Han estat dies durs, asseguren diverses fonts, per al centre canillenc. Els consultats no han pogut aclarir si hi ha un origen clar del contagi que hauria afectat tants adults a l’escola on, és clar, la seva petitesa fa que tinguin una relació més propera, més convivent, per dir-ho d’alguna manera, que en altres centres. Si no ho tenien clar, ara a Canillo, per sort o per desgràcia, els haurà quedat negre sobre blanc. Sort encara, expliquen els consultats, de la companyonia que hi ha entre tots plegats. Entre el claustre i el personal de suport.
L’‘atac Covid’ es va iniciar poc abans de la setmana de vacances. Justament, aquests dies de descans -que més d’un i de dues se l’han passat amb el coronavirus de company-, més el suport i la dedicació dels companys sans -que han reforçat tant com han pogut i han fet hores i més per cobrir els companys malalts- i la presència d’alguns substituts han permès trampejar la situació sense que s’hagués de suspendre l’activitat lectiva. Hi va haver alguns moments de preocupació. Però ja han passat, i es toca fusta, a millor vida.
Tot i que encara queda la ‘cua’ del brot d’infecció al centre, aquest dilluns es recuperen alguns efectius més camí del retorna a l’anormal normalitat
Es van recuperant efectius i es mira de tornar a l’anormal normalitat. Sempre amb algun alumne confinat a casa al qual cal parar atenció perquè no es quedi enrere i, això, sempre, deixant aquella distància de seguretat que abans no existia. Les mesures, asseguren les fonts, se segueixen al peu de la lletra. Costa una mica més en els nivells de maternal. Més encara quan els casos asimptomàtics són més habituals. Però així hi tot, es mira, ara que bona part del claustre ja ha passat el tràngol de la infecció de tornar a la normalitat.
I deixant també a distància els companys de l’Escola francesa. No hi ha contacte. Menys encara quan se sap que entre el col·lectiu d’aquell centre hi ha una anormal presència de personal negacionista. D’aquells que no creuen en el virus. Entre això i que no sempre s’acaben de comprendre des de la direcció del centre francès canillenc les directrius que es donen des del ministeri d’Educació -al març, per exemple, es reclamava la presència física dels pares per lliurar-los els deures- van servits, sembla.
En fi, que ara que a l’Escola andorrana canillenca comencen a veure-hi clar, segur que no es vol tornar a les fosques. Prou feina que dona la Covid, mare de Déu sinyor.
Comentaris (2)