Al desembre del 2019 Gamero agafa paper i boli i es posa a escriure. No ho havia fet mai, afirma, però alguna cosa a dintre li va dir que ho fes. Va dedicar molts dies, i moltes matinades, a rememorar tot el que havia viscut des del mes de setembre, quan li van diagnosticar la leucèmia. Un procés que a molta gent del seu entorn li va semblar estrany. Al cap i a la fi, estava retornant a moments durs. Per a ell, assegura, va ser una teràpia. Una forma de desconnectar-se de la malaltia. Sembla contradictori, però de vegades, res ajuda més que connectar per assolir i per deixar enrere, per anar superant.
Les matinades eren el moment en què la inspiració venia, i on Gamero anava detallant el seu dia a dia amb la leucèmia. “Com que no podia dormir, prenia pastilles, però no hi havia forma, moltes de les coses que escric són a hores intempestives”, explica. Des de Barcelona, feia record dels tres mesos viscuts, i començava una mena de diari. “La gent no m’entén, perquè és impossible entendre aquest esperit d’intentar desvincular-se d’una leucèmia quan estàs escrivint sobre això”, afirma Gamero. Però per a ell va ser una forma més de seguir endavant.
‘Diario de una leucemia’ està escrit des de desembre del 2019 fins a abril del 2020, on ho va tancar per primera vegada. Allà assegura que va pensar, “aquí acaba”. Però, al juny del 2021 el van convidar al tercer aniversari de la Fundació Carreras, a Catalunya. Allà, durant una sessió de ‘late show’ exclusiva per a la vintena de persones que va acudir, va tornar a reprendre i així sí que sí, va acabar el llibre. La idea de publicar-lo, de no deixar-lo a un calaix, va venir en un 25% de persones molt lligades a ell, “que els venia de gust llegir la meva experiència”. L’altre 25% de persones amb curiositat. El darrer 50% va venir de la voluntat de recordar els moments, de l’ajuda d’una amiga de sempre per corregir-lo i de poder mostrar una part íntima, però que espera que ajudi a entendre. Explicar la importància de la donació de medul·la, com es fa aquest transplantament, “com l’altruisme pot salvar la vida d’una altra persona”.
El que es pot trobar a les pàgines de ‘Diario de una leucemia’, per tant, és Gamero al 100%. Com el president d’ATIDA va viure el procés de la leucèmia des del seu punt de vista personal. Amb l’humor que el caracteritza. Una de les anècdotes que conta, i amb ànim d’alentir a la lectura i no pas de fer cap ‘spoiler’, és del moment en què li van comunicar la malaltia. Explica que havia acudit d’Andorra a Barcelona sense cap diagnòstic i amb dues bosses de sang que li havien posat durant el camí.
Quan a urgències se li explica que tot apunta a una leucèmia, apareix una infermera amb una quantitat, assegura, desorbitada, de recipients per fer-li anàlisi. “Vaig demanar el full de reclamacions i em miraren com si estigués boig”, conta, “a mi m’havien fet la transfusió i tenia les piles carregades, em trobava millor, i els vaig dir que no estaven coordinats entre hospitals, que ara elles em traurien part de l’energia i que volia reclamar”. Les infermeres li van demanar com podia fer broma en aquell moment, “què volien? Que em posés a plorar? Millor fer conya, no?”. I aquest és l’esperit que va mantenir, “però hi va haver dies que ni bon humor ni res, molt dolents”.
De moment, Gamero és el venedor oficial del llibre, que es podrà comprar des del moment de la seva presentació a Andorra. Posteriorment, espera poder deixar-lo a algunes llibreries del país i que la gent el pugui adquirir fàcilment. “El 75% del que escric són fets secundaris, com vaig anar passant estats emocionals i com ho portava a la broma”, explica Gamero. D’aquesta manera es pot veure i viure amb ell un procés que no és fàcil, però que és important conèixer. Perquè del càncer se’n parla, però no suficient.
Comentaris