Els darrers dies la Cort Suprema de Justícia de la Nació argentina, l’òrgan jurisdiccional màxim del país a banda del Constitucional, va desestimar el recurs que havia plantejat Luis Abraham Bastidas Ramírez, l’exdirectiu de PDVSA establert a Córdoba, on regentava, almenys quan va ser detingut, un quiosc amb la seva dona. L’home està reclamat per Andorra acusat de blanqueig de diners procedents de la corrupció política. I com conté la resolució de l’esmentada cort que ha avalat l’extradició del veneçolà cap al Principat, la Justícia andorrana “va informar que el delicte precedent en què se sustenta la imputació contra el reclamat per rentats d’actius, era la recepció de suborns a directius de PDVSA que feien d’intermediaris en l’adjudicació d’obra a determinades empreses a canvi d’un preu”.
En fi, que suposadament l’home està acusat d’haver anat cobrant comissions per facilitar l’adjudicació d’obres quan era directiu de la petroliera veneçolana. I que, després, aquells diners, en el cas de Bastidas Ramírez uns cinc milions de dòlars, passaven per comptes de BPA. El reclamat es va oposar a l’extradició sol·licitada al·legant defectes formals com que “no s’ha presentat una descripció clara dels fets delictius” o prescripció de l’acció. Però cap de les raons exposades pel reclamat han estat ateses per la cort, que avala la seva entrega cap a Andorra encara que han de ser ara les instàncies polítiques les que confirmin la situació.
Tot plegat ha causat certa estupefacció al país. A alguns, perquè consideren que aquestes actuacions s’haurien de dur amb més discreció. A d’altres, perquè no entenen com pot ser que tants anys després encara es persegueixi d’aquesta manera una situació estèril, segons les fonts. A no ser que sigui per poder justificar, per exemple, el comís definitiu dels diners que eventualment aquest antic dirigent de PDVSA pogués tenir a Andorra. En tot cas, just abans de saltar al Tribunal de Corts, la llavors batlle Canòlic Mingorance va dictar nombroses peticions d’extradició.
En fi, una mena de màquina d’extradir. I, de fet, hi ha hagut altres veneçolans que també han estat judicialment perseguits per Andorra. Hi va haver el cas d’una dona que vivia a Almeria quan se la va descobrir. Cert que en el seu cas havia blanquejat, suposadament, 400.000 dòlars, no els cinc milions que s’imputen a l’ara implicat. Però se la va fer detenir a la ciutat andalusa, se la va portar fins a Andorra i se li van imposar tres mesos de presó condicional. És a dir, va engruixir les acusacions contra BPA i després de marejar-la se la va deixar lliure només haver estat extradida al Principat. Extradicions Mingorance SL. De sense (gaire) lògica.
Comentaris (1)