Sant Vicenç d’Enclar: 462 pedres i una cornisa ‘nova’

Les noves tecnologies, amb reproducció 3D acuradíssima inclosa que permet establir un model de recuperació mil·limètrica, farà possible una reconstrucció molt fidel del campanar ensorrat fa dos anys, i que hauria de tornar a estar aixecat la propera tardor

Sant Vicenç d’Enclar tornarà a tenir campanar. I com el d’antes. Recuperarà, fins i tot, la cornisa original que en els treballs de refracció del 1982 no es va contemplar. Les noves tecnologies, amb reproducció 3D acuradíssima inclosa que permet establir un model de recuperació mil·limètrica, farà possible una reconstrucció molt fidel del campanar ensorrat fa dos anys, i que hauria de tornar a estar aixecat la propera tardor.

Ara s’hi treballarà fins a mitjan desembre. Acabant d’establir el mètode i posant a punt el sòl i el subsòl. Que per alguna cosa s’esperen els resultats dels estudis geològics que s’han fet, i que han de confirmar que no hi ha problema en el terra. I que si hi és, no caldrà fer una actuació gaire “invasiva” per deixar-ho tot llest. Perquè “és molt important que la base estigui en molt bon estat i sigui sòlida”. La torre de naturalesa més el·líptica que circular, vaja, com una patata allargassada, començara a reconstruir-se sobre el terreny la propera primavera, quan la neu hagi marxat.

Si la passió mostrada per dos dels caps visibles de l’equip tècnic que dissenya el treball de reconstrucció -Carles Brull i Lluís Ginjaume- servís per apilar degudament pedres, el campanar hores d’ara ja estaria aixecat i seria perfecte. Brull, Ginjaume i els seus companys -al costat de la ministra de Cultura, Sílvia Riva, i la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte- han comparegut per donar compte d’un projecte singular. Per exposar-ne les fases que seguirà. Per mostrar la devoció que tenen per l’obra igual com la ciutadania andorrana, han vingut a dir, tenen per la petita i destacada esglesiola preromànica.

campaner
Una imatge de com podria quedar el campanar, una vegada alçat redreçat.

Tecnicismes a banda -i Ginjaume i sobretot Brull n’han usat força- ha quedat clar que les 462 pedres que s’han recuperat arran de l’aterrament del campanar permetran fer una reconstrucció molt fidel. “El que ha salvat el campanar, hiperfotografiat, és l’estima que genera”, han arribat a dir els dos tècnics, que han analitzat centenars d’imatges per poder traçar el model, la metodologia que seguiran per a reconstruir la torre. Per tant, és un projecte molt col·lectiu malgrat que siguin ells els autors fàctics del mateix. Tenen dubtes sobre els acabats. L’arrebossat. I estan expectants per començar a muntar bastides i veure com es comencen a posar pedres unes sobre de les altres.

POSADA EN VALOR

La directora del departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, ha explicat que més enllà de refer el campanar, per al qual ha estat fonamental la conservació de milers de fotografies de l’església pre-romànica, hi haurà una intervenció més àmplia. Segons De la Parte, l’objectiu és “posar en valor tota aquella zona” del roc d’Enclar. De fet, com ha recordat Ginjaume, ja la intervenció directament lligada amb el campanar porta annexa altres millores, com “la il·luminació de la nau”.

Mirar el futur però sense oblidar el passat: “Aquest desplom sí que és un símptoma que tenia un desequilibri; si això s’hagués detectat potser s’hauria pogut fer alguna actuació preventiva”

Els dos tècnics han destacat una vegada i una altra la singularitat del projecte. Per la trajectòria del campanar, per dir-ho així, i per la metodologia que s’emprarà, amb tècniques avançadíssimes ja no només perquè la tecnologia ho permet. També pel fet que s’ha pogut desmuntar del tot la torre i estudiar-la de forma molt acurada. I a partir d’aquí, la recuperació es farà “amb el màxim d’autenticitat possible”, buscant “una fidelitat” absoluta, atès que això “no era una opció, era una condició” de l’encàrrec, ha recordat Brull.

L’estudi del campanar per poder-ne fer la reconstrucció ha permès veure ‘coses’ que poden explicar una part de la seva caiguda. Però no tota. Ginjaume i Brull han parlat de politraumatisme. És a dir, que el campanar patia de molts mals. L’anàlisi a microscopi, com aquell que dia, a què s’ha sotmès la torre una vegada desmuntada i a partir de les fotos ha deixat clar que tenia un desplom. Per tant, una inclinació fora del normal -a banda d’un bombament a la base- i segons Brull, “aquest desplom sí que és un símptoma que tenia un desequilibri; si això s’hagués detectat potser s’hauria pogut fer alguna actuació preventiva”.

Però no es va veure i no era evident veure-ho, ha dit el tècnic al costat d’una ministra que vol mirar al futur més que al passat. Sílvia Riva ho ha dit clarament, neguitosa perquè es pogués furgar amb què coi va passar que fes caure el campanar i abans no s’hagués detectat. “Els desploms són habituals, el tema és si són estables o no”, ha matisat Ginjaume mentre el seu company certificava que aquest moviment “mai no es va detectar aquest desplom” ni fent escanejos làser.

Riva ha explicat que quan va caure el campanar no es disposava de la informació que es té ara. I que en un “acte de transparència s’ha pogut veure el desplom”, però ha insistit amb la policausació de l’enderrocament alhora que ha recordat que durant les intervencions prèvies que s’hi van fer “se seguien els estàndards de treball”. I alhora que entre tècnics no es busquen mai les pessigolles, De la Parte referendava la ministra remarcant que “hi ha hagut un seguiment (de l’estat del campanar) i en cap moment hi va haver una actuació negligent”. Les intervencions que es van fer van ser “amb tota la bona voluntat”.

Ai, la voluntat! Però vaja, que cal mirar al futur, confiar en el 3D i en què les 462 pedres recuperades permetran refer molt fidedignament la torre. Cornisa inclosa i amb una metodologia singular com ho és l’església de Sant Vicenç d’Enclar. Ep, i amb amb calç, res de de morter, i ni tan sols calç hidràulica: calç aèria. Que sí, que tot és molt tècnic. Però deu ser molt important i inaudit perquè la cara d’il·lusió i de ‘fam’ per treballar de Ginjaume i Brull, tot i la mascareta, era tal com si haguessin de firmar una obra d’art. Que potser és el que és. Segur. Ho era i hauria de tornar a ser-ho.



La candidatura per a la Unesco “no abans de dos o tres anys”

Si el campanar de Sant Vicenç d’Enclar ha d’estar aixecat de nou la tardor del 2022, el dossier definitiu de la candidatura sobre els monuments que van donar peu al Coprincipat d’Andorra i que es pretenen que siguin reconeguts per la Unesco tenen un “horitzó” que “no es planteja abans de dos o tres anys”. Així ho ha dit la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte. Tant ella com la ministra, Sílvia Riva, que ha estat qui ha fet la introducció al projecte de reconstrucció del campanar ensorrat, han confirmat els terminis. I han afirmat que és independent del fet que la torre caigués que ara el projecte a portar a la Unesco vagi una mica més lent. “Els dossiers són molt extensos, hi ha molt seguiment a nivell tècnic i molta negociació tècnica” en haver-hi tres estats treballant en la candidatura. El que és clar és que el treball està permeten conèixer molt més els monuments propis. I, de fet, abans no hi hagi el dossier final per presentar a l’organització internacional, i encara molt abans que hi pugui haver redactats tots els entorns de protecció monumentals -a expenses d’una modificació-renovació de la Llei de patrimoni cultural- “tindrem tots els monuments digitalitzats”.



 

Comentaris

Trending