Miquel va desgranant any per any, informe d’auditoria per informe d’auditoria, el funcionament de les mesures de control del banc i, en definitiva, el funcionament general del banc. Mig en broma, el bancari explicava als seus col·laboradors que no entén com es pot considerar que és la causa ‘Gao Ping’ quan la vista oral evidencia que s’està jutjant el funcionament global de BPA tot i que la instrucció s’acabés centrant en el cas de l’empresari valencià resident a Barcelona Rafel Pallardó, que suposadament era client o col·laborador de Ping.
“No és fins el 3 de febrer del 2015 que hi ha un comunicat (del controlador) que prohibeix (els intercanvis), però ni tan sols llavors entra en vigor”. I l’ex-conseller delegat de BPA ha explicat: “Si haguessin estat prohibits els intercanvis o les compensacions des del 2005 com en algun moment es vol fer dir, perquè l’ABA i els seus assessors jurídics, arran d’aquell comunicat del febrer del 2015, plantegen tot un seguit de preguntes?”
Entre exposició i exposició de l’operativa de control, ja sia a preguntes del fiscal o per exemplificar algunes qüestions, Miquel sol sortir-se del seu propi guió i analitza o explica davant el tribunal altres qüestions, advertint sempre que “ja ho veurem més endavant amb profunditat”. En el tram final de la sessió d’aquest dijous, Miquel, després de parlar durant molta estona de la UIFAnd, els seus informes o certificats i altres qüestions, també s’ha posat damunt la taula la qüestió dels intercanvis dineraris.
De fet, abans d’endinsar-s’hi en profunditat, l’ex-CEO de BPA ja havia apuntat que “els intercanvis són operacions que es fan entre dos clients de la mateixa entitat” que, per tant, són coneguts i estan sotmesos a un control i un seguiment. Ha recordat la famosa agenda comissada a Pallardó en què hi havia tots uns apunts que eren, justament, els intercanvis que havia fet amb altres clients de BPA. I Miquel ho aprofitat per dir “mirin quin nivell de control hi havia” que les notes que Pallardó, ell, pel seu compte, feien manualment en una agenda, quadren perfectament amb els assentaments informàtics localitzats en els moviments bancaris. “Dotze de dotze, que no està gens malament.”
La clau de volta de tot plegat, i Miquel ho ha explicat àmpliament i amb molts detalls -no cal oblidar que com a director general-conseller delegat d’un banc del país de forma rotatòria presidia la patronal bancària (ABA) i, per tant, es reunia amb institucions de diversa índole i, en conseqüència, té informació i detalls de moltes menes. Per això que Miquel té clar que els intercanvis mai no van ser prohibits fins després de la intervenció de BPA. Ni tampoc les compensacions. Potser abans s’havia fet alguna observació en relació a les operacions de caixa fetes per un client amb ell mateix.
El bancari, que ha deixat clar davant el Tribunal de Corts que una cosa són els intercanvis i l’altra, les compensacions, i que ha lamentat que “l’aute de processament descriu uns fets correctament però quan recrimina no ho fa en base a uns fets sinó en base a una definició teòrica d’una altra cosa”, no ha amagat que el banc feia intercanvis. “És clar que ha fet intercanvis! El 2008 en va fer 550”, ha detallat. Perquè era una pràctica habitual de la banca andorrana, gairebé un servei més que donaven les entitats davant el fet de tenir tants clients que no resideixen físicament a la mateixa plaça.
“Però en el moment que decidim” que la pràctica en qüestió s’allunyava massa del que establia, per exemple, la legislació espanyola -i llavors BPA començava a operar a Espanya a través de Banco Madrid-, els intercanvis passen a ser una operativa “remarcable” sotmesa a uns controls “excepcionals”. “Tècnicament”, els “intercanvis en efectiu no necessàriament estaven prohibits”. Però calia documentar-los molt més que fins llavors. Ara, la normativa Andorra, ha deixat clar Miquel, no els impedia. “No és fins el 3 de febrer del 2015 que hi ha un comunicat (del controlador) que prohibeix (els intercanvis), però ni tan sols llavors entra en vigor”. I l’ex-conseller delegat de BPA ha explicat: “Si haguessin estat prohibits els intercanvis o les compensacions des del 2005 com en algun moment es vol fer dir, perquè l’ABA i els seus assessors jurídics, arran d’aquell comunicat del febrer del 2015, plantegen tot un seguit de preguntes?”.
El bancari processat explica que les compensacions, que són una cosa diferent als intercanvis, el Sepblac espanyol no les va identificar com a perilloses fins al 2008 i que el que es va prohibir al 2005 és que els empleats de banca andorrana passessin per la frontera amb diners de clients a la maleta
I Joan Pau Miquel ho deia perquè no tindria cap sentit que es dubtés d’una cosa si hagués resultat que abans ja estava prohibida. “Si ningú no ho ha entès com a prohibit fins després de la intervenció de BPA, vol dir que aquell mandat no esta definit”. Més encara: “Volen fer dir ara que s’havien prohibit les compensacions des del 2005 quan fins i tot el Sepblac -l’equivalent espanyol a la UIFAnd- no va identificar fins al 2008 les compensacions com una pràctica que podia ser perversa i, per tant, susceptible de generar blanqueig. Però ni tan sols llavors ho prohibeix”.
I encara ha donat més pistes. El que es va prohibir a partir d’una instrucció de l’INAF el 2005 va ser que els empleats del banc (“o taxistes especialitzats”) passessin per la frontera amb diner efectiu dels clients a la butxaca. Això era el que estava prohibit. Miquel ha entrat en el terreny dels detalls anecdòtics per explicar que si l’INAF va adoptar en aquell moment la decisió va ser perquè el llavors director de la institució, Carles Salvadó, durant un còctel en un acte a l’ambaixada espanyola al qual el propi Miquel, com a president de l’ABA també va assistir i en què les autoritats del país veí van ‘recomanar’ a Salvadó que posés ordre al pas d’efectiu per la frontera.
“Si una cosa tenen els intercanvis és que el diner efectiu físicament no circula”, ha deixat clar un Joan Pau Miquel que també ha explicat que aquestes operacions també es feien entre persones residents a Andorra mateix. Que no calia que fossin forasters. Això sí, els dos intercanviadors havien de ser clients de BPA i haver estat sotmesos al control pertinent. “El que diu la instrucció és indesxifrable”, ha lamentat també el bancari, que en qualitat de gestor, que també ho era, va avalar algun que altre intercanvi. Miquel ha donat tants detalls -i encara ha donat a entendre que se n’ha guardat-, que quan el president de la sala ha demanat al fiscal general, Alfons Alberca, si tenia alguna pregunta a fer sobre la qüestió no ha tingut més remei que dir… que no.
Comentaris (3)