El dia que Maradona es va comprar uns texans a l’avinguda Meritxell

Maradona formava duet a Bernd Schuster com a parella estrangera d’aquell Barça de César Luis Menotti. Va ser el tècnic també argentí qui va decidir que el seu equip faria estada a Andorra. Era l’estiu del 1983 quan el Barça va fer la primera de les cinc pretemporades que duria a terme al Principat. Part de la culpa que els blaugrana decidissin entrenar-se en terres andorranes la va tenir el llavors cònsol major d’Andorra la Vella Joan Samarra, empedreït ‘futbolero’ i exjugador de les categories base del Barça.

“Veure entrenar aquells jugadors era tot un espectacle”, rememora l’exsecretari d’Estat de Funció Pública Jaume Domènech, explicant que a cada entrenament el Comunal s’omplia de gom a gom, sobretot per veure el partidet final

L’argentí ja era llavors una estrella del futbol des del seu fitxatge pel Barcelona però que encara no tenia l’estela de mite que acabaria guanyant-se a pols, especialment durant el Mundial del 1986 a Mèxic (la mà de Déu i el millor gol de la història de les Copes del Món com a principals arguments). Per tant, el seu pas per Andorra no va passar, ni molt menys desapercebut. De fet, durant cinc estius el blaugrana omplien cada tarda l’Estadi Comunal. Ho recordo l’exsecretari d’Estat de Funció Pública i un del pocs fundadors dels Veterans de l’FC Andorra que encara queden vius Jaume Domènech.

“Veure entrenar aquells jugadors era tot un espectacle”, rememora Domènech, explicant que cada entrenament el Comunal s’omplia de gom a gom. El partidet que disputaven entre els jugadors resultava d’allò més motivant per als ‘tafaners’. Domènech no es va perdre ni un dels entrenaments. “Maradona tècnicament és millor jugador de tots els temps”, diu des de Tarragona, on viu ara l’exintegrant de l’executiu de Marc Forné. “Si hagués estat més temps al Barcelona, aquell Barça hauria arribat a l’altura del que seria després del ‘Dream Team’ del Cruyff”, diu.

Maradona només seria un estiu a Andorra. El del 1983. Era l’inici de la segona i última temporada de l’argentí al Barça. L’equip blaugrana sempre es va allotjar al Park Hotel, que també era focus d’interès dels seguidors, que tot sovint esperaven l’arribada dels jugadors per mirar de fer-s’hi una fotografia o d’entaular-hi una conversa. Tampoc no es va escapar del 'seguiment' els entorns del llac d’Engolasters, que Menotti va triar perquè els seus deixebles hi fessin exercicis físics. Les dones dels jugadors s’estaven a l’Eden Roc, un hotel situat a la Rotonda, just on ara hi ha l’NH Andorra la Vella. L’Eden formava llavors part de la cadena Husa del directiu blaugrana Joan Gaspart. La parella de Maradona, Claudia, va ser una de les que es van allotjar a l’establiment.

Totes les pretemporades del Barça a Andorra va aixecar moltíssima expectació; la de Maradona no en va ser cap excepció. Al contrari, al llarg d’aquella estada de pretemporada al Principat es van poder veure imatges avui dia absolutament impossibles, amb els cordons sanitaris que ara envolten els jugadors dels grans clubs. Com, per exemple, veure tota la plantilla blaugrana durant gairebé dues hores comprant a una botiga especialitzada en texans. America Jeans era el comerç. Estava situat a la part alta de l’avinguda Meritxell, al costat de la plaça Rebés.

“Van venir a comprar Levi’s”, recorda Vilaginés; aquell dia, tots els jugadors van estar una bona estona a l’establiment. “Eren molts i no hi havia suficients emprovadors; per tant, van trigar una hora o més entre tots”

Un dels seus propietaris era Everest Vilaginés. Recorda que l’establiment “va tenir molt d’èxit als anys vuitanta” basat sobre tot perquè oferia marques de texans, com ara Levi’s que, llavors, eren molt complicades de trobar a Espanya. I si s’aconseguia, el preu era molt elevat. A Andorra, en canvi, es tenia i, a més, a un cost assequible. I entre els clients als quals aquesta possibilitat va atreure hi havia Maradona i la resta de companys al club blaugrana.

“Van venir a comprar Levi’s”, recorda Vilaginés. De fet, no van ser pas els únics famosos que, al llarg de tota la seva vida, van visitar la botiga. Miguel Bosé, per exemple també va ser habitual. Aquell dia, tots els jugadors van estar una bona estona a l’establiment. “Eren molts i no hi havia suficients emprovadors; per tant, van trigar una hora o més entre tots”.

I, evidentment, durant aquesta estona els dependents de la botiga van tenir l’oportunitat de xerrar i fer-se fotos amb els jugadors. I el més sol·licitat, lògicament, era el ‘Pelusa’. “Va estar molt humil i molt agradable. No passava com una vedet. Va ser molt proper”, assegura Vilaginés en recordar l’estona compartida amb l’exfutbolista desaparegut aquesta setmana. A més, al seu entendre “es veia que amb la resta de companys tenia molt bon rotllo”.

Una de les anècdotes va arribar al final. Un grup de dependents es va voler fer una fotografia amb tots els jugadors. Cap problema amb una excepció: la de Maradona. I no pas perquè l’astre argentí no estigués predisposat a posar amb els aficionats. Al contrari, ho va fer en diverses ocasions aquella tarda. El problema era que, en aquest cas, molts dels seus companys apareixien amb bosses amb marques comercials. I, ja llavors, el ‘10’, avançat al seu temps, tenia signats diferents contractes de patrocini que, de retruc, l’impedien aparèixer al costat de logotips de qualsevol altra empresa.

El ‘Pelusa’ va participar en el partit amistós inaugural del Comunal, durant la festa major d’Andorra la Vella de l’agost del 1983; el ‘nen’ Amadeu Rossell, avui empresari i exconseller general, va fer el sac d’honor

On no va tenir cap mena de problema per aparèixer va ser en la inauguració de l’Estadi Comunal. Aprofitant la festa major d’Andorra la Vella i el fet que la instal·lació, que va costar uns 200 milions de pessetes (menys d’1,5 milions d’euros), ja estava acabada, els blaugrana no només hi van fer una pretemporada de gairebé tres setmanes amb un viatge llampec a Bèlgica pel mig. També van protagonitzar el partit inaugural contra l’FC Andorra de l’època. El nen que va fer el sac d’honor va ser l’avui empresari i exconseller comunal i general Amadeu Rossell.

Llavors tenia deu anys i Samarra, molt amic del pare de Rossell que havia mort uns mesos abans arran dels efectes col·laterals de les inundacions del novembre del 1982, el va premiar amb aquell sac. “Tinc les imatges ben gravades al cap”, diu Amadeu que, tot i això, té presents altres jugadors que no eren Maradona. L’argentí hi era present, és clar, però altres homes com “Schuster, Rojo, Clos o Calderé” eren més propers. En tot cas, la firma del ‘Pelusa’ sí que va quedar estampada en un banderí que Rossell conserva al seu despatx professional.

Maradona, geni i figura, tan excels futbolista com molt poc recomanable exemple com a persona, faria estada aquell estiu del 1983 al Principat. Expectació, texans i partit inaugural. La seva ‘empremta andorrana’ ara que l’estrella mundial del futbol ja és més història que mai. Mite venerat.