Esquí en dubte

Educació qüestiona que hagi de destinar tants recursos a les activitats nivals per als escolars; sectors del món de l’esquí de competició demanen una auditoria externa i independent a la FAE; i hi ha malestar al Soldeu Esquí Club per una consulta que està promovent el comú de Canillo

Els bons resultats de Gina del Río en esquí de fons U20 o l’extraordinari paper de Joan Verdú a nivell de l’esquí alpí mundial lluny de donar ales a l’esquí al país, com a molt, l’únic que fan és encobrir els dubtes que hi ha sobre l’elevada inversió que suposa la pràctica d’aquest esport a nivell estatal i si el model actual és l’adequat o cal revisar-lo. Hi ha com a mínim tres fronts oberts que generen molts interrogants. I que caldrà seguir-ne l’evolució per veure el rumb que agafa el suposat esport nacional.

El ministeri d’Educació qüestiona que hagi de destinar tants recursos especialment econòmics a les activitats nivals per als escolars; sectors del món de l’esquí de competició demanen una auditoria externa i independent a la Federació Andorrana d’Esquí (FAE); i hi ha malestar al Soldeu Esquí Club (SEC) per una consulta que està promovent el comú de Canillo, que voldria impulsar, aparentment, un projecte d’esquí lúdic. Deixar de banda el vessant més competitiu i fer una proposta més adaptada a les necessitats de la majoria de famílies.

Anem a pams. Fonts properes al ministeri que encapçala el lauredià Ladislau Baró han indicat que sense cap decisió adoptada ni molt menys, sí que hi ha una reflexió interna a Educació que parteix de la base de si des del departament cal assumir una despesa tant elevada -uns quatre milions l’any segons les fonts- per fer realitat l’esquí escolar. Certament, no es nega que l’esquí és l’esport nacional. I que és del tot sa que els infants aprenguin a esquiar, acudeixin a la muntanya.

El dubte, però, és la fórmula. I, certament, les fonts consultades han deixat clar que no ha transcendit si hi ha propostes alternatives damunt la taula. Però que el que sí que sembla clar que són molts milions cada curs “perquè surti un Joan Verdú de forma molt i molt esporàdica”. S’ha dit, però es reitera, que no hi ha cap decisió adoptada. I només es tracta d’una reflexió que hi ha damunt la taula o, com a mínim, que mantenen alguns dels dirigents educatius del país.

CANILLO

Una reflexió que també està en marxa a Canillo. I potser de manera més evident que a Educació. Més evident perquè el comú ha traslladat als centres educatius i, aquests, als pares, una consulta sobre un projecte d’esquí lúdic. I l’enquesta s’ha posat ben malament en el nucli dur del SEC, del Soldeu Esquí Club, que tem una davallada d’inscrits en el cas que aparegui a la parròquia una alternativa que, molt probablement, comportaria una despesa molt menor a les famílies.

No està clar, indiquen les fonts, si la consultora promoguda pel nou comú canillenc sorgeix d’alguna proposta tècnica sorgida dels professionals de la pròpia corporació o si el nou equip polític liderat per Jordi Alcobé té algun tipus de dubte sobre el projecte que aglutina uns 120 infants, pel cap baix, al SEC. Sia com vulgui, però, l’enquesta incomoda al tomb del club. Una enquesta que segons allò que s’ha comunicat als pares prové de la comissió d’Infància, Joventut i Esports del comú de Canillo, que “està treballant en el projecte d’oferir un servei d’esquí atractiu i lúdic pels infants i joves de la nostra parròquia”.

Però què diu, l’enquesta. D’entrada es demana si els infants de cadascuna de les famílies forma part o no d’algun esquí club i de quin. Amb quina freqüència s’esquia durant l’any. Si es voldria que l’infant esquiés més dies i, si és el cas, què motiva que no ho faci (economia, manca de temps, de ganes…) I després ja se centra en veure si es coneix el vessant de l’esquí lúdic, si hi hauria interès en practicar-lo, quan es voldria fer i, per exemple, quines edats i quin nivell d’esquí tenen els infants que s’apuntarien a l’activitat.

EL FORAT DE LA FAE

Finalment, un tercer element d’aquests dubtes que hi ha al tomb de l’esquí té a veure amb la federació. Hi ha sectors de l’esquí més competitiu del país que demanen que es faci una auditoria externa i independent a la FAE. La federació està movent fils per aconseguir una major dotació econòmica estatal partint de la base dels bons resultats de Joan Verdú. Però les mateixes fonts recorden que el gran problema, la gran despesa, i el que no acaba de rutllar del tot, és el projecte de l’esquí escola. 

Les fonts consultades han assegurat que la FAE tindria un forat acumulat, un deute global, que s’aproximaria als 800.000 euros. I que més enllà del cost que té el manteniment de l’equip que envolta Verdú -un altre dubte és si calia noliejar, per exemple, un jet privat per acudir a la darrera prova a Àustria-, la despesa que cal veure si està justificada i si és proporcional i raonable és la que comporta el projecte d’EEBE

D’aquí que abans que s’hagi de fer una nova aportació de les arques públiques, sectors propers a la pròpia FAE consideren que s’hauria de fer una auditoria global i amb tots els ets i uts. I deslligada de la pròpia federació. Un dubte més que s’afegeix i que posa sobre la taula una reflexió sobre el model de l’esquí a Andorra. Esport nacional, sí, de totes totes. Però no a qualsevol preu. I, menys encara, pagat per tots els ciutadans, vénen a dir els implicats que, alhora, són gent del món de l’esquí.

Comentaris (27)

Trending