Aquests van ser els ingredients d’un judici en què el tribunal haurà de determinar si l’enfrontament va derivar en una agressió o si, tal com defensa l’acusat, les lesions es van produir de manera accidental durant un forcejament. El suposat deute es va contextualitzar en unes obres compartides en què el propietari hauria expulsat el denunciant per una mala execució dels treballs i hauria abonat a l’acusat només una part d’aquests treballs. Segons aquesta versió, el denunciant sempre va negar la legitimitat del deute i reaccionava amb insults cada vegada que se li reclamava.
Segons va explicar l’acusat, sortia d’un magatzem amb un carretó d’eines quan es va trobar amb el denunciant, a qui li va recordar el deute pendent. La conversa es va convertir ràpidament en una discussió i tots dos es van anar increpant mentre ell carregava el material a la furgoneta.
L’home va assegurar que en cap moment va agredir el denunciant. Va relatar que, quan intentava marxar, el denunciant va impedir-li tancar la porta del vehicle i, en aquell forcejament, la maneta es va despendre de la porta i li va quedar a la mà. També va explicar que, enmig del forcejament, el denunciant va caure i va topar amb una tanca metàl·lica situada al costat de la vorera, element que, segons la defensa, podria explicar les lesions que presentava posteriorment. L’acusat va negar haver utilitzat la maneta per colpejar-lo i va insistir que, quan el denunciant es va aixecar, només va observar que tenia una mà ensangonada.
Quan intentava marxar, el denunciant va impedir-li tancar la porta del vehicle i, en aquell forcejament, la maneta es va despendre de la porta i li va quedar a la mà
Per contra, el denunciant va assegurar que aquell dia aquest es va acostar novament per reclamar-li els diners i que, davant la negativa a pagar un deute que considera il·legítim, el va acabar agredint abans de fugir quan va advertir que avisaria la Policia. Durant la declaració, però, el seu relat va presentar algunes incoherències. Inicialment va manifestar que no recordava com s’havia produït exactament l’agressió, però més endavant va descriure amb detall que l’acusat hauria arrencat la maneta de la porta de la furgoneta en tancar-la amb força i que posteriorment l’hauria colpejat amb aquest objecte.
Tant la víctima com l’acusació particular van explicar que la tensió s’arrossegava des de feia anys i van recordar denúncies anteriors - els anys 2013 i 2016 - relacionades amb insults, amenaces i altres incidents, així com presumptes comentaris ofensius dirigits a la dona del denunciant.
La declaració de l’únic testimoni qui, en una primera manifestació policial, havia apuntat que havia vist una agressió amb cops de puny i havia identificat l’encausat com a agressor. Davant del tribunal, però, va matisar considerablement aquesta versió. Va explicar que únicament havia sentit crits i que no podia descriure ni l’agressor ni la manera com s’havien produït els fets. Tampoc va poder ratificar la identificació que havia fet anteriorment, admetent que no podia assegurar que l’acusat fos la persona que havia vist aquell dia.
Precisament aquesta pèrdua de contundència en el testimoni va portar la Fiscalia a modificar parcialment la seva acusació. El ministeri públic va retirar l’afirmació que la ferida de la mà s’hagués produït necessàriament amb la maneta de la porta del vehicle, si bé va mantenir que el conjunt de les proves acredita que hi va haver una agressió física.
En l’informe final, la Fiscalia va defensar que les declaracions dels implicats evidencien, com a mínim, un forcejament i una situació de gran tensió. Va considerar que la ferida superficial de la mà podria haver-se produït durant la caiguda, però va sostenir que els informes mèdics acrediten l’existència d'una agressió. Per aquest motiu va mantenir la petició de dotze mesos de presó condicional, així com una indemnització a la CASS de 191,79 euros.
L’acusació particular també va defensar que les lesions a la mandíbula i les contusions internes no són compatibles amb una simple caiguda, sinó amb una agressió, d’acord amb l’exploració mèdica practicada. A més dels dotze mesos de presó condicional, va reclamar una indemnització de 1.000 euros pels perjudicis soferts.
Per la seva banda, la defensa va insistir que el procediment no ha aconseguit desvirtuar la presumpció d’innocència. Es va recolzar en els fets que el principal testimoni no va poder identificar l’acusat davant del tribunal, que no existeix cap prova directa de l’agressió i que les lesions també són compatibles amb una caiguda accidental durant un forcejament. Per tot plegat, va sol·licitar l’absolució en entendre que persisteix un dubte raonable sobre l’autoria dels fets.
Comentaris