Errors ‘forçats’ per colar el diner en efectiu

Empresaris que es van veure esquitxats pel ‘cas Pujol’ van declarar al seu dia davant els investigadors de la policia nacional espanyola que Andbank s’havia equivocat en ingressar-los diners que no els pertocaven i que llavors es feien traspassos cap als comptes correctes

Comentaris

Eren aparentment equivocacions volgudes. Una manera de fer que durant uns quants anys, quan el diner en efectiu era molt llaminer i es movia a cabassos, es va emprar com a sistema barroer de blanqueig. De distracció com a mínim. O això van pensar al seu dia els investigadors de la policia nacional espanyola que perseguien les suposades comissions percebudes per integrants de la família de l’expresident català Jordi Pujol. Molts d’aquells diners, entre les dècades de 1980 i 1990, potser els primers anys del 2000, van aterrar a Andorra. A l’actual Andbank. I l’entitat precedent, Banca Reig, hauria dissenyat un sistema ‘erràtic’ per dissimular operacions de clients que suposadament pretenia protegir. 

El judici del ‘cas Pujol’ va posar en evidència suposades transferències simulades. Fins i tot, algun empresari citat a declarar com a testimoni, va explicar que no sabia si fins i tot s’havia obert algun compte fictici al seu nom. Aquesta darrera casuística és més complicada d’admetre. Però les transferències inventades van existir. I eren una sistemàtica reiterada, no pas específica per als Pujol, i tampoc única d’un concret gestor. Anava més enllà. Era un mecanisme per encobrir diner en efectiu, segons les fonts consultades. 

Una imatge de la vista amb la presidència al fons.

Relacionat

Estupefacció en el ‘cas Pujol’: clients de Banca Reig i Andbank alerten de ‘comptes ficticis’

Segons que han recordat a l’Altaveu fonts coneixedores d’empresaris clients d’Andbank que es van trobar amb un ensurt derivat de la investigació policial del ‘cas Pujol’, sembla evident que quan un client important, destacat, rellevant, portava efectiu a l’engròs, per dissimular-lo, es triaven alguns altres clients mig a l’atzar i se’ls feia un ingrés d’aquell efectiu. Automàticament es generava com un error -com si hi hagués hagut una confusió- i es feia un traspàs entre el compte que havia rebut l’ingrés suposadament erroni i el compte real de la persona realment beneficiària. És a dir, del propietari real de l’efectiu.

D’aquesta manera, s’havia fraccionat el diner en efectiu entre diversos comptes, d’empresaris que en aquells moments també podien moure poc o molt diner d’aquelles característiques, i no s’exposaven clients a protegir. En els extractes dels comptes d’aquests, al capdavall, el que acabava apareixen era un traspàs de diner bancaritzat. En principi res estrany. O res que fes mal pensar com podria fer mal pensar una quantitat gran d’efectiu.

Al judici del ‘cas Pujol’ hi van acudir diversos empresaris. Però en la instrucció policial n’hi ha molts més que hi apareixien. Que van declarar a la policia i una vegada aclarit l’embolic, van quedar fora de la causa judicial. O, almenys, que ja no se’ls va molestar més en el moment de la vista oral. Els empresaris en qüestió van explicar el mecanisme als policies, entre altres coses perquè quan al seu dia van veure aquests moviments van demanar explicacions al banc. Els van justificar les ‘maniobres’ amb un o uns suposats errors i va quedar tot aclarit. Mai no van pensar que se’ls pogués posar en problemes per aquesta circumstància. 

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending