‘Dolce’ troballa

La recerca i posterior aparició d’una border collie extraviada a Naturlandia ha esdevingut viral a les xarxes socials; la seva propietària elogia el suport rebut i celebra el “final feliç”: “esperança existeix”

“Mai no vaig perdre l’esperança, però semblava que la Terra se l’hagués empassat.” Martina Capdevila és des d’aquest dimecres al vespre una mica més feliç. Després de cinc dies sense saber el parador de la seva border collie de cinc anys i mig, finalment s’hi va poder retrobar. Al refugi del Coll de Midós, a Bescaran, fa o no fa dotze quilòmetres més enllà del lloc on es va gestar la seva pèrdua, el 8 de gener, a l’aparcament de Naturlandia. Capdevila celebra el “final feliç”. Retrobar-se amb Dolce, que és així com es diu la gossa, “va ser un moment increïble”.

La recerca i posterior aparició de l’animal ha esdevingut viral a les xarxes socials. La Martina va compartir des de l’inici dades i fotografies de la Dolce a molts dels seus contactes. I alguns d’aquests contactes tenien contactes ‘populars’ a les xarxes. ‘Instagramers’, ‘influencers’… la rèplica de l'alerta de la pèrdua va fer que la desaparició de la gossa i el seguiment de la recerca tingués una repercussió més que notable. Tant com la foto -que apareix sota aquestes línies- que la Martina i la seva parella, l’Àlex, van compartir al grup de WhatsApp que van crear a l’efecte de la cerca.

Eren les 19.40 hores d’aquest dimecres quan finalment van poder recuperar la Dolce. Un usuari de motos de neu que s’exercitava pels camins de Bescaran va contactar amb la Martina per avisar-la que havia vist la seva gossa. D’entrada no se’l creia massa. De fet, havia rebut algunes trucades amb telèfon ocult i alguns missatges anònims anteriorment que l’amenaçaven. “Em deien que o feia X cosa o convertirien en xoriço la Dolce”, diu ara sorneguera però encara dolguda i tot deixant clar que després de donar-hi voltes no presentarà denúncia per no haver de remenar més la qüestió.

dolce
La Martina, l'Àlex i la Dolce just després de localitzar l'animal.

Després de qüestionar aquell interlocutor que la contactava i que situava la border collie a Bescaran i que veiés que els detalls coincidien amb la realitat, la Martina va veure com per primer cop tenia una pista fiable per seguir. Es va mobilitzar de seguida i es va desplaçar fins al lloc. Altres companys membres del grup de voluntaris que s’havia organitzat l’esperàvem, a ella i al seu xicot, per dur-los, també amb moto de neu, fins al refugi del Coll de Midós.

“Quan la vaig veure la vaig començar a cridar fluixet. Però no venia. No venia. Al final li vaig dir: ‘Vine, Dolce, que sóc la mama’.” I l’animal es va anar acostant. “Era com un somni, un final feliç, molt emocionant”

“Quan la vaig veure la vaig començar a cridar fluixet. Però no venia. No venia. Al final li vaig dir: ‘Vine, Dolce, que sóc la mama’.” I l’animal es va anar acostant. “Era com un somni, un final feliç, molt emocionant.” La gossa està bé de salut, encara que “molt prima”. Abans de l’episodi dels cinc dies de fred, neu i poc menjar, pesava una quinzena de quilos. Ara uns quants menys. Però el veterinari havia de certificar aquest mateix dijous que no té res de significatiu.

Els border collie, explica la Martina, “són molt fidels”. Com que quan es va extraviar no anava amb la seva propietària, segurament en sentir-se perduda i no veure-la a ella “va entrar en pànic” i va ser pitjor el remei que la malaltia. A més, no coneixia el terreny. “Som de Sispony, sempre passegem per aquí, a Naturlandia només hi havia estat un cop en un ‘cani cross’”. Ni portant els seus dos germans, que també són propietat de Capdevila, a la zona perquè miressin a veure si la localitzaven no va ser possible. Martina, la seva parella i altres companys han mogut cel i terra aquests darrers dies. En total hauran mobilitzat una cinquantena de persones, la majoria voluntaris.

La notícia de la desaparició “va volar”. També la seva troballa. I això que ni fent volar drons ni amb gossos especialitzats en el rastreig no hi va haver manera. Aquests cinc dies, la Martina ha descansat ben just cinc hores al dia. La resta se les ha passat cercant la gossa, “tot i que no sabíem molts cops ni on anar”. “Ens hem ‘patejat’ molts camins”, recorda. Des que va desaparèixer la Dolce, va demanar permís a la feina per absentar-se, fins i tot arriscant-se a un eventual acomiadament. “La prioritat era la meva gossa.” Després del patiment, li queden vacances fins dilluns. Encara té uns dies, doncs, de ‘Dolce’ vida.

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.