El demandat, propietari de dues terceres parts de les propietats, creu, a més, que hauria de cobrar uns diners per gestionar-les. L’advocada de la part demandant ha exposat, en el cas del terreny que s’utilitza com a aparcament per vehicles de l’empresa del demandat -una ferreteria-, un aspecte que ha negat l’advocat defensor.
L’advocada també ha exposat que abans d’arribar a la vista s’havia intentat tancar un acord però no ha estat possible. La batlle no li ha acceptat unes proves, cosa que ha provocat la protesta de la lletrada considerant que la seva representada estava en una situació d’indefensió i que s’estava vulnerant l’article 10 de la Constitució.
Els fets objecte de la vista es remunten al 24 de setembre del 2012. Ha declarat un pèrit qui ha explicat que no hi ha una comptabilitat pròpia de l’edifici de l’avinguda Meritxell i que el demandat els passa els comptes. Ha dit que coneix l’edifici perquè ha estat llogater. La part demandant considera elevades les despeses d’explotació com ara el manteniment de l’edifici amb una reforma inclosa l’any 2007, de la qual la germana hauria de pagar una tercera part.
El pèrit ha afegit que ha recollit el càlcul de les despeses fetes pel demandat però no ha pogut dir si són altes o baixes. També s’ha debatut sobre l’actiu i les amortitzacions de l’edifici i de les seves instal·lacions. Segons la seva declaració, un bé heredat no es pot amortitzar.
Comentaris (2)