de policia que van intervenir. Un d’ells ha decrit la noia “molt atemorida i amb dificultats per establir conversa” mentre es refugiava al lloc de treball. Tot i que l’acusat va mantenir una actitud col·laboradora amb els agents i va justificar la possessió d’una navalla – trobada arrel de l’escorcoll de control – per “afers quotidians”, l’entorn de la víctima ja el catalogava aleshores com una persona “perillosa” pel seu comportament obsessiu.
Aquesta pressió no es limitava als espais públics. La mare de la jove ha descrit un setge domèstic amb episodis on l’acusat picava a la porta “amb insistència i força”, fins al punt que els veïns van amenaçar de fer-les fora del pis pels aldarulls. “Ella es tancava a l’habitació i es queia al terra perquè no s’aguantava dreta pels atacs d’ansietat”, ha relatat la mare, exposant una vida condicionada per la por a trobar-se’l pel carrer.
“Ella es tancava a l’habitació i es queia al terra perquè no s’aguantava dreta pels atacs d’ansietat”, ha relatat la mare, exposant una vida condicionada per la por a trobar-se’l pel carrer.
Més enllà dels fets, els pèrits han posat nom a les seqüeles. La psicòloga que tracta la víctima ha confirmat que pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic derivat d’una relació de “dominació i control” on hi havia càstigs de silencia i exigències sexuals no desitjades. Tot i que la recuperació està avançada, la por persisteix. Tant és així que la metgessa forense ha valorat les seqüeles psicològiques amb una incapacitat parcial permanent (IPP) del 5%, confirmant que el dany no és només emocional, sinó que té un impacte real en la salut de la noia.
Per contra, la defensa ha intentat desmuntar el component criminal del cas. Aportant testimonis que descriuen l’acusat com un bon treballador i negant haver vist mai actes de pressió, l’advocat ha emmarcat l’actitud del seu client en la “immaduresa” i la dependència emocional, negant qualsevol voluntat de danyar o assetjar.
En el tram final, la Fiscalia ha considerat “abastament demostrat” l’assetjament físic, psicològic i social, i per això ha modificat la seva petició: manté els 30 mesos de presó condicional, però exigeix un blindatge de vuit anys de prohibició de contacte, dels quals quatre han de ser de caràcter qualificat. També ha sol·licitat que l’acusat realitzi un curs de relacions no violentes.
La defensa, per la seva banda, s’ha mantingut ferma en la petició d’absolució total, argumentant que la noia ja tenia problemes d’estrès previs i que no s’ha provat cap delicte. Amb les cartes sobre la taula, el tribunal dictarà sentència el proper 27 de març, posant punt final a un procediment que ha posat sota la lupa els límits de la insistència.
Comentaris (1)