El vestíbul del Consell General ha estat l’escenari d’un acte que ha servit per posar en valor la figura de Mas, que fa pocs dies va complir els 98 anys. Es tracta d’un més en la llista ja organitzada pel GESCO que, però, tenia connotacions molt emotives. Especialment pel fet que era el primer de Mas, Jordi, com a president del grup. I, sobretot, perquè la persona escollida era el seu pare.
Josep Maria Mas, “un encampadà de soca-rel”, com ha volgut destacar el síndic general, Carles Ensenyat, va tenir sempre el cuquet de la política ben interioritzat. I els moments àlgids de la seva trajectòria va coincidir amb “una etapa apassionant de la nostra història recent”. Entre 1976 i 1982 va ser conseller general i des del 82 fins al 86, subsíndic. En aquella època també va tenir molt a veure en el disseny de la xarxa viària, com a delegat a la junta de carreteres. En resum, una llarga trajectòria que es mereixia un “homenatge just i merescut”, ja que “ens permet recordar la importància de connectar amb les arrels del país”. A Mas, Ensenyat -encampadà també- ha volgut “donar-li les gràcies per la petjada que ha deixat en la vida política i, especialment, en aquesta institució”.
I també agraït s’ha mostrat el seu fill. Jordi Mas. “A casa en parlàvem molt, de política”, ha explicat. I així no va ser estrany que també es contagiés del cuquet. Després seria en diferents etapes cònsol d’Encamp, però el 1986 va entrar com a conseller general. I davant dels assistents ha explicat la sensació que sempre ha tingut: que el seu pare, en certa forma, va voler fer un pas al costat per deixar-li espai. Ni que fos per garantir que algú se centrava en el que calia fer a casa. Allò del nombre de bojos que poden conviure al mateix temps a una mateixa família.
“És una frase que sempre deia perquè, llavors, els polítics no eren retribuïts i, en canvi, dedicaven molt de temps a aquestes tasques”, ha recordat. I ell, ha admès, va tenir “la sensació”. Cert, mai, fins avui, ho havia verbalitzat. I també cert, en tot cas, no hauria estat l’únic motiu. Perquè, al final, també hi va influir en la decisió el malestar amb el llavors Copríncep francès, François Mitterrand, que el va bandejar d’una trobada a París. “No vam ser gaire amics”, ha afirmat el mateix implicat.
Un Mas, pare, que s’ha mostrat emocionat durant bona part de l’acte. Li ha agradat especialment un vídeo on es recollien imatges de la seva vida política. Una etapa de la qual, ha deixat clar, va gaudir, i molt. “Vaig tenir l’honor de ser el primer subsíndic de la reforma, compartint sindicatura amb el Francesc Cerqueda [àlies, Paquito, ha recordat]; una experiència inoblidable, que ha quedat dins. “Si no vaig fer més, és perquè no vaig poder”, ha comentat.
A l’acte també hi ha intervingut Simó Duró, ex conseller general. Ha volgut posar en relleu la tasca feta per Mas. I no només aquella que va obtenir fruits, sinó també aquelles batalles en les quals va lluitar sense sort, amb projectes proposats que no van acabar de reeixir. “Són molts anys de serveis prestats”, ha destacat, tot recordant “les seves intervencions sempre ponderades”. Un caràcter que també ha destacat el seu fill: “va ser un mandat molt actiu i constructiu i sempre amb un esperit de conciliació”.
Fotos: G.Pérez i Sergi Pérez / Consell General
Mas entra al vestíbul acompanyat del síndic Carles Ensenyat.
Intervenció de Simó Duró.
Mas escolta la intervenció del seu fill.
Mas, llegint amb una lupa el discurs.
Mas veu emocionat el recull d'imatges.
L'acte s'ha tancat amb l'himne andorrà.
Fotografia amb les autoritats al final.
Fotografia amb tots els assistents.
Fotografia amb ex consellers generals.
Comentaris (5)