A Andorra i, principalment, al món de la política sonen molts noms de dona. A alts càrrecs, no tant, però no es pot obviar que són més les cònsols majors que no pas els cònsols i que a les properes eleccions són dues les caps de llista. De fet, ambdues han format part de la taula rodona, Judith Pallarés per Acció i Carine Montaner, per Andorra Endavant. També ha participat la fins ara cònsol major d’Andorra la Vella i líder de la territorial de Demòcrates, Conxita Marsol, la cònsol menor per Liberals, Eva Choy, i l’exconsellera general i presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Judith Salazar. S’esperava, també, la presència de la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, que s’ha hagut d’absentar, segons s’ha explicat, per motius de salut.
Com caldria esperar, les diferències ideològiques i d’edat de totes cinc s’han deixat entreveure en unes respostes que, possiblement, s’esperaven més feministes del que han estat. La moderadora, Clàudia Cornella, ha iniciat la taula rodona demanant pels obstacles que han hagut de superar per formar part de la política. Cap d’elles, però, assegura haver-ne tingut cap. En alguns casos, com el de Marsol o Choy, han afirmat que es va donar de forma natural i que no han hagut de lluitar més del que ho faria qualsevol persona per tenir els seus càrrecs. Tot i que Marsol ha mig confessat que, possiblement, se la va anar a buscar pel fet de ser dona. Salazar ha estat més crítica, i tot i que no ha destacat cap problema per accedir al món de la política, ha assenyalat que ha estat clau “tenir una parella que agafi el relleu de la maternitat”. Ha sortit ha relluir, per tant, el gran problema que és la conciliació i ja no s’ha soltat en tot el discurs. També l’ha fet servir Montaner, que ha assenyalat que a Andorra Endavant s’han trobat amb la problemàtica que tenien més dones que homes i, per tant, no eren capaços de tancar llistes.
“Obligar a una paritat no hauria de ser necessari, s’ha de garantir la lliure elecció per tothom”, ha remarcat Choy
I d’aquí, tot i que no ha seguit aquest ordre el discurs, es pot perfectament enllaçar amb una altra de les qüestions que ha llençat Cornella i que, possiblement, ha generat més debat i diferències. Quotes i discriminació positiva envers les dones per accedir a certs llocs de feina. Marsol, Choy i Montaner s’han mostrat en contra. Salazar i Pallarés, a favor. “Obligar a una paritat no hauria de ser necessari, s’ha de garantir la lliure elecció per tothom”, ha remarcat Choy. En aquest sentit, Montanter i Marsol han destacat la importància de l’educació. “S’han de trobar mitjans perquè les dones tinguin aquestes possibilitats, però sempre tenint en compte les seves capacitats, forçar-ho no és el millor”, ha remarcat Marsol.
En aquest sentit, Salazar ha recordat que les dones que accedeixen als llocs laborals mitjançant quotes ho fan pels mèrits propis, “és un error contraposar meritocràcia i quotes”. Pallarés també ha fet especial èmfasi, tot i que ha estat responent a la qüestió de per què hi ha menys dones a llocs de responsabilitat, que “som les dones més preparades de la història, sempre pensem que no arribem, i als llocs de decisió sempre acaben estant ells, perquè no se’ls demana un altre màster o una altra formació”. La maternitat, concretament, s’ha destacat com a un fre en moltes ocasions, “afecta la carrera de les dones, però a la dels homes no”.
La misogínia tampoc no l’han sofert totes cinc, però s’ha deixat entreveure que l’han vist i identificat, tot i que no li hagin posat aquest nom. Ha estat Montaner qui ha contat, en format d’anècdota, que una figura pública important li va dir que “les dones a la política, esteu millor a la cuina”. També Marsol va haver-se d’imposar i remarcar a un home “no em fas por”. Pallarés ha explicat que al Consell d’Europa, en una enquesta que es va realitzar a les diferents polítiques es va demostrar que hi havia un nombre molt elevat d’assetjament i de situacions complicades per a càrrecs electes.
On s’ha trobat cert punt d’acord, molt relatiu, ha estat en l’aportació que han fet totes elles a la política. Marsol ha assenyalat que ha estat “treball, esforç, il·lusió i constància”. Choy ha parlat per totes quan ha afirmat que “hem fet el millor que sabem i amb la màxima responsabilitat”. Pallarés, per la seva banda, ha estat més reivindicativa i s’ha sentit part del canvi al panorama polític i també social. Salazar ha indicat que “la importància principal és més social que personal”. Per últim, Montaner s’ha mostrat més política, i ha remarcat els avenços que s’han fet al Consell General en matèria d’igualtat.
Tot plegat, s’ha extret la conclusió que el món de la política andorrà ha avançat molt, i que les dones, que van arribar ben tard a aquest panorama, han aconseguit fer-se un lloc. Malgrat això, són 41 anys i no hi ha hagut una cap de Govern. “Les generacions estan formades, hem de continuar treballant i lluitant”, ha assenyalat Marsol. Queda molt camí per recórrer, molta educació per oferir i molta mentalitat per reformular. Les cinc, però, han vist possible que ben aviat sigui una dona qui dirigeixi el país. Si serà en aquestes eleccions, o no, caldrà veure-ho el 2 d’abril.
Comentaris (8)