L’escalfament per al veritable partit (judicial)

Diferents intervinents en el judici del ‘cas BPA’ consideren que la primera setmana de vista ha servit per fer una “contextualització preliminar”; tothom lloa la permissivitat i paciència mostrada pel tribunal, i també la “precisió” i profusió de detalls oferts per l’únic declarant fins ara, Joan Pau Miquel

“Contextualització preliminar.” “La prèvia, els escalfaments d’un partit.” Són dues de les definicions usades per algunes de les parts presents en el judici de la causa general del ‘cas BPA’. La primera setmana de vista ha estat d’exposició general. Com aquell que diu, només ha pres la paraula una sola persona. L’ex-conseller general (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel. De processats, l’únic que ha intervingut més enllà de les peticions per anar al lavabo que hagin pogut fer els altres. Tot plegat, sols un preàmbul.

Aquest dilluns es reprèn la vista. I Miquel tornarà a ser l’únic intervinent. Cert que el fiscal general de tant en tant fa alguna pregunta, cert que el president del Tribunal de Corts per a l’ocasió, Enric Anglada, també fa algun que altre apunt. Però si no hi ha res de nou l’ex-CEO de BPA continuarà exposant la situació. Tornarà il·lustrant el tribunal sobre els mètodes, els mecanismes, les fórmules de control que hi havia al banc. Un dels interrogants és saber fins quan s’allargarà Joan Pau Miquel. Aquesta setmana vinent, tota com a mínim. Només hi ha tres sessions.

El defensor de l’ex-CEO de BPA, Jesús Jiménez, defineix sintèticament el primer tram de vistes: “Educatiu, feixuc com és l’activitat d’un banc i de contextualització preliminar”

Hi ha qui aposta que ningú no haurà declarat abans de vacances. “El declarant s’ho ha pres seriosament perquè té molt interès en deixar clar l’existència de mecanismes de control i polítiques de prevenció de blanqueig”, explica un dels advocats defensors, Toni Riestra, que sovint té a mà algunes de les dades que no es localitzen i que calen per contextualitzar alguna cosa o, simplement, per remarcar tal o tal data. Els advocats prenent notes durant la vista o segueixen la vista alhora que complimenten altres treballs. La declaració de Miquel va per llarg.

L’advocat de Miquel, Jesús Jiménez, pràcticament no ha hagut tampoc ni d’intervenir. Sols va demanar la paraula expressament en una ocasió per elevar una protesta. Per queixar-se que el fiscal general pretén fer anar les coses per camins nous. Jiménez és gat vell. Un dels millors penalistes del Principat. Ell defineix ben sintèticament la primera setmana de vista: “Educatiu, feixuc com és l’activitat d’un banc i de contextualització preliminar.” És una contextualització volguda. Miquel té molt interès en deixar clar que la causa general no és la menudalla de Gao Ping. És jutja un banc sencer. I a ell com a principal responsable executiu. Que per alguna cosa van fer-li passar dos anys entre reixes.

Joan Pau Miquel, a la dreta, en sortir aquest dijous de la Seu de la Justícia després d'una setmana de vista.

Relacionat

L’ex-CEO de BPA evidencia en el judici que els intercanvis dineraris no es van prohibir fins al 2015

Les explicacions de Miquel han estat d’allò més destacat. Hi ha plena coincidència en totes les banquetes que l’ex-CEO de BPA està fent una magnífica exposició del funcionament del banc. No evita cap pregunta per molt que a vegades pugui deixar a entendre que li molesta o que l’incomoda. Però normalment, com ha deixat dit en moltes ocasions, qualsevol consulta que li fa, qualsevol pregunta, li permet matisar coses. Donar nous detalls. Fins i tot sortir-se d’un extens guió que té preparat fent, alhora, una nova i extensa explicació sobre quelcom del que inicialment no tenia previst parlar en aquell moment. “Ja hi tornarem”, sol reblar. Sembla talment que Miquel és el professor que dicta una classe. No pas de manera uniforme. Hi va posant exemples, detalls. I les preguntes li serveixen per, justament, introduir falques que fan més amè, si es pot dir així, una declaració que és un totxo.

La lletrada defensora Anna Solé és contundent: “Si l’instructor i la fiscalia haguessin tingut interès en conèixer la veritat que ara aflora dia a dia… sessió a sessió… aquest judici s’hauria pogut estalviar”

Totes les parts, especialment les defenses, destaquen la permissivitat del tribunal en permetre a Miquel explicar tot allò que consideri. “L’actitud del tribunal és lloable -que és el que ha de ser- de vetllar per l’exercici de la defensa del declarant en la seva màxima amplitud”, afirma la lletrada Anna Solé. També es destaca els molts detalls i el relat tècnic però alhora entenedor que fa l’ex-CEO de BPA. I s’està a l’expectativa del paper, de la intervenció del fiscal general. Alfons Alberca va intentar ser agre, molt fins i tot, el primer dia. Les respostes tallants del declarant el van fer frenar i ha adoptat una actitud molt més amable. A voltes sense capacitat (o sense ni voluntat) de voler preguntar res. Les defenses esperen més agressivitat en uns dies, potser algunes setmanes. Hi ha expectació sobre quan apareixerà l’Alberca amb cua. El dimoni de la fiscalia, de l’acusació pública.

Riestra afirma que “el ministeri públic s’ho mira des del galliner” amb algunes intervencions “anodines” que fan que les defenses estiguin “expectants”. “A veure com resulta” tot plegat, ve a dir l’advocat, mentre que la seva companya Solé, més rotunda encara, manté que “si l’instructor i la fiscalia haguessin tingut interès en conèixer la veritat que ara aflora dia a dia… sessió a sessió… aquest judici s’hauria pogut estalviar”. I és que la jurista, defensora d’alguns dels processats, no pas de Joan Pau Miquel, ressalta “la tècnica, objectiva i contundent explicació del declarant”.

De fet, per Anna Solé contrasta la “preparació, coneixement i precisió” que mostra Miquel amb algunes intervencions de la fiscalia o, sobretot, “en confrontació amb el mediocre sumari de la causa”. I en aquest sentit remarca el fet que en un moment donat d’una de les jornades de judici es van haver de recórrer multitud de carpetes per trobar un llistat, una relació dels intercanvis dineraris que es feien. Per molt que es vulgui destensar l’ambient, el neguit es palpa. I això que, ho diu Toni Riestra, “el partit no ha començat ni a jugar-se”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.