Auderset, director de la divisió hotelera del Grup Cierco, va contactar el juliol del 2016 amb el llavors ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, per exposar-li la situació que es vivia al grup empresarial arran de la investigació que estaven sofrint els màxims responsables de la societat arran del ‘cas BPA’, i que podia posar en perill centenars de llocs de treball més enllà de tenir una greu repercussió a nivell de tot el país. La situació era especialment tensa perquè llavors els dos antics màxims accionistes de BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, havien de declarar a la Batllia com a encausats.
Una trobada amb el llavors titular ministerial Gilbert Saboya amb la voluntat de frenar una tensió permanent ha acabat amb una petició de pena de 30 mesos de presó per part de la fiscalia
Saboya va accedir a mantenir una trobada i va intercanviar alguns WhatsApp amb Auderset. La declaració judicial dels Cierco s’acabaria aturant sense que tingués res a veure ni amb la intervenció del gestor hoteler ni amb la possible actuació del ministre. Temps després, però, Auderset va veure com se li obria una causa penal contra ell per tràfic d’influències i corrupció. Curiosament o no, des d’aquella trobada amb el ministre fins que aquest posés els fets en coneixement del fiscal van passar tres mesos. Se’l va acusar de voler fer prevaldre el càrrec de cònsol honorari, que és un càrrec totalment representatiu i sense afany de cap lucre, per mirar d’intercedir en favor dels seus empleadors.
Llavors tot es va accelerar: un mes després, en una compareixença al Consell General, el llavors cap de Govern, Toni Martí, revelava l’acció. Martí havia de donar compte de la gestió del 'cas BPA' davant els parlamentaris. Però va fugir d'estudi tant com va poder i va utilitzar arguments com el contacte d'Auderset amb Saboya per no haver d'explicar allò transcendent de veritat. En menys d’un altre mes l’afer ja estava a la Batllia. Al gestor hoteler, la batlle instructora, Maria Àngels Moreno, li va proposar fer un judici ràpid. Auderset ho va descartar segur de no haver comès cap acció punible, sols buscar un remei per a un maldecap. Posteriorment el cas va passar al Tribunal de Corts, on va quedar clar, per la insistència del president del tribunal, Josep Maria Pijuan, i també per algunes fuetades oratòries del fiscal, Alfons Alberca, que el que es pretenia era incriminar en certa manera els Cierco a través del director de la divisió hotelera dels empresaris.
El tribunal va descartar el tràfic d’influències atès que va deixar clar que Auderset en cap cas es va fer valdre del seu càrrec de cònsol honorari, al qual va renunciar per poder-se defensar de millor manera. Se li va imposar, això sí, un any de presó condicional per corrupció agreujada. El gestor hoteler considera que tot plegat es tracta d’un judici més polític que no pas jurídic. I, de fet, creu que queda demostrat pel fet que en el marc de la suposada comissió de prevenció de blanqueig Pijuan, Moreno -que en cap cas són membres d’aquell comitè i ni tan sols ho poden ser- i el fiscal Aguado (en substitució del fiscal general) acudissin davant d’una comissió legislativa a demanar modificacions legals per tenir més i millors instruments per poder jutjar. Aquella comissió es va celebrar una setmana abans exacta del judici que el gestor hoteler va viure al Tribunal de Corts.
El processat considera que és víctima d’un seguit de maniobres o conxorxes tèrboles que li han impedit de poder-se defensar amb garanties davant un tribunal neutre
Entén Auderset que aquest fet evidencia la connivència entre els poders i, per tant, que de cap manera els òrgans judicials, almenys el president del Tribunal de Corts que el va jutjar, no podia ser imparcial com obliga el principi del Dret i les lleis que ha de ser. “Només vull que se’m tracti com una persona normal, del carrer”, explica el gestor hoteler alhora que lamenta que els darrers temps el ‘delicte’ real, almenys a ulls dels organismes judicials, sembli més el fet de treballar pels Cierco que una altra cosa. “És com un estigma”.
El que està clar, però, és que si ja al seu dia sospitava que se’l perseguia per motius que res tenien a veure amb la comissió d’un delicte un cop vistes les maniobres del magistrat, la batlle, el fiscal davant el poder legislatiu (en presència també d’un funcionari comandament del ministeri d’Exteriors i, per tant, subordinat al seu dia de Saboya), ara no dubta que tot plegat va ser una mena de trampa. Un procés contaminat i no pas just. Per això reclama que es faci marxa enrere i se’l jutgi no pas en segona instància, sinó des de zero. Des del primer moment.
Vol tenir totes les garanties. I això, recorda, que inicialment el tribunal va refutar que hagués comès el delicte del tràfic d’influències. La fiscalia, però, insisteix que se’l condemni no només per corrupció sinó també per aquell tràfic inicialment descartat. El ministeri públic demana trenta mesos de presó una part dels quals hauria de ser condicional. Una bestiesa en tota regla, asseguren fonts jurídiques, que veuen delirant tota la causa. Ara, Auderset i els sus assessors legals esperen resposta a la petició de nul·litat del judici que va formular divendres passat. I espera que el seny imperi i la Justícia justa s’imposi.
Comentaris (5)